Un amor (Alejandro Palomas)

Apoderada i transversal. Així definiria “Un amor”, l’última novel·la d’Alejandro Palomas (Barcelona, 1967), Premi Nadal 2018. Està publicada per Columna i té 457 pàgines. Les dues primeres paraules d’aquest text les fa servir, sense massa sentit, i pràcticament per tot, l’Amàlia, protagonista d’aquest llibre que ens fa una mica més persones i un pèl més bons. Primer, la vida; després, l’amor.

L’Amàlia és una dona molt peculiar. Supera la setantena, és albina, despistada, curta de vista i està acostumada a patir. Quan era petita, quan estava casada i també ara... que comença a fer-se gran. Està divorciada -el seu marit li va fer la vida pràcticament impossible- i té tres fills: la Sílvia, l’Emma i en Fer. Viu només per ells. Quan traspassi, més aviat o més tard, els vol deixar feliços. I farà tot allò que pugui per aconseguir-ho. L’Amàlia fa un ús del llenguatge molt peculiar, que de vegades porta a situacions tan divertides com aquesta: “L’Esven i tu... humm... esteu així, al llit junts nuets, per algun motiu? O sigui, vull dir: abans de dormir junts ja us coneixíeu a potser no? Ho dic perquè si no és un indigent, potser és un client que s’ha equivocat de llit i, és clar, com que tu ets tan... blanc, no t’he vist.”

És una part de la conversa telefònica, amb vídeo inclòs, entre l’Amàlia i el seu fill Fer, el dia que el noi se’n va anar al llit amb un xicot negre. En Fer és el narrador del llibre. És insegur, bona persona i estima a la seva mare amb bogeria. Com també la Sílvia, amb un geni de mil dimonis, i l’Emma, que està a punt de casar-se amb la Magalí. Saben que l’Amàlia és una supervivent, que ha patit moltíssim, com tantes altres dones, i que cal fer-li costat. Menteix més que parla i fa coses realment estranyes, però sempre hi és quan se la necessita. Viu sola amb la seva gosseta Shirley i l’embogeix la xocolata. N’estaria menjant tot el dia. Sense dolç, viure no tindria massa sentit. El casament de l’Emma coincideix amb l’aniversari de l’Amàlia i amb un fet inusual que no descobrim fins al final del llibre. És un tres en un.

“Un amor” és una novel·la viva, plena d’amor i tendresa i amb un punt d’humor que la fa irresistible, com tots els seus personatges, reals com la mateixa vida. Segur que el lector s’identifica amb algun d’ells i coneix persones com els altres. A banda de la família, també tenen un pes important en l’acció la Tieta Inés i l’Oksana, una dona russa que cuida de l’Amàlia un parell de cops per setmana. Ella és l’encarregada del Molí, on la família, junta o separada, de vegades hi passa el cap de setmana. Tota una lliçó de supervivència. Gràcies, Alejandro.

“-Però, és clar, jo de poesia no en sé gaire, o sigui que he pensat que val més fer una mica de max-mix –va prosseguir, totalment indiferent al meu desinterès-. Ja saps, espigolar una mica d’aquí, una mica d’allà... Una cosa senzilla. Una mica de poesia prosaica. Diuen que ara es porta molt –va afegir, encantada amb la idea. No vaig saber què dir. Això de la poesia prosaica m’havia deixat una mica fora de joc, la veritat. A ella no va semblar que li fes res-. Com que veig la teva germana tan sobrepassada, potser podria ajudar-m’hi en Marco –va seguir. Dimarts em toca sessió amb ell, de manera que aprofitaré per demanar-li que ens hi posem plegats- -I, amb un petit sospir va acabar-: Com que és tan sensible, segur que hi accedirà encantat.”
Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy