Les cançons proposades per l’autor són inesgotables. De fet, recomano llegir “Loving Graceland” buscant-les i escoltant-les. Serveixen per enriquir aquesta història en què, d'alguna manera, s’altera la relació espai-temps. El seu protagonista és Jesse Colter, un fan d’Elvis que viatja fins a Graceland, la mansió on el cantant va viure des dels 22 anys. Lògicament, Colter comparteix aquest primer pla amb el mateix Elvis. A través dels seus ulls, veiem el naixement del mite, des d'abans enregistrar la seva primera cançó a Sun Records. També seguim la seva progressió i l’arribada a l’estrellat. En aquest temps, mai no es va oblidar de la gent que l’envoltava. Als anys cinquanta, la ciutat de Memphis vibrava amb el seu fill predilecte. Per si fos poc, també són fascinants la història d’amor d’en Jesse (que no explicaré, s’ha de llegir) i la d'amistat amb Harmònica Frank, tot un homenatge a un músic poc conegut en els nostres dies.
Però “Loving Graceland” és molt més que la vida d’Elvis. Per voluntat de l’autor, el llibre es converteix en una crònica cultural, política i social d’un període vital en la història dels Estats Units, amb especial atenció al Midh-South, que comprèn els territoris de Tennessee, Mississippi, Kentucky, Arkansas i Missouri. Després de llegir-lo, en sabem una mica més dels clàssics del blues, del rock a billy, del gospel, del rock’n’roll i del rhythm & blues. Però també de tradicions, de literatura i de cinema. En Jordi Prat és un lletraferit i queda clar en tot moment que està molt ben documentat. En som testimonis en totes i cadascuna de les seves pàgines. Hi ha un abans i un després d’Elvis, un noi solitari i introvertit que va canviar la història de la música ell solet. Un llibre molt recomanable.
"A les acaballes de febrer, la ciutat rebia amb alegria la notícia de l'imminent retorn del seu ídol, pocs dies després que a la localitat californiana de Squaw Vallery, al comptat de Placer, s'inauguressin els Jocs Olímpics d'hivern. Així, el dimarts 1 de març, lluint amb orgull els seus galons de suboficial, el sergent Presley oferia una darrera roda de premsa a Alemanya abans de la seva marxa, davant d'un centenar de periodistes i fotògrafs, per autentificar-ne el comiat i donar gràcies a tothom pel tracte rebut". Casualment, entre els assistents també hi era Marion Keisker, de la Sun Records, que de la mateixa manera que Elvis, però amb el rang de capità, servia el seu país a Europa.
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada