Un judici de pedra (Ruth Rendell)

L'Eunice Parchman assassina a quatre membres de la família Coverdade perquè no sabia llegir ni escriure i tenia por que la descobrissin. Així de senzill i de complicat. No és un espòiler. Ho descobrim a la primera pàgina d'"Un judici de pedra", de la britànica Ruth Rendell (1930-2015). El llibre està traduït al català per Carles Mengual i Sílvia Alemany i publicat per Males Herbes. Són 253 pàgines plenes de tensió, en què s'exploren els racons més foscos de la ment humana.

Quan se'ns comencen a explicar els fets, ja sabem com acabaran. Així i tot, la tensió augmenta per moments i es manté fins al final. L'Eunice, una dona soltera i de mitjana edat, entra a treballar a casa dels Coverdade. La Jacqueline no estava convençuda de contractar-la, però li urgia trobar algú que li donés un cop de mà a Lowfield Hall. Tan ella com el seu marit, en George, li veuen coses estranyes, però no li donen massa importància. Els seus fills, la Melinda i en Giles, també sospiten que hi ha quelcom que no quadra... Després d'uns quants malentesos, que l'Eunice salva pels pèls, arriba la tragèdia. Qualsevol cosa abans de reconèixer que és una analfabeta, incapaç de llegir una simple llista de la compra.

A la nostra protagonista no li fa cap bé relacionar-se amb la Joan Smith, una exprostituta que porta la botiga del poble amb en Norman, el seu marit. El local també fa les funcions d'oficina de Correus. La Joan, transformada en una fanàtica religiosa, s'enganxa a l'Eunice com una paparra i intenta aprofitar-se d'ella. Són dues ànimes solitàries i torturades. A "Un judici de pedra", Rendell ens regala una història d'intriga psicològica brutal, amb dos personatges centrals ben treballats i plens de secrets inconfessables. Amb el pas dels dies, tot es complica per moments i veus com, per molt que facin els Coverdade, la Jacqueline, en Georges, la Melinda i en Giles acabaran morts, assassinats a sang freda. S'avança cap al final amb pas ferm i molta mala bava.

"L’Eunice Parchman va assassinar la família Coverdale perquè no sabia llegir ni escriure. 

De motius, no en tenia, ni ho va fer amb premeditació; no va guanyar-hi res, ni diners ni seguretat. De resultes del crim, tot el país es va assabentar de com era d’ignorant, no tan sols una família o un grup d’aldeans. L’Eunice no va treure’n res, llevat de desgràcia, cosa que sabia des del principi, en algun racó de la seva estranya ment. A pesar que la seva companya i còmplice era boja, l’Eunice era normal. Posseïa la terrible i pràctica lucidesa atàvica del simi, sota una disfressa de dona del segle XX".

@Jordi_Sanuy