dilluns, d’agost 24, 2015

"Trauma" (Erik Axl Sund)


Feia temps que una novel·la de les anomenades “psicològiques” no m’agradava tant. Addictiva de principi a final. Es tracta de “Trauma”, el segon llibre de la trilogia “Los rostros de Victoria Bergman”, junt amb “Persona” (que encara no he llegit) i “Catarsis”, que devoraré aviat. Darrere hi ha Erik Axl Sund, pseudònim dels suecs Jerker Eriksson (1974) i Håkan Axlander Sundquist (1965), molt lligats al món de la música.

Fins a 38 segells de tot el món han comprat els drets de traducció de la trilogia. En castellà, l’ha publicada Roja & Negra; i en català, Empúries Narrativa. Tomorrow Studios ha aconseguit els drets televisius. Diria que la novel·la negra sueca no tenia tanta repercussió des de la saga “Millenium”, d’Stieg Larsson. Aquesta setmana, per cert, en surt a la venda la quarta entrega, “El que no et mata et fa més fort”. L’ha completada David Lagercrantz, basant-se en els apunts de Larsson.

A “Trauma”, les dues grans protagonistes són la policia Jeanette Kihlberg i la psicòloga Sofia Zetterlund. La Jeanette s’acaba de separar del seu marit i té un fill adolescent amb problemes. Treballa massa? Potser n’és una mica culpable? La Sofia també està separada i té un passat molt complicat. Fins i tot va haver de canviar d’identitat. Va ser l’única manera de fugir de l’horror que la perseguia des de ben petita. La psicologia l’està ajudant força, però no està recuperada del tot. Ho aconseguirà algun dia? Precisament, la novel·la reflexiona sobre els mecanismes que tenen els humans per resistir a la barbàrie... quan sembla impossible.

UNA HISTÒRIA DURÍSSIMA

Estem davant d’un llibre dur, proper a la bogeria. Hi ha molta psicoanàlisis, retrats robot de sospitosos i personatges malaltissos, més semblants a monstres sanguinaris que a persones de carn i ossos. S’han descobert tot un seguit d’assassinats molt violents i no se’n troba el culpable. Les víctimes estan relacionades amb casos d’abusos sexuals a menors i amb Sigtuna, una escola molt exclusiva. Ajudada de l’inspector Hurtig i del forense Ivo Andric, la Jeanette va tancant el cercle a poc a poc, però sense acabar de localitzar al sàdic que està darrere de tot. A més a més, hi ha persones, com el fiscal Von Kwist, que no acaben de jugar net. És allò de tenir l’”enemic” a casa...

A diferència d’altres llibres com aquest, en què l’argument és l’únic important, “Trauma” està molt ben escrit. Eik Axl Sund també dóna molta força a l’embolcall, i la veritat és que es nota. El vaig descobrir quasi per casualitat (no sabia res d’aquesta trilogia) i el vaig acabar en un parell o tres de dies. Recuperaré “Persona”, però aquesta segona entrega s’entén perfectament sense haver llegit la primera. On i qui és Victoria Bergman? Crec que ja ho tinc clar! Aviat sortiré de dubtes.

"se tocan y hay que desconfiar de las manos de los extraños o de las manos que ofrecen dinero por tocar. Las únicas manos que pueden tocar a Giao Lian son las de la mujer rubia.
  Ella le peina el cabello, que le ha crecido. Le parece que lo tiene también más claro, quizás porque ha pasado mucho tiempo en la oscuridad. Como si el recuerdo de la luz se hubiera depositado en su cabeza y le hubiera decolorado el cabello, como los rayos del sol.
 Ahora todo es blanco en su habitación y a sus ojos les cuesta ver
 Ella ha dejado la puerta abierta y ha traído un barreño de agua para lavarle. Disfruta de sus caricias.
 Cuando lo está secando, se oye un timbre en el recibidor.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari: