Som honrats... fins que deixem de ser-ho!

Una de les tres paraules que formen el títol serveix perfectament per definir la pel·lícula: honrada. "Somos gente honrada" està dirigida per Alejandro Marzoa i produïda per El Terrat, amb José Corbacho al capdavant. Honrada i propera perquè no és difícil posar-se en la pell dels protagonistes. Són dos aturats, d'uns cinquanta anys, que troben deu quilos de cocaïna a la platja. Hi havien anat a pescar.

En Miguel de Lira i en Paco Tous (conegut pel seu paper a la sèrie televisiva "Los hombres de Paco") interpreten a en Manuel i en Suso, els dos amics que han de decidir si es queden la droga o la venen... amb les dificultats que això pot comportar per dues persones sense experiència en el món de l'hampa. És per aquest motiu que la pel·lícula es fa tan propera. Immediatament ens preguntem què faríem nosaltres en el seu cas. Ara, que no crec que sigui fàcil trobar un paquet com aquest i encara menys que el traficant de torn no intenti recuperar-la, però vaja.

Unax Ugalde dóna vida al policia que, si tot va bé, s'ha de convertir en el futur gendre d'en Manuel. Del repartiment també destaca la Marisol Membrillo, que fa d'esposa d'en Suso. "Somos gente honrada" és una història molt actual, amb la crisi del maó de rerefons. Per treure els seus endavant, molts són capaços de fer coses que mai s'haurien imaginat. En definitiva, un drama entretingut, amb tocs de comèdia i sense cap tipus de malícia. Per desgracia, la realitat és un pèl més complicada. Entre "Tapas"(2005) i "Los lunes al sol" (2002).

"INSENSIBLES"

Tinc la sensació que, a "Insensibles", Juan Carlos Medina potser ha volgut explicar massa coses. La pel·lícula és una mescla de cinema fantàstic amb episodis foscos de la Guerra Civil. D'un costat tenim un grup de nens que pateix analgèsia; és a dir, absència de sensibilitat per al dolor. Fan i es fan mal sense adonar-se'n, moltes vegades amb foc.

L'altre gran protagonista d'aquesta història força complexa és en David, un neurocirurgià que necessita trasplantament de medul·la. L'interpreta Àlex Brandemülh. Ell és converteix en vincle d'unió entre tots els personatges, mentre intenta descobrir qui és la seva mare biològica. El gran Juan Diego fa de pare d'en David; i la Bea Segura es posa en la pell d'una les infermeres que treballen en l'hospital on estan tancats els nens. Les poques espurnes d'humanitat surten d'ella, que a la pel·lícula es diu Magdalena.

"Insensibles" ens parla dels nens robats i, sobretot, de les atrocitats de la Guerra Civil, amb uns Nacionals que creuen que els gen Roig es pot arribar a extirpar. És aquí on entra en acció un personatge que es diu Berkano, del quals no explicaré res. Pel·lícula amb molta sang, valenta, amb una atmòsfera angoixant i algunes referències a la sensacional "Blade runner" (1982). Tot i les seves bones intencions, no acaba de ser rodona. Malgrat tot, bon debut de Medina, que no ha tingut por d'arriscar.

"MENÚ DEGUSTACIÓ"

Un any després de separar-se, en Marc i la Rachel aconsegueixen taula per sopar en un dels millors retaurants del món, que està a la Costa Brava. No s'han vist en tot aquest temps, però cap dels dos vol renunciar a anar-hi. És per això que decideixen gaudir-hi plegats. És un bon punt d'inici, però la pel·lícula va perdent pistonada, amb massa casualitats. Lleugera i amable.

La xef està interpretada per la Vicenta Ndongo i té com a ajudants a dos dels germans Roca, en Joan (a la cuina) i en Pitu, de sommelier. En Jordi no surt. Un dels actors que fan de clients és Stephen Rea, que demana una ampolla de Finca Garbet 2005. Figura que en sap molt de vi. Jan Cornet i una espectacular Clàudia Bassols són en Marc i la Rachel, la parella que, tot i que potser no serà fàcil, intentaran oblidar el passat i gaudir al màxim d'un sopar irrepetible. Ella és novel·lista, ell pediatra.

"Menú de degustació" és una comèdia, molt estiuenca, que passa força bé. No cal demanar-li res més. És veritat que els últims vint minuts són massa irreals i ensucrats, però tampoc acaben de desentonar del tot. I això que la cançó final està interpretada per las Nancys Rubias, amb el polifacètic Mario Vaquerizo al capdavant! El repartiment és molt internacional amb la veterana Fionnula Flanagan ("El irlandés", 2011), Togo Igawa ("El erizo", 2009) i el mencionat Rea, entre altres.

"EL MATARRANYA. CRÒNICA D'UN VIATGE"

Fa uns dies vam presentar el llibre "Tu també pots" al Matarranya, comarca del Baix Aragó, a la provincia de Terol. S'hi parla català. El llibreter Octavi Serret, Premi Nacional de Catalunya, em va regalar "El Matarranya. Crònica de viatge", de Joaquim Montclús i Esteban. El prefaci és d'Albert Sánchez-Piñol, que explica la veritable historia de la casa de la seva iaia, la Dora. La Dora és una de les protagonistes d'"El bosc", la pel·lícula d'Óscar Aibar, amb guió del mateix Sánchez-Piñol.

L'escriptor barceloní, que ara triomfa amb "Victus", té arrels al Matarranya. La seva mare és de La Torre del Comte. De fet, tancarà la seva trilogia sobre criatures fantàstiques (després de "La pell freda" i "Pandora al Congo") amb una historia d'àngels que aterren al Matarranya. La Torre del Comte és un dels 29 pobles que Montclús retrata en aquest llibre publicat per Galerada, amb el suport de Serret, Té 184 pàgines i moltes fotografíes, fetes per la dona de l'autor. Per a mi, un dels pobles més macos del Matarranya és La Freixneda, que és on ens vam allotjar quan vam presentar el llibre a Vall-de-roures i Arens de Lledó. El Convent de 1613 (hotel i restaurant) és espectacular.

"El Matarranya. Crónica de viatge" és un llibre imprescindible per tothom que vulgui viatjar a aquesta bonica comarca del Baix Aragó. Montclús (Calaceit, 1957) ens diu per on arriba a cada poble, els monuments més importants que podem trobar-hi i els llocs d'interès. També explica on fa els àpats quan hi va, l'evolució recent de les localitats i els principals fills de cadascuna. Està molt ben escrit i és fàcil de llegir.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy