El rei d'Os (Jo Nesbø)

En Roy Opgard és un tros de malparit amb moltíssima sort. Aquesta és la definició light. Crec que seria més ajustat a la realitat dir que és un assassí en sèrie de manual; això sí, amb una flor al cul. El seu germà Carl no és millor que ell, encara que, de cara a la galeria, potser sembla un pèl més simpàtic. L'excusa és que maten quan no hi ha més remei i que, per norma, ho fan en defensa pròpia. La llista de víctimes és més llarga que un dia sense pa. I se'n surten de tot.

En Roy i en Carl són els principals protagonistes d'El rei d'Os", l'última novel·la de Jo Nesbø (Oslo, 1960). Està traduïda al català per Laura Segarra Vidal i l'ha publicat Proa. Són 446 pàgines que ens parlen d'abusos sexuals, de drogues, de suborns, de poder i desig, de lleialtat i també d'amors impossibles. Als Opgard ja els coneixem de l'anterior títol de l'escriptor noruec, "El Regne". No és imprescindible haver-lo llegit perquè els punts clau ens els torna a explicar de manera clara i concisa. En Carl és el director del luxós Spa Os, i en Roy, que ja té una benzinera, s'ha obsessionat a construir la muntanya russa de fusta més gran del món. Per continuar triomfant, necessiten que no es faci un túnel que allunyaria el poble de la nova carretera nacional. I ho aconseguiran a qualsevol preu...

El principal enemic d'en Roy i d'en Carl és en Kurt Olsen, el xèrif local, que els té en el punt de mira des de temps immemorials, encara més després que, segons ell, assassinessin al seu pare, també policia. De moment, no ha pogut demostrar-ho. Qui fa de narrador és en Roy que, malgrat el seu gen criminal, no deixa de caure simpàtic. Un cop més, Nesbø ens dibuixa un poble petit i asfixiant on els rumors poden fer-te més mal que una bala. És un llibre ple de sang, de promeses que intenten complir-se a contra natura i d'una lluita fratricida que sembla no tenir fi, tot i l'amor que els germans es professen. "El rei d'Os" -honor que de moment ostenta en Carl- és un llibre que té molt de ritme i que manté atent i despert al lector fins a l'última línia. Producte cent per cent marca de la casa.

"Tothom té un punt feble. El pare m’ho va inculcar quan m’ensenyava a boxejar. Jo era més baixet que els altres nois, però em va fer veure que fins i tot l’adversari més temible té un forat a la defensa, un lloc que no està cobert, un error que està condemnat a repetir. També em va ensenyar que no n’hi ha prou amb trobar aquest punt; a més, has de tenir el cor prou fred per aprofitar-lo sense vacil·lar. I aquest era el meu punt feble. Un cor que sentia pena per la gent que era com jo, que reconeixia tota debilitat com a pròpia. En vaig aprendre, però, i el cor se’m va glaçar. Sí, es pot ben dir que ara aquest cor és un volcà glacial extingit que va tenir l’última i definitiva erupció fa vuit anys. I ja aleshores era fred. Si més no, prou perquè jo ja fos un assassí."

@Jordi_Sanuy

Altres llibres llegits i comentats de Jo Nesbø:

"Headhunters"
"El pit-roig"
"El lleopard"
"La set"
"Macbeth"
"L’hereu"
"Ganivet"
"Sang a la neu"
"Sol de sang"
"El regne"
"L'home de la gelosia"
"Eclipsi"
"La casa de la nit"