L'Emma sota el cel d'Oman (Jean Reno)

"L'Emma sota el cel d'Oman" és la primera incursió literària de l'actor hispanofrancès Jean Reno (Casablanca, 1948). Cinematogràficament parlant, sempre el recordaré pel seu paper d'assassí a sou a "El professional" (1994). Es tracta d'una novel·la d'aventures protagonitzada per una jove massatgista francesa. La seva vida canvia per sempre més quan rep una visita molt especial al centre de talassoteràpia on treballa, a la Bretanya francesa.

Qui es creua en el destí de l'Emma és en Thariq Khan, fill d'un ministre influent del sultanat d'Oman. Està a punt d'inaugurar un complex de luxe a Masqat i busca idees i personal formador. Com que el massatge que li fa la noia el deixa sense alè -la connexió és total des d'un primer moment-, li demana que s'incorpori al seu equip, amb un sou astronòmic. L'Emma, que va perdre la seva mare en un accident de cotxe, no s'ho pensa dues vegades i es llença a l'aventura. Canvia la tranquil·litat i l'ordre per un món desconegut que no sap que li pot proporcionar. I, a més, en Thariq li agrada... Deixa el gat a casa d'una amiga i surt de la seva zona de confort. Si les coses no li surten bé, sempre és a temps de tornar.

A Oman, a l'Emma l'esperen emocions fortes. Sense pràcticament adonar-se'n, es veu embolicada en un munt de perills i de secrets d'estat. Intriga per donar i per vendre. La seva proximitat al Thariq la converteix en una peça cobdiciada per molts. I fina aquí puc explicar. Estem d'un llibre que va de menys a més, amb un bon final. Reno ha aconseguit escriure una història singular, amb passió i sensibilitat. No s'ha complicat. Ho explica tot d'una manera fàcil i planera, sense massa ornamentació. El fet que la protagonista sigui una massatgista li dona un toc d'originalitat. Són 389 pàgines en què sempre passen coses, sense donar treva al lector. El llibre està publicat per l'editorial Columna. Diria que sabrem coses de l'Emma aviat. No crec que m'equivoqui...

"Habitualment, el director va prou amb compte de guardar les distàncies. És el cap d’un establiment de luxe, l’Emma només és una simple empleada i, francament, tampoc és un model exemplar. En realitat, ja fa molt de temps que l’hauria acomiadat si els seus massatges no fossin tan sol·licitats pels clients més exigents. I els més rics... Per la seva banda, encara que en Lemonier sigui l’estereotip del patró a defugir, a l’Emma no li ve gens de gust buscar feina en un altre lloc, i encara menys obrir el seu propi saló. Pensar en el futur equival a abocar-se a un abisme vertiginós. El vincle amb la jardineria se li fa palès de sobte: no es planta res sense arrels, però a ella li resulta impossible planificar la seva vida més enllà del cap de setmana. No amb aquell passat que l’estira cap enrere..."

@Jordi_Sanuy