dijous, d’agost 18, 2022
Astillas en la piel (César Pérez Gellida)
dimecres, d’agost 17, 2022
Nuestra parte de noche (Mariana Enriquez)
dimarts, d’agost 16, 2022
Las palabras justas (Milena Busquets)
dijous, d’agost 11, 2022
La letra con sangre (Saul Black)
Hi ha dos assassins en sèrie que no paren de matar dones. Abans i després s'acarnissen amb elles. I, com a firma, deixen un objecte -sempre diferent- dins dels seus cossos. La llista cada cop és més llarga i les pistes encara són escasses. Però la matança a casa dels Cooper no va acabar de sortir bé. La Nell, de només deu anys, s'escapa. La seva mare i el seu germà no van tenir tanta sort. La nena podria convertir-se en la clau per detenir als culpables, però està lesionada i té molta por. Black sap inquietar al lector. El retrat del malfactor principal és espectacular. És el mal fet persona, sense sentiments ni gens de respecte per res ni ningú. Com sol ser habitual, no ho va passar bé de petit i va acabar perdent el nord.
Al costat dels bons, tampoc res no és perfecte. La detectiva d'homicicdis Valerie Hart està obsessionada en el cas i, després d'una de les primeres morts, va decidir renunciar a l'amor. Es va carregar la relació que tenia amb un company de la policia i es va refugiar en la beguda i en el sexe fàcil. Somia amb les víctimes i donaria qualsevol cosa per fer justícia. I no perd l'afany, tot i la pressió de la Carla York, una policia que sembla capaç de qualsevol cosa per apartar-la del cas. Per què? "La letra con sangre" és un llibre amb un ritme trepidant i una atmosfera aterridora, que t'acaba devorant sense compassió. Carreteres nevades, cases aillades, ponts trencats i una nena que vol sobreviure a qualsevol preu.
"En el instante en que Rowena Cooper salió de su acogedora cocina impregnada de olor a galletas y vio a los dos hombres en el patio trasero de la casa, con la nieve que caía derretida de los bordes de sus botas, supo exactamente lo que significaba aquello: era por su culpa. Años de no cerrar con llave puertas y ventanas, de dejar las llaves en el encendido del coche, de no pensar que algo como eso podía suceder en alguna ocasión, años de sentirse a salvo... Todo había sido una mentira que había sido bastante estúpida para contársela a si misma. Peor todavía, una mentida que había sido lo bastante estúpida para creérsela. Toda su vida podía convertirse en nada, a la espera de la cita con tu gigantesca estupidez".
@Jordi_Sanuy
divendres, d’agost 05, 2022
La mare que em va parir! (Ninamarina)
dijous, d’agost 04, 2022
El usurpador (Jørn Lier Horst)
Quan la Line arriba a Larvik per escriure un reportatge sobre l'avi que han trobat mort davant de la tele, el seu pare ja treballa en un altre expedient, el d'un home que ha aparegut, semienterrat, a prop d'una granja aïllada i solitària. Al primer el va localitzar un operari de la companyia telefònica, quatre mesos després del traspàs. Ningú l'havia enyorat. És per això que la jove periodista vol explicar una història humana, basada en la soledat i la falta d'empatia. Ràpidament, s'adonarà que el que semblava una mort natural podria ser un assassinat... En la segona investigació, que ara ocupa a en William al cent per cent, no hi ha cap dubte. Mort violenta. Veure com avancen pare i filla, policialment i periodística, és un dels grans encerts d'aquesta novel·la negra de manual.
I si finalment els dos casos estan connectats? Sigui com sigui, la policia té clar que van darrere d'un usurpador, d'un assassí en sèrie que l'FBI fa dècades que busca. Ha suplantat la personalitat d'una de les seves víctimes i es mou amb impunitat per tot arreu. Podria ser el culpable dels dos casos que tenen sobre la taula i de molts més. Cal trobar-lo com sigui. "El usurpador", guanyadora del Petrona Award, és un llibre sense girs ni trampes innecessàries. A mesura que les forces de l'ordre van tenint informació, van descartant sospitosos i estrenyent el cercle. L'autor ens ho explica tot amb ordre, calma i molta classe. Totalment creïble. La sèrie Wisting ja acumula vuit milions de lectors, sumant els tres llibres. Caldrà buscar els dos anteriors, abans que surti el quart, que tanca la sèrie.
"El muerto estaba totalmente seco, recostado en la butaca, los labios desgarrados y los dientes negros y amarillos a la vista. Todavía tenía greñas de cabello polvoriento y marchito pegadas al cráneo y, a través de la piel, se le veían los brillantes huesos del rostro. Tenía los dedos atrofiados, negruzcos y agrietados. William Wisting ojeó las fotos que había tomado el técnico de criminalística. El hombre no debía de haber sido muy alto, pero se le habían encogido y podrido los tejidos hasta tal punto que su cuerpo parecía aún más pequeño que en vida".dimecres, d’agost 03, 2022
Cicatriz (Juan Gómez-Jurado)
En Simon, sense parella ni pràcticament amics, està al capdavant d'una petita startup que ha creat LISA, per qui s'ha interessat Infinity, una grandíssima multinacional. Arriben a un acord perillós: 10 milions de dòlars si aconsegueixen el citat 74 per cent d'èxit. En cas contrari, ho perden tot. Fins fa poc, a la vida del jove investigador només hi havia dues persones importants: el seu germà Arthur (amb una trisomia del parell 21) i en Tom Wilson, el seu soci i advocat. És l'única persona en qui confia. Ara també hi ha la Irina Badia, una ucraïnesa a qui ha conegut a través d'una pàgina batejada amb el nom de russianwives. Poc després de l'arribada de la noia a Chicago, en Tom apareix assassinat, en un carreró apartat del centre de la ciutat. I fins aquí puc explicar...
Gómez-Jurado alterna els progressos de LISA i la investigació del crim amb la vida de la Irina des que era petita. La part actual ens la fa arribar en Simon, en primera persona. La més antiga, el narrador, en tercera. La noia vivia en una granja al peu dels Carpats, a Chkalova, a Ucraïna. Uns malfactors li van prendre la infantesa i la família. Des de llavors, va preparar-se a consciència per la vanjança. I ho va fer amb l'ajuda de "L'afganès", la crueltat feta persona. Ara, ha arribat el moment de cobrar totes les factures pendents. Què hi té a veure, en tot això, en Simon? "Cicatriz" -la noia en té una a la cara- és una història d'amor i també de mentides que es llegeix pràcticament d'una tirada. El llibre té 474 pàgines -amb un ritme vertiginós- i està publicat per D Bolsillo. Ja se n'han fet 38 edicions!
"Me inclino hacia delante y vomito en la enorme papelera cromada. Mi estómago se contrae como un limón exprimido hasta dejarlo seco. La oleada de sangre en mi cabeza hace que el tiempo se detenga a mi alrededor, y que sólo exista este borde frío metálico en el que me apoyo hasta que logro respirar con normalidad.
-¿Estás bien, Simon? -dice Tom.
El contacto con la mano de mi amigo en el hombro es tranquilizador, reconfortante. Al menos hasta que asiento. Entonces me agarra de la camisa y tira de mí hacia atrás, intentando enderezarme. Tengo que apoyarme en la pared para conseguirlo, porque Tom es un palmo más bajo que yo y pesa veinte kiloa menos".
@Jordi Sanuy
dimarts, d’agost 02, 2022
Mamut (Eva Baltasar)
La coneixem quan compleix 21 anys i aquell mateix dia s'allita amb un home per aconseguir el seu objectiu, sense èxit. És una dona antiga que potser viu en un temps que no és el seu. Està incòmoda a ciutat i se li nota, perquè tampoc no ho amaga. Cada cop té més clar, que per sobreviure ha de fugir de la societat deshumanitzada en què viu. I s'allunya cada cop més de tot i de tothom. Fins que comença a fer arrels en un mas perdut a la muntanya i aprèn a viure sense cap suport i amb ben poques coses, les imprescindibles. La idea és no estar subordinada a ningú. Decideix què vol fer i quan, sense cap concessió. El pastor de xais amb qui es veu sovint segur que en podria deixar constància. És un home que m'ha generat cert rebuig.
Baltasar ens ho torna a explicar tot d'una manera visual, concisa i poètica, però aquest cop amb més violència de què és habitual. Potser és el llibre més rocós dels tres, el més auster i dur. Té algun passatge desagradable, com el dels gats. També costen de pair els serveis que, voluntàriament, la protagonista (misàntropa?) dona al pastor. L'autora també es guarda alguns girs inesperats per intentar sorprendre el lector en les últimes pàgines. Marca de la casa. La dona està plena de contradiccions, com les dels llibres anteriors. Fuig perquè se sent atrapada. Potser no té cap altra alternativa. Per cert, crec que no tornaré a menjar xai en temps!
"Exposo el meu problema al pastor, ell sabrà què fer. Vaig a veure'l gairebé cada dia i ens hem fet força amics. Ha viscut sol tota la vida, un home sol amb una feina solitària, i tinc la impressió que la meva companyia li agrada. Baixo una mica abans del migdia, quan ja ha enllestit la feina, i dinem junts a la taula de la cuina: xai amb patates, xai amb ceba, xai sempre. Diu que està malalt de gota de tanta carn que menja i que si segueixo anant-hi acabaré com ell, que li costa moure's i es desperta de nit amb els dits grossos del peu que li exploten. Allí neix el dolor, al pavelló dels dits, es desclou dins la carn i repta fins als genollls...").
@Jordi_Sanuy
divendres, de juliol 29, 2022
Kuala Lumpur (Carles Casajuana)
dimecres, de juliol 27, 2022
La filla del vent (Jordi Agut)
"La filla del vent" tanca la trilogia que Jordi Agut (Valls de Torroella, 1975) va començar amb "L'últim defensa" i va continuar amb "Línia de quatre". Després de parlar-nos d'apostes esportives il·legals i de la despietada lluita per accedir a la presidència de la FIFA -amb assassinats inclosos-, ara tot el protagonisme se l'emporta el dopatge. Els esportistes que han fet trampa i han pres substàncies prohibides són els que estan en el centre de la diana. Aquest cop, la història comença a París, el mes de juliol de 2021. Pierre Gaul, l'agent corrupte que feia tres anys que estava en coma, es desperta i revela que els Jocs de Tòquio -que comencen aquell mateix dia- estan en perill. Només en donarà detalls a Mitchell.
L'agent britànic per excel·lència, que continua separat de la Doris, compta amb una bona part del seu equip habitual per intentar aturar el cop. Entre ells, en Dwight, que treballa des dels Estats Units; i en Take, que casualment està de vacances al Japó, amb la seva cosina. També tenen protagonisme el seu fill Josh -que ens sorprèn com a hacker informàtic- i en Joshua, un malalt del món del futbol, íntim amic d'en Mitchell. Tampoc no s'oblida de l'agent russa Bianca Panova... Més enllà de garantir la seguretat dels Jocs, el gran objectiu és trobar al terrorista internacional Alexei Bikov. També el busca la filla que encara té viva i que vol matar-lo a qualsevol preu. Qüestions de família.
El llibre, molt recomanable, té 451 pàgines i està publicat per Pagès editors. Com els dos anteriors, tot està molt ben explicat, amb capítols curts i recordatoris, de tant en tant, per ordenar la informació ja treballada i continuar endavant amb seguretat. Abans de cada capítol i de manera introductòria es defineix un producte dopant. "La filla del vent" és una novel·la negra de qualitat -amb uns Jocs de rerefons- que també poden llegir les persones que no estiguin habituades a l'esport. Cap problema.
"—El senyor Gaul s’ha despertat de manera inesperada aquesta tarda. No ens ho pensàvem —va apuntar des de darrere l’esbufegant doctor—. Des de feia dies estàvem valorant la possibilitat de desconnectar-lo ja que no responia a cap estímul. Era una decisió que havíem de prendre durant les properes setmanes en una reunió d’un comitè que tenim destinat a aquests afers, ja que cap familiar no se n’ha fet responsable durant aquest temps".dimarts, de juliol 05, 2022
El caso Alaska Sanders (Joël Dicker)
divendres, de juliol 01, 2022
La mala dona (Marc Pastor)
dijous, de juny 30, 2022
Elles competeixen (Anna Ballbona)
L'Anna comença explicant-nos algunes experiències personals en el món de l'esport (principalment en el bàsquet) i deixa clar que quan ella era jove tots els seus referents eren masculins. D'elles se'n sabia poc o gairebé res. Per sort, això ja ha canviat i les nenes poden emmirallar-se en dones amb més facilitat. El problema és que aquestes dones, per ser reconegudes, han de fer molt més que els homes, i en condicions inferiors. Encara avui, quan una nena juga a futbol millor que un nen la gent se sorprèn i posa el crit al cel. Precisament, "Ells competeixen" és un homenatge a les dones de l'esport que han lluitat per fer realitat els seus somnis i que, de retruc, han facilitat les coses a les generacions que venien al darrere. Pel camí queden un munt d'obstacles i de menyspreus... i molta paciència. A cabassos.
Són moltes les esportistes que comenten el seu cas a l'autora, com la jugadora de bàsquet Laia Palau -que ha plegat fa poc-, la tenista Aliona Bolsova, la pilot Laia Sanz, la waterpolista Roser Tarragó o l'atleta de muntanya Núria Picas. Totes elles han tingut problemes per obrir-se camí en un món d'homes, per gestionar els egos -els seus i els dels altres- i per respondre a les expectatives creades al seu voltant. També han hagut de pensar molt en el perill que comportaven els esports que feien, la Laia i la Núria, per exemple, i en el moment adequat per ser mares. Són 190 pàgines molt amenes en què també hi apareixen les periodistes Olga Viza, Imma Pedemonte i Mireia Vicente, entre altres. Han detallat l'esport des d'una altra perspectiva.
""PERÒ COM ÉS QUE AQUESTA NENA pot regatejar així els nens?!" Aixó ho va deixar anar la germana d'un nen que es mirava el partit des de la grada. Segurament hi havia una estranyesa sincera i el gest inconscient de repetir alguna ximpleria escoltada a algun adult. Qui sap què. Era un partit de futbol-7 amb nens i nenes barrejats i va ser la mateixa mare de la nena qui li va parar els peus amb un "però què hi té a veure"".
@Jordi_Sanuy
dimecres, de juny 29, 2022
Desconeguts en un tren (Patricia Highsmith)
dimarts, de juny 28, 2022
La vida elàstica (Dani Vilaró)
A "Allegro prestissimo con fuoco", per exemple, en Marc no s'adona que s'ha fet gran i continua amb una vida plena d'excessos, amb llacunes mentals incloses. Igual que en Regencós, que mai té un no per ningú quan es tracta de sortir de festa, a "Paciència de sioux". Intenten rebel·lar-se, cadascun a la seva manera, els actors principals de "Crits" i "Maskenfreiheit". En el primer, en Raül passa de ser un home sedentari a donar-ho tot al gimnàs. Fins al punt d'obsessionar-se. Sense punt intermedi. En el segon, una noia vol treure's la màscara (real o fictícia?) que li van fer posar els seus pares quan tenia set anys. Per protegir-la de què? També es rebel·la l'escriptor fracassat de "Goma d'esborrar". Ho esborra tot, sense aturador. Compte que no es faci desaparèixer a ell mateix...
Vilaró ens regala uns contes molt ben treballats i plens de ritme, amb finals totalment inesperats. En aquest grup, hi podríem incloure "Taxi lliure" (amb un taxista a qui li desapareixen alguns clients de dins del cotxe), "L'aigua encara no és freda" (amb unes ulleres de busseig que fan miracles) o "Ni ens ensumeu", una història de 'déus humans' amb assassinat inclòs. De relacions de parella, que passen per millors i pitjors moments, també se'n parla a "La segona part", que és el conte que tanca el llibre, i a "La mar salada", que és el que l'obre. El completen "El salt" (pensaments abans d'un gran repte esportiu), "Uluru" (obsessió per un roc màgic australià) i "Espai", amb dos astronautes, dona i home, discutint molt lluny de la terra. Una altra aventura amb un punt de no retorn...
"Aquesta nit fas l'ocellot. T'enreda aquell que sempre té corda i campa pels bars, que et llança missatges-ham a cabassos, ara sí ara també, que ve amb la murga sigui dilluns, dimarts, dimecres... per temptejar si ets fora de casa, si sona la flauta, si et pot atrapar en la teranyina. Resulta que fa diana i el que ha de ser un gintònic i bona nit i tapa't, n'acaben sent tres i festa. Abans que abaixi la persiana trobeu un catau on entaforar-vos i cremar hores com la metxa d'un petard".
@Jordi_Sanuy
dissabte, de juny 25, 2022
El final de l'idil·li (Graham Greene)
dimecres, de juny 22, 2022
La ladrona de huesos (Manel Loureiro)
Tras ser víctima de un atentado en México, Laura perdió la memoria. No sabe quién es ni a qué se dedicaba. En la actualidad, su único punto de apoyo es Carlos, el hombre de quien se ha enamorado. Le conoció en el hospital en el que estuvo ingresada largos meses. Durante una cena romántica, el hombre desaparece sin dejar rastro y ella vuelve a encontrarse totalmente perdida. Todavía más, cuando alguien le llama por teléfono y le hace una propuesta increíble: si quiere volver a ver a su pareja con vida... tiene que robar las reliquias del Apóstol en la catedral de Santiago. El destino le acaba de dar otro giro total a su complicada vida. Este ya no se lo esperaba. Bajo ningún concepto.
Una buena parte de la acción se desarrolla en el Camino de Santiago, con Laura enrolada, casi por casualidad, en un grupo de peregrinos de alto standing, con seguridad incluida. Como consecuencia del estrés, va recuperando la memoria y se da cuenta de su facilidad con los idiomas y de que está bien entrenada para la lucha. Son siete días vividos a un ritmo frenético, en los que todo es posible. La actualidad se combina con diversos episodios de la infancia y la formación de Laura en Madrid, Peredélkino, Nueva York, Ibiza, Riad, Ciudad de México, entre otros lugares. Siempre pasan cosas, sin pausas y con un ritmo endiablado. Lealtad, traición, secretos, agentes dobles, lucha entre Oriente y Occidente... todo tiene cabida en este thriller que es imposible dejar de lado. Apuesta segura.
"Apoyó el papel sobre su plato. Era una vieja foto amarillenta de un grupo de casas desperdigadas en el fondo de un valle. La vegetación que las rodeaba era verde y densa y los tejados rojos salpicaban el paisaje, coronando viejos muros de piedra. Al fondo, descollando sobre las demás, una edificación algo más grande y oscura dominaba el lugar. La imagen se interrumpía en la esquina inferior derecha, que parecía haber sido invadida por la noche, hasta que uno se fijaba con atención y descubría que aquel retazo del papel estaba ennegrecido, como si hubiese estado expuesto a un calor muy intenso."
@Jordi_Sanuy
La playa de los ahogados (Domingo Villar)
Tot sembla indicar que el pescador Justo Castelo, conegut com 'El Rubio', s'ha suïcidat. Troben el seu cos en una platja gallega, amb les mans lligades amb unes brides. El seu vaixell ha desaparegut. Però en Leo Caldas, més llest que la fam, no acaba de veure-ho clar. Acompanyat de l'aragonès Rafael Estévez, que no té gens de paciència, comencen a investigar. En Leo encara no ha oblidat l'Alba, la dona que el va deixar, i encara fuma com un carreter. Continua sent més conegut per la seva participació en el programa de ràdio d'Onda Vigo "Patrulla en las ondas" que pel fet de ser policia. I diria que no li fa massa gràcia, tot i que li obre moltes portes. Molt aviat descobreix que la mort d'en Justo pot estar relacionada amb l'enfonsament, anys enrere, del Xurelo, a l'illa de Sálvora.
M'agrada molt com escrivia Villar. Leo Caldas serà etern. Ens parla de casos que podrien ser reals, sense focs d'artifici ni girs innecessaris. Tot explicat amb molt de gust i sense presses. Tant en Leo com en Rafael són dos personatges ben treballats i plens de contradiccions. Pateixen com qualsevol persona normal. L'inspector té al seu únic tiet ingressat en un hospital; i el seu pare, que segueix fent vi, no té cap intenció de jubilar-se. En Sousa, capità del Xurelo, va morir ofegat, com ara en Justo, un dels mariners que l'acompanyava. Els altres dos eren en José Arias -que encara es guanya la vida pescant- i en Marcos Valverde, que fa de constructor. Caldrà fer-los unes quantes visites informatives... Gràcies per tot, Domingo. Descansa en pau.
"El inspector Leo Caldas se bajó del taxi y dio dos zancadas para evitar los charcos que inundaban la acera. Entró en el vestíbulo del hospital, se abrió paso entre la gente que esperaba frente a los ascensores y se dirigió a las escaleras. Subió hasta la segunda planta y avanzó por un pasillo flanqueado por hileras de puertas cerradas. Se detuvo ante la marcada con el número 211, la abrió ligeramente y miró al interior. Tras una mascarilla verde, un hombre dormía sobre la cama más próxima a la ventana. La televisión estaba encendida, sin voz, y la otra cama vacía y con las sábanas dobladas sobre el colchón.
Consultó su reloj, volvió a cerrar la puerta y caminó hasta una sala de visitas situada al final del pasillo. Sólo halló a una mujer mayor cuyas ropas negras se destacaban contra el blanco de la pared. La anciana alzó la vista cuando Caldas asomó la cabeza, pero sus ojos regresaron decepcionados al suelo tras cruzarse con los del inspector".
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy