Els xinesos n'obliden la massacre de Nankín

No està gens malament, però la veritat és que aporta poques coses noves. Em refereixo a 'The flowers of war', de Zhang Yimou, que tampoc em va convèncer amb 'Una mujer, una pistola y una tienda de fideos chinos' (2009). Malgrat tot, segueix sent un dels meus directors xinesos preferits. Títols com 'Hero' (2002) o 'El camino a casa' (1999) són inoblidables.

Per què aporta poques coses noves? Doncs perquè de la massacre de Nankín ja ens en va parlar Lu Chuan, de manera excel·lent, a 'City of light and dead' (2009). En aquesta ciutat xinesa, l'any 1937, l'Exèrcit Imperial Japonès va matar 250 mil persones. Tot i que no era el tema principal, en la pel·lícula de Chuan té molt de pes una cruel petició dels oficials nipons: volen cent dones xineses per satisfer els seus desitjos sexuals. Només així respectaran la zona de seguretat de Nankín, sota protectorat alemany.

'The flowers of war' és l'adaptació cinematogràfica de 'Las 13 mujeres de Nankín', una novel·la escrita per Yang Geling. El seu principal protagonista és John Miller que, coincidint amb la invasió japonesa, arriba a una església catòlica per preparar l'enterrament del seu sacerdot, mort recentment. És nord-americà i treballa en una empresa de serveis funeraris. L'interpreta, i ho fa francament bé, el polifacètic Christian Bale ('The fighter', 2010).

NENES I PROSTITUTES COMPARTINT SOSTRE

Quan veu que no hi ha ni el mort ni diners per pagar els seus serveis, en John vol marxar pel mateix lloc que ha arribat. Però no li ho posaran fàcil. Les alumnes del convent i les prostitutes d'un bordell proper -que també es refugien a l'esglèsia- volen que es faci càrrec d'elles i les salvi, a ser possible, dels horrors de l'exèrcit japonès. Un exèrcit, i no donaré cap detall, que persegueix les dones xineses pertot arreu... I aquí hi ha el lligam, directíssim, amb l'esmentada 'City of light and dead'.

La madame de les prostitutes, o com a mímim la que marca la pauta de totes les altres, és Yu Mo, interpretada per la guapíssima i sensual Ni Ni, amb qui Zimou també també va treballar a 'Una mujer, una pistola y una tienda de fideos chinos'. Ella serà l'encarregada de fer-li veure al John que ell, i només ell, és qui pot allunyar-les d'una mort segura. Els seus moviments, i alguns dels seus vestits, m'han recordat, molt de passada, la sensacional 'In the Mood for Love' (2000), de Wong Kar-Wai.

Visualment, la pel·lícula és fantàstica. Les escenes de lluita entre soldats japonesos i xinesos, quan la guerra ja està pràcticament acabada, són espectaculars. Hi ha imatges, a càmera lenta, que posen els pèls de punta. És una història molt dura, suposo que encara més per les dones, que s'emporten una bona part del protagonisme. A nivell argumental, tot és més dubtós. L'evolució d'en John, que arriba a l'església amb ganes de beure i poques coses més, no deixa de ser sorprenent. Com també ho és, i no explicaré perquè, la manca de vista dels soldats japonesos.

En definitiva, una història d'honor i de sacrifici que es recrea, potser massa, en una guerra que la Xina ni ha oblidat ni oblidarà mai.

PRIMER FESTIVAL PIRATA DE CINEMA ASIÀTIC.

'The flowers of war' és la pel·lícula que inaugura el 'Primer Festival Pirata de Cinema Asiàtic', organitzat per David Amorós (LOST HIGHWAY BLOG). Des d'avui, i fins el 15 de juliol, proposa veure una pel·lícula oriental cada dia. N'hi ha 50, totes en versió original, evidentment. En el seu bloc, explica com accedir a cadascuna d'elles. Un luxe, sens dubte! Gràcies David per tanta i tan bona feina. Veuré les que pugui!

Per aquesta setmana, a més de 'The flowers of war' estan programades: 'Rebirth', 'Children Who Chase Lost Voices From Deep Below', 'Come rain, come shine', 'The front line', 'Wu Xia' i 'The fourth portrait'. Gaudiu-ne!

JEZABEL (IRÈNE NÉMIROVSKY)

'Jezabel' és una inquietant novel·la sobre la bellesa, la vellesa i l'implacable pas del temps. Està escrita per Irène Némirovsky -llicenciada en Lletres per la Universitat de La Sorbona-, i l'acaba de publicar La Magrana. L'Irène, una jueva que va néixer a Kíev, va morir a Auschwitz l'any 1942, d'un tifus, just un mes després que la tanquessin. Als seus 39 anys ja tenia una desena de llibres al mercat. 'Jezabel' es va publicar per primer cop l'any 1936.

La principal i quasi única protagonista d'aquest bon llibre -que només té 190 pàgines-, és la Gladys Eysenach, una dona guapa i rica, a qui col·loquen, inicialment, a la França dels anys 30. Es egoista i només es preocupa per ella mateixa. Quan comença 'Jezabel' l'estan jutjant per haver matat a un noi jove, d'un tret. Potser un amant? La Gladys, que en el moment del judici té una relació amb el Comte Monti, creu més en la submissió dels homes que en el mateix amor.

L'únic que la Gladys vol a la vida és que tots els homes caiguin rendits als seus peus. Vol seguir sentint-se irresistible... tot i que el temps no passa en va. Quasi que prefereix morir a fer-se vella, que és la seva única obsessió. Per què tot és tan injust?, es pregunta. Quan ja té quasi 60 anys segueix intentant aparentar-ne només 30...

No li importen massa ni la seva filla ni els seus propis amants, que no són pocs. Ella vol viure, riure i sentir-se envejada. La resta no té importància. 'Jezabel' està molt ben escrita i convida a la reflexió. És allò de viure el dia i no preocupar-se pel que vindrà perquè, en el millor dels casos, acabarà arribant. Totalment recomanable.

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.