dimecres, d’abril 19, 2023

El quebrantahuesos (Blas Ruiz Grau)

Blas Ruiz Grau (Rafal, Alacant, 1984) ha fet tornar a treballar a Nicolás Valdés, l'inspector estrella de la Policia Nacional. "El quebrantahuesos" és la quarta novel·la de la saga que protagonitza, després de "No mentirás", "No robarás" i "No morirás". No cal haver-les llegit per seguir-la. Les referències que hi fa no afecten l'argument. El llibre té 463 pàgines i està publicat per Ediciones B. Quasi tot passa en cinc dies elèctrics, del 6 al 10 de maig de 2019.

El pare d'en Nicolás també era policia. Està jubilat i deprimit. La mare té un caràcter de por. Sempre que és possible carrega contra el seu fill. I ho fa sense compassió. Va marxar de casa quan tenia divuit anys. Ha tornat ben poques vegades a aquest petit poble de la serra madrilenya. Volia allunyar-se de tot, de tothom i, especialment, de l'ombra del germà mor, l'altre policia de la família. No es va acomiadar de la seva parella, la Irene, que ara és guàrdia civil, ni de la seva colla d'amics. Ara, un violent assassinat el fa tornar de manera inesperada als llocs que el van veure néixer i créixer. És expert en psicòpates i creu que pot ajudar a tancar el cas abans que no hi hagi moltes més desgràcies. Això sí, tothom el mira amb recel. No li han perdonat la seva fugida cap endavant.

"El quebrantahuesos" és un llibre trepidant. Sempre hi passen moltes coses, impedint que el lector abaixi la guàrdia. Blas Ruiz treballa molt bé als protagonistes principals, mostrant-nos els seus problemes del dia a dia i, sobretot, les pors interiors que els corquen per dins. Mentre Nicolás busca un assassí de carn i ossos, els veïns de Caedes aposten per una criatura llegendària, el 'Quebrantahuesos'. Segons sembla, acaba amb la vida de diverses dones de la localitat cada quaranta anys. Sense aturador i sense deixar pistes. Una llegenda o una realitat? L'enfrontament entre la policia nacional i la guàrdia civil per portar el cas, amb en Nicolás a un costat i la Irene a l'altre, també m'ha semblat molt interessant. La novel·la és visual, entretinguda i manté l'emoció fins a l'última pàgina.

"La psicopatía se puede heredar. No es común, claro, pero debemos tener en cuenta que para que exista el psicópata se deben cumplir unos factores biológicos y sociales. Siempre lo digo: el psicópata se nace y se hace. La predisposición biológica es fundamental, existe una serie de factores físicos aquí -se tocó la cabeza-, en nuestro cerebro, que digamos que allanan el camino hacia este trastorno. Y después entra lo social. Lo que se vive de niño, los traumas, las relaciones personales... Todo cuenta para crear ese cóctel explosivo. Sin estos dos ingredientes no es posible. Si no, imaginen la de niños maltratados y en unas circunstancias desfavorables que hay. Habría tanto psicópata por ahí que daría auténtico miedo".

@Jordi_Sanuy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada