Adivina quién viene esta noche...

‘Adivina quién viene esta noche’... como rezaba el título de la película que Stanley Kramer dirigió en 1967. Pues bien. A la ‘II Cena Blogger’, que se celebró el sábado pasado en un restaurante de l'Eixample de Barcelona, no vinieron ni Spencer Tracy, ni Sydneey Potier ni Katharine Hepburn, pero sí un total de 31 amigas y amigos; 28 bloggers y 3 acompañantes, para ser exactos. Fue todo un éxito. Es más: ¡Los organizadores amenazamos con repetir la experiencia!

A la llum d'un fanalet i de la llanterna màgica, ja entrada l’l'horabaixa, vàrem donar un salt al món dels blocs, que, com ha quedat demostrat, estan més vius que mai. Va venir el veí de dalt i també la noia que viu al vuitè8ena. Va ser una nit per parlar de llibres llegits i per llegir, pero también de la condición humana. No nos costó romper el hielo, ni siquiera al principio, cuando unos y otros empezamos a regalarnos pequeñas miradas.

La de dissabte és una col·lecció de moments inoblidables, per parlar també de clàssics de cinema y de rosebud, una de las palabras mágicas del séptimo arte. Va ser un dia de color i sense cambres buides, perquè vàrem fer pinya, tots i cadascun de nosaltres, des d’un primer moment. Gràcies als mots es va definir un petit cau de joc, un espai de risoteràpia, des d’on, entre d’altres coses, vam poder veure bocins de lluna i una petita però delicada
antena de papallona.

Si dubto és que sóc, si penso es que sóc vaig sentir que deia una dels assistens. És una veritat com un temple. Va ser una trobada senzilla però amb molta llum de dona, que van ser majoria. Incluso nos acompañaron Belén in red, nuestra musa aragonesa, i l'E-lecta, de Santa Coloma de Gramanet. Parlem una mica de cinema?, vaig sentir que es preguntaven les amigues i els amics blocaires un i altre cop. Vam parlar de cinema, és veritat, però també hi va haver temps per analitzar La Cerdanya des de Can Fanga.

A la vetllada no hi van faltar els resposables d’el bloc d'en DooMMaster i del Didalet d'ivori, encantadors, com la resta. En definitiva, que todo fue una bonita Paranoia, del 68, el año en el que nací yo. Y es que, a pesar de los blogs, y como dice Òscar, sigue existiendo the lost art of keeping a secret. ¡Kika's log!

Per cert, gràcies per les fotos Barbollaire.

*Me he permitido la licencia de hacer un post bilingüe, en catalán y en castellano, para poder aprovechar al máximo el nombre de los blogs representados en la cena del pasado sábado. Si hacéis un click encima podréis acceder directamente a cada uno de ellos.

Buena semana a todas y a todos.