O estàs amb mi o contra mi. Amb aquesta frase podríem definir la posició de molts dels personatges de “Patria” , de Fernando Aramburu ( S...

Ja em va sorprendre amb “La joven de la perla” i ho ha tornat a fer amb “La voz de los árboles” . Parlo de Tracy Chevalier ( Washingto...

"Retalls de La Fosca" , d' Albert Segú i Vilahur (1931), és un llibre casolà. És curt, només 81 pàgines, i està publicat p...

A “La sorra vermella” , J.N. Santaeulàlia ( Banyoles , 1955) ens explica una bonica història de perdedors. Passa l’any 1941, després de...

“Los amores de Nishino” és el sisè llibre que llegeixo d’ Hiromi Kawakami ( Tokio , 1958). Està publicat per l'editorial Alfaguara ...

En les novel·les d’ Haruki Murakami ( Kioto , 1949) hi ha persones que es dupliquen i persones que desapareixen misteriosament. Persones...

S’ha de reconèixer que enganxa. El fet que l’hagi llegit en només tres dies ho demostra sobradament. Parlo de “L’home que perseguia la s...

Jordi Prat ( Barcelona , 1968) és un enamorat d’ Elvis Presley i del Mid-South dels Estats Units . Si esteu interessats a viatjar-hi, ...

És possible l’amistat entre un home i una dona? És la pregunta que es fa Xavier Bosch ( Barcelona , 1967) a “Nosaltres dos” , publicat ...

Fer de mitjancer, quan no tens tota la informació, pot acabar sent un problema. I si no, que li preguntin a Estanislau Guiu , que es desp...

Por extrema. Els personatges de "L'acusació" viuen (o sobreviuen) en un fosquíssim totalitarisme. Està escrit per Bandi (ps...

Crear és més fàcil que destruir. I si no que li preguntin al jove Norman Huntley , un dels protagonistes principals d’ ”El misteri de la ...

Quan sortirà la quarta entrega de la Sèrie Bergman ? Els suecs Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt deixen obert el tercer i últim títol dels...

El psicòleg criminal Sebastian Bergman cada cop està més enfonsat. És un perill per a ell i pels altres. L’ Ursula , de la policia cient...

El denominador comú de “Quan arriba la penombra” , de Jaume Cabré ( Barcelona , 1947), és la mort. Res dura per sempre. La mort i, sob...

Quin tros de malparit que és Sebastian Bergman ! Ens el presenten en hores baixes, però havia estat el psicòleg criminal més popular de ...

Diu un company meu que hem d’intentar que tot allò que fem, per petit que sigui, sempre “tingui àngel” . El director de cinema John Carne...

Li vaig regalar al meu fill per Sant Jordi i l’he acabat llegint jo. Espero que ara ho faci ell. Així podrem comentar-lo. Parlo de “No s...

“Argelagues” , de Gemma Ruiz ( Sabadell , 1975), m’ha sorprès positivament. Els seus personatges femenins més destacats, la Remei , la R...

El cinema coreà no es pot comparar amb cap altre. M’agraden molt Kim Ki-duk , en clara línia descendent; i Park Chan-wook , que es troba ...