El contracte. Cruyff, Carabén, Catalunya (Ramon M. Piqué)

Diuen que les casualitats no existeixen i que tot passa per alguna cosa. Tinc els meus dubtes. Si l'Armand Carabén no hagués recollit a una jove autoestopista a prop de Palamós, l'any 1968, difícilment Johan Cruyff hauria acabat jugant al Barça. L'Armand i la Marjolijn van der Meer es van acabar casant i no van parar fins que l'holandès volador va vestir de blaugrana. En aquell temps, ell era el gerent de l'entitat. Tenia talent i era un 'connector' incansable.

A "El contracte. Cruyff, Carabén, Catalunya", Ramon M. Piqué (Lleida, 1980) ens explica de manera molt gràfica l'amistat entre els dos matrimonis i com Cruyff va canviar per sempre el Barça i, de retruc, va despertar també el seu país d'acollida. Hi va haver un abans i un després de la seva arribada. Va revolucionar-ho tot, com a jugador, com a entrenador i com a filòsof de l'oracle barcelonista. No és un llibre de futbol, encara que lògicament se'n parla. Està ple d'anècdotes, com per exemple quan el jugador es va plantar davant dels dirigents de l'Àjax i els va dir que el deixaven marxar al Barça o abandonava el futbol. El club holandès tenia la intenció de traspassar-lo al Reial Madrid. Ell s'hi va negar de manera taxativa.

Cruyff mai va parlar català, però, segons l'autor, ens va fer perdre la por de guanyar i va fer-nos més desacomplexats. Compara l'impacte del 0-5 al Santiago Bernabéu amb l'atemptat contra Carrero Blanco. Segons ell, va provocar una veritable revolució cultural i se'l podria considerar el motor d'arrencada de l'independentisme."No perquè ell en fos, ni perquè ho hagués explicat mai, ni res", puntualitza. "El contracte" també es fixa molt en Josep Guardiola, l'entrenador que més ha begut d'allò que algun dia es va batejar com el cruyffisme. Per escriure aquesta història, Piqué va parlar amb grans admiradors del 14 del Barça, com Jordi Basté, Ramon Besa, Martí Perarnau i el malaurat Fermí Puig, que va organitzar la seva cuina, inspirat en Cruyff, com si fos un gran equip de futbol.

Per cert, tots els capítols comencen amb estrofes de cançons de Mishima. El líder del grup, David Carabén, és fill de l'Armand i de la Marjolijn. La directiva que encapçala Joan Laporta, per cert, el va escollir com a Comissionat del 125è aniversari del club. El llibre, amè i ben documentat, té 261 pàgines -les he llegides en poc més d'un dia- i l'ha publicat Columna. Molt recomanable.

"El famós estiu del 68, Armand Carabén recorre les carreteres de l’Empordà amunt i avall. Segurament torna d’alguna reunió clandestina amb el Recasens, l’àlies de Josep Pallach, el carismàtic líder a l’exili del catalanisme socialista. «Un dels pocs socialistes que feia realment cara de treballador», segons Baltasar Porcel. Potser anava a alguna reunió també clandestina del SODSC, les sigles del recentment fundat Secretariat d’Orientació Democràtica i Socialista de Catalunya, o venia de fer una visita el seu bon amic Josep Pla. Tant li fa. Aquell dia va unir el seu destí al de la turista holandesa rossa tretze anys més jove que acabava de pujar al seu cotxe. Un destí que preveia que aquesta parella fos la clau de l’èxit, pocs anys després, de les complicades negociacions que van portar Johan Cruyff al Barça. Aquest contracte va canviar el club, i de retruc el país".

@Jordi_Sanuy