Els crims de la mel (Pep Coll)

En Galderic és l'hereu de Can Rebollé, una masia del poble d'Abella -a la comarca del Pallars Jussà- que ha anat passant de generació en generació. Ell és un dels principals protagonistes d'"Els crims de la mel", de Pep Coll (Pessonada, 1949). Té 360 pàgines, l'ha publicat Proa i parteix d'un fet real de 1953. D'aquest autor ja havia llegit "La llarga migdiada de Déu", "L'any que va caure la roca", "Dos taüts negres i dos de blancs" i Les senyoretes de Lourdes".

Una nit fosca de novembre, l'Agustí, germà d'en Galderic, mata un gitano i en fereix un altre, però no se'n vol fer responsable. Els dispara sense avisar per evitar que li robin la mel. Uns minuts després, convenç el Galderic perquè es presenti davant de la guàrdia civil i es declari culpable del crim, encara que no hi té res a veure. Li assegura que al cap de quatre dies tornarà a ser al carrer... El clan Montoya, liderat pel tio Raymundo, clamarà venjança des d'un primer moment. La mort del seu fill, conegut amb el sobrenom del Tijerillas, no pot quedar impune. Esperaran el temps que faci falta. La Samara, vídua del gitano i mare de la petita Yasmín, sembla més alliberada que trista, i amb ganes de començar una vida millor.

"Els crims de la mel" té l'estructura d'una novel·la negra. Hi ha una víctima, un assassí, un culpable que no ho és, i un cos de policia a qui els gitanos els fan més nosa que qualsevol altra cosa. Els considerem persones de segona categoria. El personatge d'en  Lacuriza, caporal primer amb tricorni, és impagable. Amb la seva escriptura sòbria, visual i sense més descripcions de les necessàries, en Pep Coll ens parla de dos col·lectius antagònics i aparentment irreconciliables (pagesos i gitanos), de l'amistat, de la traïció i també de les segones oportunitats, que arriben quan menys t'ho esperes. Tot exemplificat per una història d'amor poc convencional que deixa una pregunta a l'aire: "La veritat ens fa més lliures?"

"Quan la parella de tricornis van arribar al cim de la muntanya santa van trobar-hi una colla de gitanos acampats davant de la capella. El caporal primer Lacuriza, que havia acudit a l’aplec per lluir l’uniforme i dinar amb les autoritats municipals, va saltar del cavall escopint pestes contra aquells vagabunds que havien vingut només per fer-li la punyeta. Homes i dones seien a l’entorn d’un foc amb molt fum i poca flama, mentre els infants corrien enjogassats entre els matolls, mig despullats, fets i deixats estar com l’ase que pasturava amb avidesa l’herba morta del planell. El caporal va adreçar-se al més vell i, tal com mana el reglament, va exigir-li la documentació, la d’ell, la de tota la parentela i la de l’ase espellifat."

@Jordi_Sanuy