divendres, de juny 30, 2023

Escuadrón guillotina (Guillermo Arriaga)

La guillotina mai no va arribar a la Revolució mexicana. Al seu llibre "Escuadrón guillotina"Guillermo Arriaga (1958) va reimaginar la història, com ha fet recentment a "Extrañas", i va col·locar aquest instrument de tall en mans de Pancho Villa. Es va publicar per primer cop l'any 1991. He llegit la primera edició rústica d'Atria Books, de 2007. Són 134 pàgines molt esbojarrades, amb Feliciano Velasco y Borbolla de la Fuente de protagonista central.

"Escuadrón guillotina" és la primera novel·la d'Arriaga i no s'assembla gens a cap de les posteriors. Podríem dir que és un divertimento, una comèdia amb molta mala llet. Es llegeix amb un somriure als llavis. Velasco és un advocat que ha perfeccionat la guillotina, que va viure els seus millors dies a la Revolució francesa. I té la genial idea d'intentar vendre-la a Pancho Villa, el conegut general insurgent de la Revolució mexicana. Li col·loca ràpidament, sense insistir massa, però Villa no creu convenient pagar-li l'invent amb diners. El 'premia' obligant-lo a allistar-se al seu exèrcit. A ell i als seus ajudants. Al seu voltant, crea l'esquadró que dona títol al llibre, amb tot un seguit de privilegis... fins que els deixen de tenir.

La guillotina fa fortuna per allà on passa i ningú es vol perdre les execucions ordenades per Villa. Quan arriba a una població amb el seu exèrcit fa reunir als més rics i els amenaça de matar-los. O financien la Revolució, o els talla el cap sense contemplacions. Hi ha un dia que l'enginy de Velasco falla, i cau momentàniament en desgràcia. Res que no es pugui arreglar. La seva fama el precedeix i fins i tot Emiliano Zapata, l'altre gran dirigent revolucionari mexicà, fa una comanda de guillotines. Tot és molt surrealista. M'ha agradat que l'inventor no s'atrevís a dormir. La veritat del món oníric li feia por. Arriaga em va dir fa unes setmanes que prepara la versió cinematogràfica d'"Escuadrón guillotina". Moltes ganes de veure-la.

"Es extraño pero tal parece que en los seres humanos el acto de más profunda conciencia aparece precisamente en el momento de mayor inconsciencia: el sueño. Las circunstancias se presentan de forma tan abrumadora que cuando han pasado ante nosotros apenas vislumbramos su significado. Pero en el sueño, al frenesí de la realidad se le puede diseccionar, desglosar, entender: se le domestica. Así en el interior nuestro la realidad adquiere la dimensión que verdaderamente queremos o podemos darle. La sabia y antigua conseja de consultar con la almohada se fundamenta en esto: soñando los hechos adquieren su sentido más certero".

D'Arriaga també he llegit i comentat:

"Extrañas" 

@Jordi_Sanuy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada