El elefante desaparece (Haruki Murakami)

Per primer cop podem llegir “El elefante desaparece” en castellà. La traducció del japonès és de Fernando Cordobés i Yoko Ogihara. Haruki Murakami (Kioto, 1949) va publicar-lo l’any 1993. Ara ho ha fet Tusquets Editores i té 344 pàgines. En català, l’edició és d’Empúries. Qualsevol llibre de Murakami està per sobre de la mitjana. No me’n perdo ni un. Si no me n'oblido cap, ja n'he llegit quinze d'ell.

Són 17 contes curts molt diferents. Em quedo amb els més surrealistes, aquells que confonen realitat i ficció i caminen de puntetes per aquells mons paral·lels que tant agraden a l’escriptor asiàtic. És el cas d'“El enanito bailarín al capdavant”. Un dels protagonistes treballa a una fàbrica d’elefants. Els capturen vius i d’un en fan cinc. Així de fàcil i de complicat. També hi surt un plantígrad a “El elefante desaparece”, que dóna títol al llibre. On ha anat a parar? L’argolla que portava en una pota, i que el mantenia lligat, continua tancada... Podria ser que hagués encongit? “La gente de la televisión” i “El pequeño monstruo verde” també tenen aquest toc “paranormal”. Si un monstre et llegeix el pensament, pots fer-li mal d’una manera ben senzilla: imaginant que el tortures sense parar. O no?

També m’ha agradat molt “Sueño”, que ja havia llegit fa un temps. S’havia publicat en un bonic llibre, com a història única, amb il·lustracions de Kat Menschik. La protagonista no pot dormir. El més estrany és que el seu insomni la fa més forta. Podríem qualificar d’absurda la història d’“El comunicado del canguro”, en la qual una persona que treballa en el departament de reclamacions d’uns grans magatzems escriu una carta sense cap sentit. Les cartes també apareixen a “Una ventana”. A “Nuevo ataque a una panadería”, una parella atraca un McDonald’s, però només roba 30 Big Mac. Les begudes les paga! Havien de delinquir. És una manera d'alliberar-se del passat.

CENT PER CENT MURAKAMI

Dels contes més realistes em quedo amb “El último césped de la tarde”. El seu protagonista deixa de treballar quan l’abandona la seva xicota. Si no pot fer coses amb ella, Per què ha de seguir guanyant diners? I això que tallar gespa li encanta. En un altre relat, l’autor ens explica una història on repassa mentalment els xinesos que ha conegut al llarg de la seva vida. Es titula “Un barco lento a la China”. A “El pájaro que da cuerda y las mujeres del martes”, un home rep la trucada d’una dona que li demana deu minuts per posar-se d’acord. Sobre què, si no la coneix? A “Sobre el encuentro con una chica cien por cien perfecta en una soleada mañana del mes de abril” ens diu que les oportunitats s’han d’aprofitar quan es presenten. No més tard Per què esperar...

Completen el llibre “La caída del imperio romano. La revolución india de 1881. La invasión de Polonia por Hitler y el reino de los vientos enfurecidos”, “Lederhosen”, “Asunto de família”, “Silencio” i el provocatiu “Quemar graneros”. Crema els seus? No, per suposat. “El elefante desaparece” és cent per cent Murakami. Està ple de referències musicals, hi surten molts gats, la majoria de protagonistes beuen cervesa i els matrimonis que apareixen a les històries mai estan junts. N’hi ha un que està fora de casa, quasi sempre la dona. També es repeteix que el protagonista no recordi persones que va conèixer en un passat llunyà. Molt recomanable.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Escolta la cançó del vent i Pimball 1973
Kafka a la platja
Homes sense dones
Undergroung
Sueño
El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge
Després del terratrèmol
Balla, balla, balla
De què parlo quan parlo de córrer
1Q84 (Libro 3)
1Q84
Despietat país de les meravelles i la fi del món
Tòquio blues
After dark