Els qui vàrem fruir amb 'Canino', per a mi la millor pel·lícula de l'any 2009, no teníem cap dubte que havíem de recordar el nom del director de cinema grec Giorgos Lanthimos. Fa uns dies va tornar a les nostres cartelleres amb 'Alps', un altre títol inquietant, d'aquells que conviden a la reflexió. D'avançada vull deixar clar que és d'aquells films que creixen en la nostra ment quan sortim del cinema.
En aquesta pel·lícula, la quarta de la seva carrera, Lanthimos torna a fer una anàlisi molt profunda i estranya del comportament dels humans. Tot gira al voltant de la vacuïtat i de l'alienació que impregna, i de quina manera, la nostra societat. Recordem que a 'Canino' ens explicava com un pare criava als seus fills en captivitat, sense cap relació amb l'exterior -una referència al mite de la caverna de Plató-, per intentar protegir-los de tot i de tothom.
Lanthimos repeteix amb Aggeliki Papoulia, una bonica actriu nascuda l'any 1975. Interpreta fantàsticament una infermera que treballa en el torn de nit d'un hospital. A 'Canino' feia el paper de la filla gran. L'infermera, no n'arribem a saber el nom, forma part dels Alps, un grup de només quatre persones amb un objectiu concret: fer la vida menys difícil a les famílies que passen pel tràngol de perdre un familiar proper. A canvi d'una compensació econòmica, ofereixen reemplaçar al difunt unes hores a la setmana.
MUNTANYES I PERSONES INSUSTITUIBLES
Els Alps prenen nom de la cadena de muntanyes de l'Europa central. Totes les muntanyes són insusti-tuibles, com les persones. Encara que, si contemples aquesta possibilitat, potser el millor és que, arribat el moment, et rellevin per una de les més grans i boniques. Aquest grup sinistre -no se m'acut cap qualificatiu més adient- està format per l'infermera, una gimnasta, el seu entrenador i un conductor de l'ambulància, que n'és l'ideòleg. És un home dur, autoritari, violent i misogin. El seu control cap a l'infermera és absolut com el de l'entrenador a l'esportista.
Moltes vegades necessitem que ens exagerin les situacions per poder entendre-les. No sempre és fàcil obrir els ulls i captar la realitat tal com és, tot i que això també és molt relatiu. He arribat a la conclusió que els grans perdedors d'aquesta pel·lícula són els integrants dels Alps, que viuen la vida d'altres perquè no en tenen cap de pròpia. No és una qüestió de diners ni de companyonia. La infermera i els seus companys l'únic que necessiten és sobreviure en un món malalt i quasi sense amor. Al cap i a la fi, els familiars dels difunts saben que la mort és per sempre i que, per moltes muntanyes que et trobis pel cami, res canvia.
Visualment, la pel·lícula s'assembla força a 'Canino', grisa i molt minimalista. La principal diferència és que és que Lanthimos acostuma a desenfocar al personatge secundari, donant molta més força al principal. En definitiva, és un dels títols més impactants i desconcertants que hi ha actualment a la cartellera. S'ha de veure.
FILMIN FA COSTAT AL CINEMA DE QUALITAT
Per cert, he vist 'Alps' online, gràcies a FILMIN, una plataforma que ofereix cinema de qualitat i de manera totalment legal. És tan fàcil com entrar en el seu lloc web, buscar el títol i pagar 1'95 o 2'95 euros. Jo connecto l'ordinador a la televisió amb un cable d'HDMI i puc gaudir de la pel·lícula amb bona imatge i so i en versió original subtitulada. 'Alps' encara no està en el seu catàleg general, però aquest cop he pogut veure-la gràcies a un codi de preestrena per a la premsa. Moltes gràcies Filmin!
'ABANDONARSE A LA PASIÓN'
Vaig descobrir a l'escriptora japonesa Hiromi Kawakami (Tòquio, 1958) gràcies a Flavia company. Aquesta setmana he llegit 'Abandonarse a la pasión', el tercer llibre que li ha publicat l'editorial Acantilado. Els dos anteriors, preciosos, són 'El cielo es azul, la tierra es blanca' i 'Algo que brilla como el mar'. Aquest són vuit relats d'amor i desamor, en només 123 pàgines. Es fa curt, com els altres. M'ha semblat més cru, amb amors pràcticament impossibles.
Totes les relacions que Kawakami ens explica en el llibre estan viciades i amb un domini absolut de l'home cap a la dona. Això sí, moltes vegades les dones que ens dibuixa l'autora japonesa acaben acceptant el dolor com una cosa inherent de la mateixa relació. Patir, fins i tot físicament, els acaba semblant necessari. Fugides en parella, suïcidis conjunts i relacions estranyes i, a voltes, de conveniència i de desesperació. Tot és molt extrem i a estones, també havia de ser així, tendre i preciós. És un llibre de contrastos, molt ben escrit i que cal deixar pair després de llegir-lo.
"En medio de la maleza, tan pronto me notaba el cuerpo del tamaño de un insecto como volvía a sentirme humana. El cielo parecía haberse aclarado, aunque todavía faltaba mucho para el amanecer. Hashiba permaneció sentado y en silencio. El amor que sentía por él se derramó y, justo después, volvió a solidificarse. Mis sentimientos se derretían y endurecían como la cera que gotea y se solidifica antes de llegar al pie. Goteaban sin cesar, en mitad de la noche, entre la hierba".
'PARANOIA 68', AHORA EN CATALÁN
Este blog, 'Paranoia 68' nació a finales de septiembre del año 2006 y lo hizo en catalán, que es mi lengua materna. Por una serie de circunstancias cambié al castellano pero, a partir de este post, he decidido volver al punto de partida. Para quien lo necesite, he incorporado un traductor en la parte superior derecha, justo encima del reloj. Muchas gracias a todos por vuestra comprensión.
Twitter: @Jordi_Sanuy
Bona setmana a totes i a tots.
Doncs et llegirem en català a partir d'ara. No he pogut veure encara "Alps" però en tinc ganes. També t'he de dir que "Canino" em va agradar però no és una pel.lícula de referència per a mi. En quant a Hiromi Kawakami, no he llegit res d'ella però just demà, per Sant Jordi, pensava demanar a la meva dona que em comprés "El cielo es azul, la noche es blanca" perque el va recomanar un altre company blogaire i em va interessar molt, així que la descobriré en breu. Si m'agrada seguiré pel teu. Una abraçada.
ResponEliminaHe començat a llegir i sabia que hi havia alguna cosa diferent... perfecte el canvi al català!
ResponEliminaJo també sóc fan de Canino i aquesta no me la perdré. M'apunto també aquesta autora. Una abraçada!
Em sento una mica inculte reconeixent que no conec aquest director, i per tant, tampoc les dues pel·lícules que recomanes. Tot i així, em penso que tampoc no serien del tipus que miraria, una mica massa per mi.
ResponEliminaEl que sí que m'interessa més és la ressenya de Kawakami, que encara no he afegit a la meva llista, però que m'he mirat de lluny més d'un cop. Pel que expliques, molt i molt japonesa, és clar. Havia considerat aquest de 'El cielo es azul, la tierra es blanca' per començar, trobes que seria encertat?
El canvi al català, sobretot en aquest moment, és tot un detall. Potser perdràs algun seguidor, però tota decissió implica una renúncia.
ResponEliminaDe les pelis i llibres que recomanes ni m'atreveixo a suspirar pq estic a anys llum del teu ritme i del teu domini. Amb tot i això m'encanta llegir les teves resenyes.
Felicitats avançades per a demà.
Yo entiendo el catalán y te leeré igualmente. Alps suena bien. Hasta otra.
ResponEliminaDes que passo per aquí n'aprenc molt, sobretot de cinema (del que reconec que jo no en sé massa). Per tant, lògicament no coneixia aquest director grec que esmentes, de la pel·lícula Alps.
ResponEliminaCom pots suposar, amb aquest títol ja m'ha cridat molt l'atenció ;p i amb el que expliques ja m'has fet despertar el cuquet.
Me l'apunto... i sobretot la plataforma Filmin, també. Sona molt i molt bé!
Per cert, sigui pel motiu que sigui, em sembla fantàstic que et pugui llegir, a partir d'ara, en la nostra llengua materna.
Feliç Diada de Sant Jordi! I felicitats, òbviament!
Jordi em sembla perfecte que ara sigui en català....que tal el peu? Camino em va agradar molt....i el llibre que comentes no l'he llegit però de l'autora me'n he llegit un parell i m'encanta! Bona diada de sant Jordi i eiiii si és teu sant...felicitats!
ResponEliminaUna data especial per tornar al català! Per cert, bona diada i moltes felicitats avançades!!
ResponEliminaM'apunto la pel·li (que amb mooooltes diferències xò m'ha recordat Familia, de León d'Aranoa, encara que potser vaig ben errada), el filmin i el llibre. Tot i que recordo la ressenya que en va fer la Carme en el seu moment i vaig pensar que era un pèl molt dur.
La pel·lícula no l'he vist i el llibre tampoc em sona. Ostres!
ResponEliminaMoltes felicitats per la teva decisió.
Hola. Vaig veure "Canino" fa un grapat d'anys, a una sala de cine de Palma on crec que tant sols érem tres o quatre persones, però en sortir me va deixar sorprès , impressionat i amb una lluita de contradiccions on al final va guanyar la de que m'havia agradat però era molt,molt dura.
ResponEliminaAlp no l'han estrenada a les pantalles de cinema però Filmin és un bon recurs per gaudir d'aquestes rareses que no s'estrenen o tenen una durada en cartellera molt curta. Benvingut de nou als posts en català.
No he visto 'Canino'. Tengo la impresión de que es una película que lleva un ritmo lento, demasiado lento, y pienso que no me gustaría. Quizás me equivoque. A veces tenemos estas 'cosas' raras sin saber porqué.
ResponEliminaCon 'Alps' me pasa lo mismo.
Saludos.
Jordi,
ResponEliminaa mi "Canino" em va a encantar,així que faré tot lo possible per veure "Alps".
M´ha agradat molt l´argument i m´inquieta això de que siga una de eixes pelis que van creixent al teu cap.
Jo hui he vist "El arbol de la vida" i m´he quedat impactada.
L´acabe de dedicar una entrada.
En relació al llibre,pinta molt bé.
Un abraç
Hola Jordi.
ResponEliminaPrimero disculpa mi ausencia veo que cambias de idioma.
Yo no comprendo el catalan asi que no podre visitarte.
Ha sido un placer tenerte de contacto aunque no me visitases mucho y yo tampoco.
Un abrazo desde Argentina.
Jo també vaig veure Alps a filmin i em va agradar molt. Crec que Canino és millor però la capacitat que té Lanthimos per arribar a una lógica a partir de fets ilògics és brutal, a Alps ho torna a fer. Els balls friquis tornen a ser molt bons i els actors estan molt bé. ¿Qui necessita més ajuda, el que la rep o el que la dona? Una abraçada!
ResponEliminaDoncs jo soc del que encara no he tingut l'oportunitat de veure Alps, vaig fer tard a Filmin, així que hauré de deixar-me caure pels cinemes. Amb Canino ja va deixar una promesa de solidesa y no podem perdre la pista del director grec.
ResponEliminaSalut i Bona diada.
ResponEliminaUtilizaré el traductor. No problem Jordicine. Un abrazote.
ResponEliminaNo he vist la pel.lícula ni he llegit el llibre (encara que sí conec a la autora). Apunto totes dues coses...
ResponEliminaQuina gràcia, vaig viure tres anys a Granollers, treballava a l'Antoni Cumella.
Ptnssss
Aquesta setmana se'ns gira feina, però de bon fer.
ResponEliminaBona setmana a tu també!
Gràcies, DAVID AMORÓS. De fet, crec que un 95% dels comentaristes del bloc entenen el català. Per a mi ‘Canino’ sí que és una pel·lícula de referència. ‘Alps’ té el mateix “estil”, però no és tan rodona, pel meu gust. ‘El cielo es azul, la tierra es blanca’ és un llibre preciós. Una abraçada.
ResponEliminaGràcies, KWEILAN. ‘Alps’ està bé, com el llibre. Un petó.
Encertadíssim, XEXU. L’altre, però, ‘Algo que brilla como el mar’, també és molt bonic. Aquest potser és el més fluixet. M’agrada veure’t per aquí. Una abraçada.
Per això l’he fet, LAURA T. MARCEL. Per aquest moment... Ja n’hi ha prou! M’encanta la teva frase: “potser pedràs algun seguidor, però tota decissió implica una renúncia. Tu ho has dit. Una abraçada.
Gracias por tu apoyo, MARCOS. Hasta otra.
Comença per ‘Canino’, EL PORQUET. La trobes en DVD. ‘Filmin’ está de conya! El motiu li comentava a Laura T. Marcel. Ja n’hi ha prou! I aquesta és el meu petit gra de sorra contra les interferències exteriors. Una abraçada. Gràcies i fins aviat.
El peu? Millor, ELFREELANG. Tenia tres dits morats, però comencen a recuperar el color perdut. ‘Canino’ está molt bé, com ‘Alps’ I l’autora és tota senzillesa. M’encanta. Ja veus, he recuperat el català i em fa molta il·lusió. Gràcies per les felicitacions. Un petó.
Gràcies, RITS. Ets un encant! ‘Canino’ dura? Un pèl, més psicològicament que visual. Potser sí que té alguna cosa a veure amb “Familia”... Un petó i fins aviat.
No passa res, MARIA. Hi ha moltíssims títols de tot. Gràcies pel teu suport. Un petó.
És una pel·lícula única, MIQUEL ÀNGEL. D’aquelles que fa reflexionar moltíssim. A Barcelona, ‘Alps’ ja l’han estrenada, fa un parell de setmanes. Està francament bé. Gràcies per la teca benvinguda. I Sí, ‘Filmin’ és una bona opció. Una abraçada.
Lenta? Yo creo que no, MANDERLY. Pasan muchas cosas. Pero, como dices, todos tenemos cosas ‘raras’. Saludos.
ResponEliminaSí, van creixent des que surts del cinema, TROYANA. ‘El árbol de la vida? És una peli única. A mi em va agradar, però no em va encantar. És diferent de tot, això sí. El llibre està molt bé. Una abraçada.
Es una lástima, MARIA CROVA. Por si te interesa, y después de leer tu comentario, he puesto un traductor en la parte superior derecha, por encima del reloj. Es muy práctico, si lo quieres probar. En caso contrario, gracias por haberte pasado por aquí y mucha suerte en Argentina. Cuando me sea posible, seguiré pasando por tus blogs. Un beso.
Oi que si? Me n’alegro, BCNdays. A mi també em va agradar més ‘Canino’, però ‘Alps’ també té molta força. Una abraçada i fins aviat.
Doncs vàrem fer la mateixa promesa, ‘DESCUBREPELIS’. Una abraçada i fins aviat.
Gràcies, MONTSE. Un petó.
Gracias por tu confianza, BOMBERO. Un abrazote.
A l'Antoni Comella? Jo sóc d'aquell barri, LAURA UVE. Un petó i fins aviat.
Moltíssima feina, JOMATEIXA. M'acaben de regalar 'Fago', d'en Carles Porta. I aquest matí m'han enviat 'La nit del caçador' (de Davis Grubb) i 'Família' (de Ban Jin), tots dos de Viena editorial. Un petó i fins aviat.
Jordi, ara que fa més dies que l'he vista tinc més clar que la pel · lícula tracta el tema de la crisi d'identitat en l'actualitat. És clar que aquesta crisi queda reflectida en els propis membres de Alps, que com bé dius són personatges completament buits. En això estem totalment d'acord.
ResponEliminaPel que fa a la invetable comparació, si em donessin a triar entre Alps i Canino, tindria els meus dubtes, perquè si Canino te més força argumental, Alps té alguns detalls, en com està feta, que m'han semblat molt interessants i m'han sorprès. En aquest sentit, Canino és més lineal. Però sembla que la crítica en general no la valora massa bé ...
Aquesta setmana, si puc, aniré a veure la de Kore-eda.
Sobre la llengua del blog, em mantinc al marge, es decisió teva, a mi el que m'interessa és el contingut. ( D'aquesta lectora no et serà fàcil desfer-te´n, je, je,) Bona diada y felicitats!
Besos. (Perdó... petons)
Felicidades Jordi.
ResponEliminaTe seguiré leyendo igualmente. Mis comentarios en castellano que me expreso mejor.
Disfruté con Canino y veré Alps.
Tomo nota de Filmin.
Qué pases un buen día.
Un beso
Me n'alegro de haver vist la mateixa pel·lícula, BABEL. Jo em quedaria amb 'Canino' tot i que, com ja hem comentat,'Alps' creix després de sortir del cinema. Estar d'acord amb la crítica no es fàcil. Jo per això sempre dic que faig comentaris, mai crítiques. Jo també estic pendent de 'Milagro', però, com sempre, la fan a poquíssims cinemes i lluny de la meva àrea d''influència'. No és el meu estil de peli, però diuen meravelles de 'Los vengadores'. Aviam... Me n'alegro de no 'desfer-me' de tu... de fet, si em permets, ja hi 'contava'. Per sort, tenim llengües similars, oi? I,al final, el més important és el fons i no la forma. Gràcies per les teves amables paraules, BABEL, com sempre. Petons i besos, que són el mateix.
ResponEliminaGracias, CAMY. Yo tampoco tengo ningún problema en contestarte en castellano. Sólo faltaría! Te gustará 'Alps'. Ya lo verás. También 'contaba' con que, por tu parte, no tendría ningún problema. Como le decía a DAVID, creo que un 95% de los comentaristas entienden el catalán. Gracias un beso y hasta pronto.
Felicitats, Jordi!
ResponEliminaFaltaves al sopar!!!!
Una abraçada ben ben gran!
hola jordiiii!!!!! yo decía que le pasó al blog de jordi, no entendía un pomo lo que decía.
ResponEliminaDespués lei que esta en catalán!
Como estas???? espero que bien,me alegró verte por mi blog.
bss
Por favor, me contestas en catalán
ResponEliminaque mi titulitis del nivel C me lo permite, jejejejeje.
un beso
Me parece una película muy interesante de ver que hace pensar y recapacitar sobre el comportamiento humano. O tal vez sea que tu eres muy bueno presentandola.
ResponEliminaUn abrazo
serà un plaer llegir-te en català.
ResponEliminaM'interessa la literatura japonesa, miraré de trobar el llibre a la biblioteca
Celebro el teu retorn al català malgrat que això impliqui tenir més competència directa. "Canino" em va agradar força i aquesta també té bona pinta. Una abraçada!
ResponEliminaGenial Jordi, no se d'on treus el temps per llegir i anar al cinema, ets la bomba!
ResponEliminaUna abraçada.
El proper, segur. I gràcies per les felicitacions, FANAL BLAU. Un petó.
ResponEliminaHola, MONICA. Ya sabes que me encanta tu blog. Por cierto, he puesto un traductor instantáneo en la parte superior derecha del blog. Espero que te sea útil. Un beso.
Gràcies, CAMY. Un petó.
Seguro que es lo primero, TETEALCA. Jajaja. Un abrazo, majo.
T'agradarà, DERIC. Crec que era el moment de fer el canvi. Feia temps que tenia la idea al cap, però no acabava de decidir-me. Una abraçada.
Competència? No, RICARD, no. La gràcia dels blocs de cinema és llegir-los tots i generar debat. Ja saps que m'agrada passar per casa teva. 'Canino' és un pèl millor, però aquesta manté el nivell. Una abraçada.
Organització, DANI, organització. Jajaja. Una abraçada crac. I records a l'Òscar, que ha desaparegut de la catosfera.
Por más siglo XXI que estamos sigo con reticencias para abordar el pago por internet, creo que me van a estafar o algo así, pero iré transformando ese prejuicio. No hace mucho hubo un festival en internet muy bueno que permitía legalmente ver películas, se ve que la idea irá cambiando y proveyendo posibilidades nuevas. Alps la veré, me gustó CANINO, rara pero entendible, cierto que se nos pasan algunas cosas y la exageración así como naturalmente es un defecto también sirve a veces para ver realidades aunque amerita creatividad ya que lo radical siempre es un riesgo. Tu cambio a tu lengua natal será menos rico en cuanto a la traducción pero hay varios blogs así en la red y creo que eso ayuda a sostenerlo. Un abrazo.
ResponEliminapufff en catalán va a ser que yo poco entiendo. me sacas del gallego y el castellano y me pierdo.
ResponEliminaasí que te dejo saludos que de la entrada no comento
chao :)
Estamos de acuerdo, MARIO SALAZAR. Hay que adaptarse a los nuevos tiempos. A mí 'Canino' me encantó, a pesar de su rareza, claro está. También tienes razón con lo del traductor, pero tenía ganas de volver a escribir en mi lengua materna. La verdad es que la traducción, la he probado, es buena. Un saludo.
ResponEliminaChao, SEO. Si te interesa realmente el post, tienes un traductor en la parte superior derecha. Va francamente bien.
Vaig gaudir moltíssim amb 'Canino' però no tenia pensat veure 'Alps'. Potser que m'ho repensi, oi?
ResponEliminaFa dies que volto per el web de Filmin i m'està convençent el seu catàleg. És una molt bona opció per a veure pel·lícules online de forma legal.
Molt bona crítica!! Ens veiem.
Conec "Filmin" i ja vaig veure coses. "Canino" em va agradar, ja vam parlar, així i tot que veure aquest director exigeix un petit esforç a vegades, al menys ès original, únic...
ResponEliminaM'agradará veure "Alps", estic segur, peró son d'aquelles pel.licules que s'han de veure tranquil.lament:-).
Kawakami em fa recordar una mica els relats de Mishima, encara que sembla més actual, es clá.
Un abraç Jordi!
Jo crec que sí, ALBERT. Està molt bé. Tenen un catàleg boníssim! Gràcies per les teves paraules. Ens veiem.
ResponEliminaDoncs ho mirarem, PENYABOGARDE. Jo mai esborro cap comentari... però això és publicitat gratuïta!
Molt original, RIPLEY. I gràcies per contestar en català! 'Alps' t'agradarà. A mi Kawakami m'encanta! Una abraçada.