dilluns, de maig 14, 2012
Tim Burton surt de les ombres... tenebroses?
Mai llegeixo una crítica abans de veure una pel·lícula. I mai faig crítiques; només comento. Doncs bé, després de passar-m’ho pipa veient ‘Sombras tenebrosas’, m'he adonat que l’última aposta de Tim Burton agrada molt o gens. Jo formo part del primer grup. Després d’avorrir-me com una ostra amb 'Alicia', penso que recupera credibilitat. Vaig a cotracorrent, però m'és igual.
Vull deixar-ho clar: ‘Sombras tenebrosas’ és una gran història d’amor. Les coses que passen, les bones i les dolentes, i les que ni són massa bones ni massa dolentes, es construeixen a partir d’aquest bonic i únic sentiment. Un cop més, Burton s’ha envoltat dels seus: el gran Johnny Depp interpreta Barnabas Collins -un home ric a qui converteixen en vampir-, i l'Helena Bonham Carter (parella de Burton a la vida real) que fa de doctora Julia Hoffman, que viu a casa dels Collins, deteriorada amb el pas dels anys... com el prestigi de la familia.
Al triangle que formen Burton, Depp (set vegades a les ordres d'aquest director) i Bonham Carter (cinc) aquest cop s’hi han afegit dos actrius que m’agraden molt. La ja veterana Michelle Pfeiffer (Elizabeth Collins Stoddard) i Chloë Grace Moretz, que interpreta la filla de l'Elizabeth. Crec que la Chloë té molt futur per davant. Darrerament, ja l’hem vista a 'La invención de Hugo’ (2011) i a 'Kick-Ass' (2010). D’aquesta pel·lícula s'està rodant la segona part que, si tot va bé, s’estrenarà al llarg del 2013.
Entre d'altres, també tenen papers força interesants l'Eva Green i la Bella Heathcote, d'una bellesa angelical, aprofitant el seu nom de pila. La primera fa d'Angelique Bouchard, la dona de la qual en Barnabas s'hauria d'haver enamorat! D'aquesta manera no hauria patit eternament! La segona és Victoria Winters, de qui sí que s'enamora... dues vegades? Per acabar-ho d'adobar tot, divertida actuació musical d'Alice Cooper a la mansió dels Collins!
UN ALTRE CONTE GÒTIC
Com ja és habitual, Burton ens regala un altre conte gòtic, boig, inversem-blant i divertit alhora. Visual-ment, 'Sombras tenebrosas' és cent per cent Burton. En algun moment em va recordar coses de 'La muerte nos sienta tan bien' (1992), sobre tot en la lluita final i en la descomposició de l'Angelique. És una pel·lícula amb moltíssima acció, bona música i algunes interpretacions de mèrit. Em quedo amb Bonham Carter -que està guapíssima- i amb el cameo de Christopher Lee, merescut homenatge a un dels millors vampirs la història del cinema.
Per cert, no he pogut descobrir qui fa el paper de la senyora vella que, suposadament, neteja la casa dels Collins, amb dues-centes habitacions! És tan vella, i tan lenta, que en un dia potser només pot fregar un parell de copes o fer un llit! És un running gag, perquè Burton la fa servir unes quantes vegades, amb moltíssima gràcia. Una persona 'normal' en una casa de bojos.
L'argument és aquest: L'Angelique embruixa la promesa d'en Barnabas per amor i a ell l'enterra viu, un cop l'ha convertit en vampir. Després de dos-cents anys sota terra, Barnabas aconsegueix escapar i torna a la casa on va créixer. Allà, amb el suport de les noves generacions de Collins, intenta restablir l'honor perdut, malmès per tot un seguit de rumors... alguns certs i alguns malintencionats. La pel·lícula, amb un doble final sensacional, m'ha agradat moltíssim. Burton ha adaptat una vella sèrie de televisió, creada per Dan Curtis, l'any 1966, que ell no es cansava de veure.
'LA NIT DELCAÇADOR' (DAVIS GRUBB)
No l'havia llegit en el seu dia i tinc la sort que l'Enric Viladot, de Viena Editorial, me'l va fer arribar. Em refereixo a 'La nit del caçador', un llibre que es va publicar l'any 1953 i que va ser tot un èxit de vendes. Uns anys més tard, al 55, se'n va fer la pel·lícula, amb Robert Mitchum de protagonista. Ara ha sortit, per primer cop, en català, traduït per Marta Pera Cucurell i té 290 pàgines. El va escriure el nordamericà Davis Grubb (1919-1980).
Feia temps que no em trobava amb un personatge tan inquietant com el del Predicador, que duu tatuada en una mà la paraula "amor" i "odi" en l'altra. Terrorífic. És un home amb dues cares. Assegura que tot ho fa en nom de Déu, però res més lluny de la realitat. I, si no, que li preguntin a les persones que, volent o no, es creuen en el seu camí. Ell va com un boig darrera de deu mil dòlars tacats de sang i farà tot allò que cregui convenient per trobar-los. Entre ell i els diners, hi ha una dona i els seus dos fills. En John no se'n refia d'ell. La Willa i sobre tot la nena, que es diu Pearl, cauen ràpidament en el seus encants. I no explico més.
'La nit del caçador' és un llibre sensacional, d'aquells que mantenen l'acció fins a l'últim moment i que vols acabar com abans millor. Ja que parlem de predicadors, deixar-lo una estona es converteix en un pecat mortal. Pateixes amb els seus protagonistes perquè la incògnita de saber qui guanyarà aquesta partida d'escacs sense regles ni límits es fa cada cop més gran. El llibre, ambientat en els anys difícils de la Gran Depressió americana, està escrit amb un estil molt sobri i directe, donant una força il·limitada a l'acció. Alguns personatges no acaben de parlar bé i l'autor ho reflacteix, adeqüant-ne les paraules.
"En John es va regirar a la vall del seu coixí i va obrir els ulls. Alguna cosa s'havia mogut en el món fosc i secret de la nit: alguna cosa com la irrupció ràpida i ofegada del bleix d'una flamarada sobtada al carbó d'una llar de foc en la profunda quietud d'una nit d'hivern. I quan escoltava, la casa es bellugava. Perquè les cases velles es mouen quan dormen, com els membres de la gent molt gran quan somien i recorden".
Twitter: @Jordi_Sanuy
Bona setmana a totes i a tots.
Es la primera opinión positiva que leo. Parece que a los seguidores de Burton no les está gustando demasiado... Yo no soy demasiado seguidora y aunque me encantó 'Sweeney Todd', veo sus películas como espectante a ver qué pasa.
ResponEliminaEn cuanto a 'La noche del cazador' no he leído el libro, pero la películas es de las buenas!
Saludos.
Per una vegada, i que no serveixi de precedent, m'interessa més la pel·lícula que el llibre! Burton m'agrada, però tampoc no puc dir que sigui un fidel seguidor d'ell perquè mentiria. Però les seves pel·lícules desperten el meu interès, i amb un comentari (que no crítica!) tan entusiasta encara m'hi animes més. A veure si aquest cop faig un pensament, Alícia ja la vaig deixar passar...
ResponEliminaHosti, coincidim, i molt, en Sombras tenebrosas! Potser massa... Però creu-me si et dic que no havia llegit aquesta ressenya-crítica-comentari (digues-li com vulguis) abans d'escriure la meva.
ResponEliminaSincerament, no he entès les crítiques. En molts llocs es posa a parir la pel·lícula i no ho entenc. Ganes de buscar-li pegues a tot.
Grans actuacions totes les que dius. A la pel·lícula, Bella Heathcote sembla un dibuix de Burton amb els ulls que té! Ara, Depp és qui més llueix. Molt gran també el gag de la iaia. I què dir del moment M de McDonalds.
La pel·lícula no em deia massa res, però després de llegir-te potser li dono una oportunitat.
ResponEliminaEl llibre me l'apunto , no el conec.
Ya sé que voy a contracorriente, pero a mí me gustó y no puedo negarlo, MANDERLY. 'Sweeney Todd' me pareció una película sensacional. Me lo pasé bomba. 'La noche del cazador' es de las buenas, estamos de acuerdo. El libro es brutal! Saludos.
ResponEliminaÉs que això de criticar, XEXU, em sembla lleig. Potser m'equivoco... Acaba sent el mateix, però a mi m'agrada comentar què m'ha semblat i no jutjar. No estic capacitat per fer-ho. Si veus la peli, em dius que t'ha semblat. A mi, per exemple, 'Alicia' em va avorrir molt. El llibre és bo de veritat. Salut!
Clar que et crec, només faltaria MBOSCH. Estic content de coincidir amb tu. Me'n vaig al teu bloc a llegir el post que has escrit. Jo la vaig trobar divertidíssima i molt ben interpretada. En Depp està sensacional, i la Bonham Carter també! Adicte a l'alcohol... per falta d'homes! Jajaja. La Bella és molt semblant als dibuixos de Burton, tens raó. El gag de la iaia és brutal i el de McDonalds, també. Si això és una mala pel·lícula, compte quan en faci una de bona. Una abraçada i fins aviat.
Està molt bé, MARIA. Ja ho veuràs. Un petó.
Jordi,
ResponEliminam´alegre que t´haja agradat,vaig veure "Dias de cine" i no em va a atrapar,malgrat que Burton m´agrada.
Comentaven que ha tornat un poc al Burton més "gamberro"....el de "Bitelchus".
M´ha agradat molt el que has contat així que no la descarte en absolut.
Bsts
El més "gamberro", estic d'acord, TROYANA. És la paraule exacte. I sí, molt a veure amb 'Bitelchus'. Ja ens diràs. Una abraçada.
ResponEliminaLo cierto es que Alicia fue un 'plomazo' de dimensiones épicas. Me gusta ver que Burton vuelve a su ser después de algún pufo más (no olvidemos su prescindible 'El Planeta de los Simios).
ResponEliminaTengo ganas de verla, la verdad. A ver si me animo este fin de semana y te cuento.
Un abrazo
es una de las películas de mi lista de pendientes. yo a diferencia de ti, si me lei algunas críticas y eran un tanto desalentadoras. casi nadie hablaba bien, pero yo normalmente ya no hago caso de eso, porque cuanto más comercial es una peli peor hablan los críticos y luego bodrios infumables reciben alagos por doquier.
ResponEliminaesta semana sin falta me la veo y visto lo que has dicho, me fiaré de ti y no de los críticos jejeje
saludos
Que buenos recuerdos, Christopher Lee, un gran vampiro que nunca olvidaré.
ResponEliminaUn saludo Jordi.
Doncs jo no soc tan entusiasta amb la nova peli del Burton. Crec que és més o menys com les últimes de la seva filmgrafia, distreta però oblidable. I qui més m'agrada és Eva Green, espectacular com a bruixa dolenta i sexi i amb la que crec que la història d'amor realment burtoniana, la dels dolents tendres, funciona. Una abraçada.
ResponEliminaEl binomi Burton-Depp ha donat històries espectaculars, almenys per a mi. Per tant, aquesta pel·lícula l'hauré de veure malgrat el risc que sempre comporta aquest binomi.
ResponEliminaRespecte al llibre, ja vaig llegir la teva piulada al respecte... i des de llavors està marcat amb fosforescent!
Quin goig tornar a entrar per casa teva sense avisos malèfics! ;p
No sé catalán, así que no sé si me he enterado mucho :) pero creo que te ha gustado bastante la última de Burton. A mí me gusta mucho casi todo lo que hace y lo que no, al menos me parece innovador. No está entre mis urgencias, pero la terminaré viendo.
ResponEliminaUn saludo
Me he reído un montonazo y me ha gustado más que las últimas. Un abrazote.
ResponEliminaEso, EL TABERNERO! Me cuentas, porque me interesa mucho tu opinión. Un abrazo!
ResponEliminaEstamos de acuerdo en todo, SEO. Te fiarás de mí? No sé si debes... jajaja. Espero tu opinión. Y gracias por permanecer aquí a pesar del cambio de idioma. ;) Un beso.
Ni yo, TETEALCA. Saludos!
Eva Green està guapíssima; i quin escot! :) Ja veig que a mi m'ha agradat més que a tu. Jo, com dic en el post, m'ho vaig passar pipa. Salut!
Un risc positiu, crec jo, EL PORQUET. El llibre és brutal, paraula de blocaire! Sort que els avisos malèfics han desaparegut. Era horrorós... perquè, a més, a mi no em sortien. M'ho dèieu vosaltres. Una abraçada.
Pues ya nos contarás, MUNDODENA. Si te parece oportuno, he incorporado un traductor en la parte superior derecha. Hace el cambio en un segundo y es casi perfecto. Gracias y un abrazo.
Un abrazote, BOMBERO. Veo que sigues tirando de traductor. Me alegro.
Em feia cosa anar-la a veure, i tot i així vaig proposar per anar-hi diuemnge, xò no vaig tenir quòrum.... i ara, llegint la teva ressenya, encara em sap més greu no haver-la anat a veure!!! Carai!!!
ResponEliminaHi ha qui diu que és dolentíssima, RITS! Millor que els facis cas a ells. Jajaja. Un petó i fins aviat.
ResponEliminaPor lo que cuentas, la de Burton no suena tan mal. No creo que me decepcione.
ResponEliminaNo he leído la novela, pero la peli de Laughton es una joya; como las de Burton, La noche del cazador es otro cuento, pero en este caso terrorífico: el lobo con piel de cordero.
Como puedes comprobar, Jordicine, te he visitado más pronto que tarde ;-)
Un saludo. Buena entrada doble. Te sigo.
Gracias por tus palabras, JAVIER SIMPSON. A mí me gustó mucho, ya lo ves. El libro me dejó anonadado. A ver si reviso la película porque la tengo muy olvidada. Una abrazo.
ResponEliminaSoy seguidor del cine de Burton y aunque ha tenido algunos tropiezos su arte es de lo mejor que hay en américa, lo distingo muy bien de otros y me gusta, te hace reír o te sensibiliza y su estilo oscuro sobre freaks tomado al relajo con un aire amigable me gusta mucho. Sweeney Todd me pareció estupenda, las canciones y lo tétrico llevado a su tono. Yo voy sin tantas expectativas, simplemente a ver un director que me agrada y creo que me va a ir bien con él. Lo de la noche del cazador es un filme grandioso, de mis favoritos, por ahí he puesto fotogramas y éste es un personaje de los más perfectos, el libro suena bien. Un abrazo.
ResponEliminaBé, ja saps quina és la meva opinió sobre la pel·lícula. El problema és que em vaig passar tot el film esperant que comencés. No tenia gaire clara la trama i no em va atrapar en cap moment. Llàstima.
ResponEliminaNo sabia que 'La nit del caçador' era un llibre!!! Ara m'ha picat el cuquet de la curiositat. Fa un temps vaig fer la meva crítica al blog i em sembla una pel·lícula estupenda. Buscaré el llibre se'ns dubte.
Yo sí leo y es cucho las críticas antes de ver la peli. (Las tuyas siempre las tengo en cuenta) De ésta, efectivamente, no son uniformes¿mejor! así cuando la vea, tendré mi propio criterio, je
ResponEliminaUn beso
Yo he esperado y sigo esperando la película....son fan de J Dep...y ese tipo de cuentos del más allá y la realidad encontrados.
ResponEliminaEspero verla pronto.
El libro también suena bien, pero el tema de la caza no tanto, acabo de leer una serie de historias cortas de Hemingway y todavía estoy empapada de pesca y cacería. Lo que más me gusta de ese señor es su sobriedad y la fuerza de sus historias, aunque los temas no son de mi agrado.
Saludos Jordi y buen fin de...
Jordi,
ResponEliminala vaig veure ahir al cinema.Em Va resultar divertida,entretenguda,però a la meua opinió no per a tirar coets;)
Pense que l´oblidaré prompte..
De tota manera,m´ha fet passar una bona estona i té escenes molt bones i personatges genials,com la senyora de la neteja que em va a encantar:)
Per altra banda,estic totalment d´acord es dues coses que destaque:
...el personatge de Bonham Carter i el cameo de Christopher Lee,com tu dius, merescut homenatge a un dels millors vampirs la història del cinema.
M´agradat també un detall,un xicotet i casi no visible homenatge a la pintora Tamara de Lempicka,en una versió dels retrats de la bruixa.
Ahhhh! i la banda sonora també m´ha agradat,la veritat.
Bsts
A mi no em va entusiasmar "Sombras tenebrosas". Tot i que això potser no vol dir res: al seu moment, tampoc no vaig acabar de veure-li la gràcia a "Bitelchús" i ara és una de les meves preferides de la filmografia d'en Burton. Una abraçada.
ResponEliminaJordi..... No se porque no se me traduce tu pàgina....luego he de volver....quizàs el traductor se ha quedado dormido jajjajaj....o por ser sàbado hoy no ocupa su lugar de traductor hummmm...
ResponEliminaGracias por tu visita...
un beso desde Argentina
Jordi....ahora al enviar el comentario se ha aparecido el traductor ajajajj....para mi que ha leìdo lo que he escrito jaja...tu idioma catalàn....màs luego con tiempo he de leerte...pasa por aquì en los intervalos de las pelìculas el bombonero ???
ResponEliminaotro beso
HEy tanto tiempo!!!! =)
ResponEliminaVolvi a la blogosfera(? me re costo traducir tu pagina, no se que le pasa a la Internete u.u
Quiero ver esa peli de Burton, parece muy interesante!!
Te espero por mi blog!
Un gran abrazo
Estamos completamente de acuerdo, MARIO SALAZAR. 'Sweeney Tood' también está entre mis películas preferidas de este director. Con 'Sombras tenebrosas' me divertí muchísimo. Y sí, 'La noche del cazador' es una historia muy inquietante! Un abrazo.
ResponEliminaAixò del cinema és molt personal, però crec que la teva opinió és més generalitzada. 'La nit del caçador' és un llibre espectacular! Haig de revisar la pel·lícula perquè no la tinc massa fresca. Una abraçada, ALBERT.
Pues muchas gracias por fiarte de mí, CAMY. Ya sabes que es un sentimiento recíproco. Ya me contarás. Un beso.
A ver si te gusta, BEATRIZ. El libro no es de caza, propiamente dicha. Es un Predicador que va detrás de una víuda y de sus dos hijos para quedarse con el dinero que robó su padre. Sería, por decirlo de alguna manera, una caza humana. Buen fin de semana.
Doncs estem d'acord, TROYANA. No dic que sigui la peli de l'any, però és divertida i passa bé. I això és moltíssim, no? Veig que, més menys, destaquem les mateixes coses. L'homenatge a la pintora no el vaig veure, et dic la veritat. Imagina't si té coses bones! La banda sonora té molta canya, és veritat. Torno de veure Monsieur Lazhar, que ha estat l'pñosta d'aquesta setmana. Un petó.
A mi, 'Bitelchús', en el seu diaa, no em va agradar fens ni mica! Una abraçada, RICARD.
Puede que el traductor estuviera de fin de semana, DORIS DOLLY. Hablando en serio, me sabe mal! :(
Gracias por insistir. Es todo un detalle por tu parte. Volveré a visitarte, claro que sí. Un beso desde la provincia de Barcelona.
Me alegro de tu retorno, CHIPI CHIPI. Te visito ya. Un beso y hasta pronto.
Jordi,al final,li he dedicat una entrada i et faig menció.
ResponEliminaPassa´t si vols.
Bsts
Ara mateix hi passo. Un petó i gràcies d'avançada. ;)
ResponEliminaNo soc molt del Tim Burton i aquesta no pensava anar a veure-la, però pot ser m'ho repenso perque m'ha agradat el teu comentari. Ja veurem...
ResponEliminaRecordo molt la pel.lícula de "La noche del cazador"... és molt bona...
Ptnssss
Tampoco suelo leer críticas antes de una película. Lo llevo más al extremo porque me gusta ir lo más en blanco posible.
ResponEliminaTim Burton en general o gusta o no, no suele dejar indiferente. A mi me parece un director sensacional, con su propio universo. Y si además está Johnny Deep, pues la veré muy pronto.
La noche del cazador, la peli es extraordinaria, asi que el libro tiene que ser increible. Una idea que me apunto.
Biquiños
Reconec que amb la peli de Tim Burton m'ho he passat molt bé!
ResponEliminaTots els actors m'han agradat! (Fins i tot l'actuació estelar d'Alice Cooper queda molt ben incorporada en el film)
Reconec que amb aquesta peli em començo a reconciliar amb Tim Burton. ALice in wonderland, visualment em va semblar molt correcte i treballada però més aviat em va cansar.
Tim Burton em sembla un director únic i evidentment Johnny Deep demostra un gran talent amb fer versemblant i propera un història absolutament boja i inversemblant.
Jordi se agradece el traductor, la pena es que no lo haya también para los comentarios...
ResponEliminaTengo muchas ganas de ver la de Tim Burton, dejó el listón muy alto con "Sweeny Todd". Por lo que he visto en trailers la estética de la peli me encanta, veremos a ver el guión y demás...
;)
Doncs ja ens diràs, LAURA UVE. T'asseguro que el llibre de 'La nit del caçador' és brutal, com la pel·lícula. Petons.
ResponEliminaPues intentamos hacer lo mismo, LU, ir al cine en blanco, si puede ser. Yo también soy de Tim Burton y de Jonhy Deep. Me encantan! Ya nos contarás. El libro es francamente bueno. Biquiños.
Doncs estem completament d'acord, GABRIEL. A mi 'Alicia' tampoc em va convèncer. Crec que amb aquesta pel·lícula, Burton surt de les ombres tenebroses. ;) Johny Depp també m'agrada molt. Una abraçada.
Pues sí que es una lástima, PULGACROFT. Esto no lo tenía controlado. A ver si puedo hacer alguna cosa. A mí, 'Sweeney Todd' me gustó muchísimo. Un abrazo.
Otro abrazo, PULGACROFT
ResponEliminaOstres! El 1r comentari positiu que llegeixo d'ombres Tenebroses! Igual li acabo donant una oportunitat aquest finde!
ResponEliminaVaig en sentit contrari. Jajaja. Ja em diràs, GLAMNBOY69. Una abraçada.
ResponEliminaBurton lleva tiempo gustándome más bien poco. Sus últimas pelis me han parecido faltas de sorpresa y de chispa. No sé si le daré la oportunidad a esta peli.
ResponEliminaPor cierto, ahora también yo en mi blog hago reseñas de libros y de algún documental, se me ha pegado de ti :p
A mi no me gustó... y mira que soy fan acérrima, pero se deja ver perfectamente en la tele...
ResponEliminaBesicos
Besicos, BELÉN! Hasta pronto.
ResponEliminaHola Jordi!
ResponEliminaPer fi ja he vist Dark shadows i no em va emocionar tant com a tu, però què hi farem! Per mi Burton mereix tota la confiança, però reconec que en aquest cas em va semblar una peli passable... Això sí, l'estètica gòtica està molt xula.
A mí me gustó mucho más que 'Alicia', por ejemplo. Pues pasaré mañana para ver las novedades de tu blog, ÁLVARO. Seguro que haces recomendaciones muy buenas. Un abrazo. ;)
ResponEliminaÉs l'opinió majoritària, MARTA. Jo és que m'ho vaig passar bomba. Un petó i fins aviat.