Terra Alta (Javier Cercas)

És habitual que els policies protagonistes de la novel·la negra tinguin un passat obscur. És un denominador comú. Quasi sense excepcions. També el de “Terra Alta”, de Javier Cercas (Càceres, 1962). És el Premi Planeta 2019. Es diu Melchor Marín i es desplaça a la comarca que dona títol al llibre des d’una comissaria de Nou Barris, a Barcelona. S’ha convertit en una llegenda del cos i necessita passar desapercebut.

Li havien dit que a la Terra Alta mai no hi passava res, però, tot just arribar-hi, en Marín es troba amb l’assassinat dels propietaris de Gráficas Adell, als qui han torturat brutalment abans de llevar-los la vida. Dirigien l’empresa més pròspera de la comarca. El jove policia, amb un passat delictiu, és un lector voraç. Està enamorat d’”Els Miserables”, que sempre ha estat el seu llibre de capçalera. No es cansa de llegir-lo un cop i un altre, donant-li diferents interpretacions. La seva filla acabarà dient-se Cossette, com la de Jean Valjean. Cercas emmarca la història l’any 2017, poc abans del referèndum de l’1 d’octubre i després dels atemptats a Barcelona i Cambrils. A un dels policies li falta temps per dir que es tracta d’una consulta il·legal i que els Mossos han d’impedir-lo a sigui com sigui, a qualsevol preu.

Marín, a qui els seus companys el coneixen com “españolazo”, busca el seu lloc en el món. De jove es va saltar la llei un munt de cops, però ara que és policia vol que la justícia triomfi per sobre de tot i de tothom. I, si no és possible castigar els culpables amb el pes de la llei, sempre pot aconseguir-ho ell, a títol individual, d’esquenes a la jurisdicció establerta. Segons el policia, no pot quedar cap crim sense resoldre. “Terra Alta” és una novel·la que reflexiona sobre la llei i la venjança, plena de personatges foscos. A més a més de Marín, em quedo amb el seu company directe de feina i amb l’advocat que l’ajuda des del primer moment, amic de la seva mare. És el debut de Cercas en el thriller negre, registre en el qual desconec si tindrà o no continuïtat.

“Son las nueve de la mañana y ya está al completo en la masía de los Adell la Unidad de Investigación de la Terra Alta, que dirige el sargento Blai, y de hecho media comisaría, incluido su jefe, el subinspector Barrera. Para entonces hace ya un par de horas que reina en la casa precintada un frenesí silencioso de agentes uniformados y de paisano que van y vienen de un lado para otro, husmean, conversan, intercambian información, toman notas, sacan fotografías, filman, buscan huellas dactilares o ponen cartonés numerados en los puntos donde encuentran o creen encontrar indicios, tratando de preservar intacta la escena del crimen y de aislar o desentrañar las pistas útiles para resolverlo. A la puerta de la masía, dos uniformados bloquean desde hace rato el paso a los curiosos y los periodistas que, cada vez en un número mayor, se agolpan allí. La mañana se anuncia calurosa y húmeda; al cielo grisáceo del amanecer le han salido unas nubes panzudas, que amenazan lluvia”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy