Diagonal Manhattan (Xavier Bosch)

L'Edda Leveroni és la gran protagonista de "Diagonal Manhattan", l'últim títol de Xavier Bosch (1967). Va ser el més venut de ficció en català en l'últim Sant Jordi. Aquest cop, ens regala una història que gira al voltant del món de la publicitat i que ens porta de Barcelona a Nova York, passant per Milà, partint de 1989. Quin és el logo de la felicitat? És la pregunta que ens planteja el llibre i que descobrim ja cap al final. Té un total de 579 pàgines i està publicat per Columna. 

Qui li havia de dir a l'Edda que, el dia que complia 21 anys, el seu pare, en Brauli Leveroni, li regalaria un bitllet d'anada a Nova York. Només d'anada perquè, teòricament, s'hi ha de quedar dotze mesos. Li ofereix fer una estada a la prestigiosa agència de publicitat de la Bianca B. Miller, on només treballen dones. Fa un temps, va preparar una campanya amb ella. Vol que l'Edda oblidi el seu passat recent a Milà i aprengui d'una de les millors. D'entrada, a la noia no li fa gaire gràcia. O potser gens. En Brauli també és un reputat publicista, l'enveja de la professió. Està associat amb l'Òscar Casas i dirigeixen BLOC, amb clients per donar i per vendre. Estan ubicats a Diagonal-Tuset. L'Òscar és el padrí de l'Edda, quasi un segon pare. Se l'estima amb bogeria. I veu de bon ull que voli.

"Diagonal Manhattan" ens parla de publicitat i de felicitat, però també de pactes indestructibles, d'infidelitats, d'amors inesperats i de segones oportunitats, que s'han d'aprofitar cas que arribin. No és fàcil adaptar-se a una ciutat com Nova York quan hi aterres de manera inesperada. La competència és brutal i la capacitat de resistència, de vegades, limitada. Un cop més, en Xavier Bosch ha creat uns personatges molt propers, que vas descobrint a mesura que avança la història. Estan plens de contrastos i et sedueixen des d'un primer moment. Retrata els seus secrets més íntims, i les veritats i mitges mentides, en un dia a dia que combina dificultats, enveja i glamur. Paral·lelament, a Barcelona tot es complica per moments... sense poder-hi fer res.

"Al Brauli Leveroni li agradava fer regals. Era més de donar que de rebre. Res que li hagués sobrevingut amb els anys. Sempre havia estat així. Li feia més il·lusió rumiar el què, per a qui, tenir la idea, anar-ho a comprar i, després, veure quin efecte feia tota la posada en escena, que no haver de ser el centre d’atenció. El neguitejava haver de desembolicar res davant de ningú. No era timidesa, era pitjor. Sabia, des del moment de treure el llacet, que no li haurien encertat ni el color, ni la talla, ni els gustos. I patia per no dissimular prou bé la seva decepció quan tingués l’andròmina entre els dits. "

Altres llibres llegits i comentats de l'autor:

"La dona de la seva vida"
"Paraules que tu entendràs"
"Nosaltres dos"
"Algú com tu"
"Eufòria"
"Homes d'honor"
"Se sabrà tot"

@Jordi_Sanuy