Apropiació indeguda (Lena Andersson)

“Apropiació indeguda”, de Lena Andersson, és una novel·la sobre l’amor, el desamor i, sobretot, l’obsessió. Té 174 pàgines i està publicada per Angle Editorial. A Suècia, el país d'on és l’autora, es va convertir en tot un fenomen de vendes, guanyant els prestigiosos premis Svenska, Dagbladet i August, en els tres casos a la millor obra de ficció. La traducció al català és de Carolina Moreno.

Andersson ens explica la història de l’Ester Nilson, poeta i assagista. Té 31 anys i viu en parella. Tot canvia quan li demanen que prepari una conferència sobre l’artista Hugo Rask. Feia temps que apreciava la seva obra. Amb el seu company, que també n'era fan, havien parlat molt d’ell, i de tot allò que feia. Just en el moment de conèixer l’Hugo (o potser fins i tot abans?) l’Ester se n’enamora perdudament i trenca la relació que tenia en marxa. Decideix jugar-s’ho tot a una cara. I si l’artista no li fa cas? La premissa artística d’en Rask és clara: l’estètica és un acte moral. Ell, però, només jutja la moral dels que tenen el poder. La seva obra té per objectiu denunciar els abusos dels qui més tenen. La visió de l’Ester és un pèl diferent; perquè considera que també s’ha de poder criticar als obrers; i a qui faci falta.

En realitat, l’Ester i l’Hugo comparteixen ben poques coses, sobretot després d’un parell o tres de nits junts... i molts dies de filosofia! Ella creu en l’amor pur i en el compromís, tot i haver despatxat la seva anterior parella de dubtosa manera. Està convençuda que haver-se ficat al llit amb l’Hugo li dóna privilegis. És per això, i d’aquí el títol de la novel·la, que s’apropia indegudament d’ell. La poeta i assagista s’autoenganya i pensa que, tard o aviat, acabarà caient rendit als seus encants. N’està enamorada i obsessionada. La visió de l’artista és molt diferent. De compromís, ni parlar-ne! Per començar, fa unes sospitoses escapades quinzenals a Malmö... on té una altra dona?

NO VOL PERDRE L'ESPERANÇA

Voluntàriament, l’Ester es veu abocada a grans esperes, però mai no acaba de perdre l’esperança. Com a lector, fa la sensació que a l'Hugo l’angoixa massa, sense deixar-lo ni pensar. S’entén que l'home no s’hi vulgui comprometre, menys que no parli clar i que, moltes vegades, fins i tot l’esquivi. Ell sempre està envoltat de persones que l’adulen, que li riuen les gràcies i li amaguen els defectes. L’Ester és força diferent; i li discuteix quasi tot. Curiós quan ens explica les diferències entre interpretar els actes behaviorísticament o fenomenològicament. Estem davant d’un llibre corrosiu, amb bon sentit de l’humor i precisió quirúrgica.

“Els regals no demanats poden resultar terrorífics per les seves exigències, per les seves pretensions, perquè són una demostració llefiscosa de la gentilesa de qui ofereix el regal. No era impossible que ell interpretés l’abraçada de la seva mà a tota ella com un regal. L’Hugo va provar d’acariciar-li els dits, però va ser un refrec. Semblava assetjat per un turment. A parer d’ella, no li estava exigint cap disbarat. La llibertat era una virtut i l’Ester l’apreciava molt, però la llibertat d’allunyar-se’n no podia donar-la-hi; en canvi, podia facilitar-li la llibertat d’estar més a prop d’ella, tant com no ho havia estat mai de ningú, i la llibertat d’estalviar-se la soledat. Hi ha res més bonic?”

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy