dimarts, d’abril 25, 2023

El ladrón de veranos (María Soto)

Roberto Montenegro, el protagonista central d'"El ladrón de Veranos", és un personatge que t’atrapa des del primer moment. La madrilenya María Soto li dona una pàtina de misteri que el fa únic i irrepetible. Com es comenta a la mateixa novel·la, és una mena d’Arsèn Lupin. Genera simpaties per allà on passa. Talentós i amb múltiples identitats. El llibre és llarg, 637 pàgines, i està publicat per l’editorial Destino. La Clara l’idolatra fins i tot abans de veure’l per primer cop. 

A Deauville, a la costa normanda, als estius s’hi pot trobar el bo i millor de cada casa, amb un munt de prínceps i milionaris lluint per tot arreu. Hi té un estudi fotogràfic en Gabriel Caron, el tiet de la Clara. La nena té 11 anys i és més eixerida que un pèsol. Imaginació al poder. És la filla de la seva germana Emma, casada amb en León Castel, un prestigiós metge. En Roberto va conviure amb en Gabriel i l’Emma fins que un dia, fa quinze anys, va desaparèixer sense donar massa explicacions. Ara, torna com a pintor, mig aristòcrata i moltes coses més. Se’l relaciona amb obres d’art robades i amb cops de tafur a diversos casinos. Fins al moment, no s’ha pogut demostrar res. El seu proper ‘cop’ és vendre un llenç que podria ser el “Flaminia Triunfi” de Velázquez. El vol Eliot Kaplan, un multimilionari nord-americà que està a punt de casar-se amb una duquessa russa, Elena Ivanóvna Volóshina

“El ladrón de veranos” és un llibre d’aventures trepidant i amb un ritme alt. Hi ha una mica de tot. Glamur, periodistes intrèpids, una duquessa de les d’abans, dolents de manual, robatoris, tècniques pictòriques, quadres desapareguts, falsificacions i, per si no n'hi hagués prou, un assassinat. Tot passa en un lloc idíl·lic, amb uns personatges frescos i ben treballats. L’acció està datada l’any 1935, però s’alterna amb el 1919, quan en Gabriel i en Roberto vivien junts i eren inseparables. Això ens permet saber com es va crear el mite del gran Montenegro, odiat per alguns i venerat per la majoria. Soto té un estil sobri, directe i rigorós. El que fa referència als mètodes de pintura i colors està molt ben documentat. És fàcil d’entendre encara que no es domini el tema. Avança amb pas ferm cap a un final rodó. M’ho he passat pipa llegint-lo.

“Gabriel Caron no sabrá nunca por qué mintió. Nadie le obligó a hacerlo, ni tampoco ganaba nada con ello, más allá de una minúscula satisfacción de amor propio. Pero lo hizo. Y su mentira, irreflexiva e insignificante como fue, se convirtió en el disparador de todo lo que sucedió a continuación. 
A mediados del mes de agosto el verano se agota despacioso, con una satisfecha monotonía de sol, playa y cenas tardías, confundiéndose con otros veranos recientes. Entre los habituales de la Costa Florida ya ha empezado a correr la noticia de la llegada de Roberto Montenegro. Pero Gabriel aún no lo sabe. 
Será de los últimos en enterarse. Aunque hará lo posible porque nadie se dé cuenta. Solo su hermana Emma llegará a mirarle con suspicacia un momento, pero enseguida disimulará, considerada y discreta, igual que siempre”. 

@Jordi_Sanuy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada