"Les lliçons perilloses" (Alissa Nutting)

És impossible que hagis llegit “Les lliçons perilloses”, d’Alissa Nutting, i t’hagi deixat indiferent... sempre que no estiguis mort del tot, està clar. Per escriure una obra d’aquestes característiques s’han de tenir molt ben posats, sigui el que sigui. Està publicat per Angle Editorial i té 314 pàgines. Hi ha qui diu que és la versió femenina del “Lolita” de Vladimir Nabòkov. És un llibre que crema! Foc pur.

La protagonista principal d’aquesta història d’obsessió sexual il·lícita és la Celeste Price, una dona de bandera. Té 26 anys i un físic envejat per tothom. Està casada amb un policia ric, que és qui li paga tots els seus vicis coneguts... que no són pocs. En Ford baveja per ella, però les relacions sexuals que hi té són amb comptagotes. A ella, la idea d’anar al llit amb el seu marit amb una certa continuïtat li fa venir arcades. Que quin és el vici secret de la Celeste? Doncs tenir sexe salvatge amb nois adolescents, d’entre els tretze i els catorze anys. La tornen completament boja! Per apropar-s’hi sense despertar sospites, s’ha fet professora. Quan comença el llibre, està a punt de començar a fer classes en un institut de Florida. Busca una nova presa...

“Les lliçons perilloses” no és un llibre fàcil, encara menys si el lector té fills d’aquesta edat. És una obra amb sexe explícit, molt explícit, amb oda a la masturbació inclosa. Quan la Celeste no té “carn fresca”, no para de tocar-se, mirant pel·lícules o vídeos musicals amb adolescents suats i mig nus. Moltes vegades amb el seu marit al costat, a qui ha drogat perquè no l’empipés massa. Podríem parlar d’història obscena, provocadora, amoral del tot i molt arriscada. L’Alissa ens parla, sense cap mena de rubor, de com la professora corromp la innocència d’algun dels seus alumnes, els més ingenus i introvertits. Deixa clar que no els obliga, però quasi. Amb en Jack Patrick és amb qui va més lluny, embolicant-lo en una relació tortuosa i destructiva per a ell.

PASSIÓ PELS ADOLESCENTS

El llibre està molt ben escrit. En cap cas, podríem parlar de pornografia barata. El personatge de la Celeste està molt ben dibuixat, amb totes les seves contradiccions. Possiblement, sap que això que fa no és natural, però s’hi veu abocada i no pot evitar-ho. La seva és una lluita contra el temps. Fa la sensació que creu que fer-ho amb nens de 13 i 14 anys la rejoveneix, la fa més pura. Quan les seves víctimes passen d’aquesta edat, ja no li interessen gens ni mica. La part final del llibre, on es resol tota la història, és sensacional. L’Alissa no jutja la Celeste, però analitza el seu comportament des de tots els punts de vista. No puc negar-ho: m’ha atrapat del principi fins al final. Recomanable... però no és apte per a tots els públics.

“Tot i que en Boyd tenia una experiència sexual aproximadament igual a zero abans de la nostra relació, estava molt més avançat en termes de perversió. Les seves propostes fetitxistes no em molestaven com em podrien haver molestat amb en Jack, potser a causa de la innocència teòrica amb que ell les expressava..., o potser perquè havia tingut aquelles fantasies com a verge. No eren el producte del seu cansament de la relació rutinària. Volia provar-ho tot de seguida; el sexe i les seves variants orals no eren prou per a la seva ment curiosa. Una vegada va demanar-me que li pixés a la boca, la qual cosa vaig fer, no li va encantar, però de seguida de l’experiment se li va posar dura com una pedra”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy