Les urpes de l'àguila (Karin Smirnoff)

"Lisbeth Salander i Mikael Blomkvist ja són història". Ho escrivia jo mateix després de llegir "La noia que va viure dues vegades", el sisè i -en teoria- últim volum de la nissaga "Millennium", ideada per Stieg Larsson (1954-2004). Amb el duel final entre la Lisbeth i la seva germana bessona Camila quedava tot resolt. Força ben resolt. Però, quatre anys després, la hacker ha tornat de nou, ara de la mà de Karin Smirnoff (1965). El llibre es titula "Les urpes de l'àguila". No me l'esperava.

L'univers Larsson és molt ampli i té possibilitats il·limitades. L'escriptor suec, mort a cinquanta anys, va crear uns personatges potents i unes històries fosques, retorçades i addictives des de la primera pàgina. Impossible deixar-les de banda. Només va tenir temps d'escriure "Els homes que no estimaven a les dones" (2006), "La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina" (2007) i "La reina al palau dels corrents d’aire" (2007). Tres novel·les negres espectaculars. Vuit anys després de quedar orfes, David Lagercrantz (1962) va adoptar a la Lisbeth i en Mikael i va publicar "El que no et mata et fa més fort" (2015), "L'home que perseguia la seva ombra" (2017) i l'esmentat "La noia que va viure dues vegades" (2019). Mai no va assolir la prestància de Larsson, però se'n va sortir força bé.

El llibre d'Smirnoff està al nivell dels tres de Lagercrantz. Per mantenir el lligam amb la sèrie, fan sortir del no-res a una neboda de la Lisbeth, que es diu Svala i és llesta com una fura. De fet, s'assembla força a la seva tieta. Té 13 anys i és filla d'en Ronald Niederman, el terrible germanastre de la hacker. La nena tampoc sent el dolor, com li passava al seu pare. Necessita algú que es faci càrrec d'ella i els serveis socials pensen en la Salander, que continua amb la seva vida grisa i apartada de tot i tothom. Bon personatge. Va a buscar-la al nord de Suècia, curiosament, a la mateixa localitat on es casa la filla d'en Blomkvist. Quin país més petit! Ara el periodista té molt de temps. Millennium ja no existeix com a revista. S'ha transformat en un pòdcast. I ell n'ha quedat al marge...

CORRUPCIÓ DISFRESSADA D'ECOLOGISME

A "Les urpes de l'àguila" hi trobem terrorisme, diners fàcils, xarxes de corrupció disfressades d'ecologistes, l'ascens imparable de l'ultradreta, segrestos, assassinats i la Lisbeth i en Mikael fent de les seves, com sempre. Enmig de tot això, una poderosa multinacional vol fer un parc eòlic a les terres pràcticament deshabitades i riques en recursos naturals de la zona. A qualsevol preu. El llibre té 585 pàgines, està traduït al català per Jordi Boixadós i l'ha publicat Columna. Pels incondicionals de la sèrie. Per cert, en la pàgina 237, un dels protagonistes va a la biblioteca i agafa "Demòcrates de Suècia, el moviment nacional", de Stieg Larsson i Mikael Ekman. Bon homenatge.

"La Lisbeth observa com l'Slava mira la Mei. De sobte, la nena deixa de fer la cara seriosa que feia i obre un somriure que la transforma en una persona única, és a dir, que ja no és una còpia de la Camila. Una persona que segurament no es comptarà mai entre els mortals normals i corrents però, i aquesta és la esperança, tampoc entre els nens malaurats de la societat. La Lisbeth no n'està segura. Camina pel fil d'una navalla, i ella mateixa també. Quan la vida és una qüestió de vida o mort no hi ha marxa enrere, ho sap prou bé ella mateixa".

@Jordi_Sanuy