No té res a vere amb
Edimburg, i encara menys a l'estiu, però
Glasgow també és encantadora. Em quedo amb els seus carrers plens de vida, com
Buchanan, molt comercial; i amb la zona de
Merchant City, amb acollidors restaurants. Molt industrial, és veritat, però també cosmopolita. Una mescla de modernor i història, com es pot veure en aquesta fotografia. És el reflex de la
Metropolitan Cathedral of ST Andrew en un bloc d'oficines.
El punt que marca l'inici de
Merchant City, zona de la qual feia referència abans, és aquesta bonica torre, amb el rellotge blau que dóna l'hora als vianants. Una altra mescla d'estils, amb l'indicador del costat, amb les lletres de metall, igual d'alt que la mateixa torre.
Aquest mes d'agost els carrers estaven pràcticament deserts.
El cementiri de
Glasgow és espectacular. Són metres i metres de làpides, enmig d'un verd extraordinari i d'un silenci esfereïdor. Em va cridar l'atenció la escultura d'aquesta dona, maltractada pel temps, eterna, amb la
Cadedral de fons. Aquesta Catedral també es preciosa. L'entrada és gratuïta, com a la majoria de llocs.
Aposten per la cultura!
El
Loch Lomond és l'extensió d'aigua dolça més gran de la
Gran Bretanya. Són 44 quilòmetres quadrats, amb 37 de llarg, 8 d'ample i més de dos-cents metres de profunditat. No té res d'envejar al
Loch Ness, que és el que s'emporta tota la fama. S'hi pot anar des de
Balloch i aturar-se a
Luss, un poblet encantador. Hi ha vaixells que fan el trajecte en una hora. A Balloch tenen un centre comercial brutalment gran, emmig del no res. Costa d'entendre.
Ja a
Edimburg, i més si es viatja amb nens, és imprescindible passar per la
Camera Obscura, tot un món d'il·lusions visuals. Miralls, túnels que sembla que es mouen, quadres en 3D i un munt d'experiments molt divertits. Des d'allà hi ha les millors vistes de la ciutat, com aquesta església, amb ximeneia i bandera de benvinguda incloses. Per pasar-s'hi el dia!
Una de les característiques més significatives d'Edimburg és que la muntanya i els llacs estan a tocar de la ciutat. S'hi pot arribar caminant tranquil·lament. Acabes un dels carrers principals, i després d'una còmoda ascensió, et pots trobar amb vistes com aquesta. Diferents tonalitats de verd i el blau profund de l'aigua. És molt fàcil veure gent caminant i fins i tot corrent, emulant
Kilian Jornet. Són els seus racons de pau.
Això sí, la gran perla de la capital d'Escòcia és el
Castell d'Edimburg. Domina el paisatge de la ciutat com cap altre castell europeu, des de tots els racons. Entrar-hi no és barat (setze lliures, prop de vint euros) però estan ben invertits. Una de les seves atraccions és el canó de l'una en punt, que es dispara, cada dia, des de la
Bateria de Mills Mount. Al castell també s'hi guarden els honors d'Escòcia, la
Corona, el
Cetre i l'
Espasa Cerimonial.
No massa lluny del centre també es pot veure aquest petita meravella, que recorda
Atenes i el seu
Acròpoli. Es tracta del monument nacional als caiguts en les guerres napoleòniques, amb l'aspecte d'un panteó. En aquesta zona també hi ha el
Nelson Monument, que commemora la batalla de
Trafalgar; i l'
Old City Observatory, que és de pagament. Tot està situat al turó de
Calton Hill, que s'eleva per sobre de tota la ciutat.
A Edimburg s'hi està fent el seu prestigiós festival d'arts escèniques, amb més de 350 escenaris funcionant pràcticament alhora. Són tres setmanes de bojos. S'aprofiten fins i tot les esglésies, com queda clar en aquesta fotografia. Totes acullen algun espectacle. Són molts els espectadors que en gaudeixen diàriament.
Com deia, els carrers també estan plens d'artistes, com els australians
Gravity & Other Myths, amb el seu espectacle
“A Simple Space”, que és una meravella. Grups i més grups repartint el programa de les seves actuacions, a la zona de
Royal Mile, buscant el seu moment de glòria.
Equilibristes, pallassos, cantants, corals... N'hi ha per triar.
Els escocesos són amables, educats i sempre tenen un somriure per al visitant a la boca. Crec que és la gent més simpàtica que he conegut des de fa molt temps lluny de casa nostra. Ens ho han posat tot molt fàcil. Gràcies i fins aviat!
MARRÀQUEIX I ESSAOUIRA
ESTOCOLM
OPORTO
LONDRES
VALL DE BOÍ
AMSTERDAM
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
La semana que ve tornen les pelis i els llibres!
El punt que marca l'inici de Merchant City, zona de la qual feia referència abans, és aquesta bonica torre, amb el rellotge blau que dóna l'hora als vianants. Una altra mescla d'estils, amb l'indicador del costat, amb les lletres de metall, igual d'alt que la mateixa torre.
Aquest mes d'agost els carrers estaven pràcticament deserts.
Mira que he anat vegades a Edinburgh, sis em penso, però a Glasgow només hi vaig passar un dia, encara no. Una excursioneta. És diferent, té vida pròpia i es nota, però Edinburgh és genial, una ciutat preciosa. Reconec tots els llocs que cites, al novembre hi tornaré a anar, si no és que alguna cosa m'ho impedeix. I per cert, no és el Ness el llac més gran de la Gran Bretanya, i no sé si d'Europa?
ResponEliminaAra a l'agost, amb el Festival, Edimburg és un destí úinic, XEXU. Representa que el més gran és el Loch Lomond. El Ness és el méds famós... fins que trobin el monstre. Una abraçada.
ResponEliminaPendent, pendent!!! quines ganes!! me n'alegro molt que hagin anat bé les vacances!!!!
ResponEliminaJa es veu que t'ho estàs passat fantàsticament. Gaudeix força.
ResponEliminaGràcies, RITS!
ResponEliminaIgualment, JOMATEIXA.