dilluns, de setembre 10, 2012

Sempre n’hi ha un que estima més que l’altre


Sempre he sentit que és molt difícil que dues persones s’estimin de la mateixa manera. Si fem cas d’aquesta hipòtesi, en una parella sempre hi ha una persona més apassionda que l’altra. En part és lògic. Més o menys, això és el que ens explica el director britànic Terence Davies a ‘The Deep Blue Sea’, que s’ha estrenat aquest cap de setmana. L’acció se situa a Londres, als anys 50.

La protagonista d’aquesta història d’amor en una societat puritana i gens tolerant és Hester Collyer, que està casada amb un jutge del Tribunal Suprem, molt més gran que ella. La Hester, a qui dóna vida una excepcional Rachel Weisz (‘My Blueberry Nights’, 2007), té molt d’afecte pel seu marit, però la passió ha desaparegut fa temps. Al jutge, que sembla tenir-ne prou amb lluïr-la, l’interpreta Simon Russell Beale, a qui no fa massa vam veure a la fantàstica ‘Mi semana con Marilyn’ (2011).

I com sol passar en aquests casos, sempre hi ha un tercer en discòrdia, en aquest cas un expilot de les RAF, amic de la família. ¿Quin dels dos estimarà més aquest cop? A vegades t'acaben pagant amb la mateixa moneda.... L’aviador és Freddie Page i el paper el fa Tom Hiddleston (‘Midnight in Paris’, 2011). ‘The Deep Blue sea’ diferencia entre l’amor passional, l’amor d’’anar fent’ i l’afecte, com a residu del amor que algun dia va existir. Podríem parlar de triangle amorós; o fins i tot de quartet perquè Davies sempre fa de les ciutats, en aquest cas Londres, un personatge més.

A mi, la veritat, és que la pel·lícula, que comença amb una música estrident, no m’ha convençut, tot i que he llegit a més d'un lloc que és una "Obra mestra". Considero que, d’un tema com aquest, se’n podia haver tret molt més suc. Gran Rachel Weisz, això sí, però poc més. No crec que trigui massa temps a oblidar-la.

SECCIÓ DE CINEMA A 'ELS MATINS' DE TV3

Des de la setmana passada, els divendres -pels volts de quarts d'una- parlem de cinema als 'Els Matins' de TV3. El primer convidat de la secció, en què repassem la cartellera, va ser David Victori. Aquest jove director i guionista, que dijous va fer 30 anys, ha guanyat el 'Your Film Festival de Youtube' i rodarà una minisèrie per internet. Ho farà al costat de Ridley Scottt i amb Michael Fassbender, que serà el seu actor principal.

En aquest Festival, Victori va presentar 'La culpa', un curt que es pot veure a Youtube. Fa quasi tretze minuts i està interpretat, en el paper principal, per Carlus Fàbrega. L'he trobat sensacional. No explicaré pràcticament res, per no espatllar-lo als qui encara no l'hagi vist. Només diré que en tot allò que fem sempre tenim diverses opcions i que, totes elles, lògicament, poden tenir conseqüències imprevisibles. En alguns casos, la culpa ens pot perseguir fins a la mort, fent quasi impossible la nostra vida.

'TOT EL SOROLL DEL MÓN' (VICENÇ LLORCA)

El vaig descobrir gràcies a la Laura Borràs i li dono les gràcies, perquè és un gran llibre! Parlo de 'Tot el soroll del món', de Vicenç Llorca (Barcelona, 1965). Està publicat per la editorial Columna i té 276 pàgines. Només m'ha durat tres dies. En Vicenç és Catedràtic de Literatura i Llengua Catalanes i aquesta és la seva primera novel·la. A primer cop d'ull pot semblar un argument senzill, però acaba sent tot el contrari.

Un poeta i una empresària sense parella es troben a la República Dominicana, apartats de tothom, i comencen una relació... d'urgència? Però res més lluny de la realitat. Amb moltíssim gust i una escriptura perfecta, Llorca reflexiona al voltant de la pèrdua, el bloqueig emocional, l'amistat, l'art d'escriure i les segones oportunitats. En Francesc, per exemple, és un home cult, amant de la pintura en particular i de l'art en general. Ha estat deu anys alienat, més pendent dels quadres que de la seva pròpia vida. La mort de la seva dona ho va provocar tot.

Ella és la Marta que, en el seu cas, viu únicament i exclusiva per la seva filla. La resta és prescindible. També s'ha oblidat de funcionar per ella mateixa. Per sort, les coses poden estar a punt de canviar. Per la seva part, la Núria ho té tot més clar: un dia va deixar Barcelona i se'n va anar fins a Haití, un dels paísos més pobres del món. Segur que té moltes coses interessants per explicar a la parella, que es troben en un moment crucial de les seves vides.

Llorca ha escrit un llibre atractiu i suggeridor, optimista i amb uns personatges molt treballats. La seva història està ambientada a la República Dominicana, a Haití -amb huracà inclòs- i també a Barcelona, fent més d'una referència als Jocs del 92. L'obra és molt visual -segur que se'n podria fer una pel·lícula-, i amb molt de color, amb les pintures haitianes com un actor més. Què més li he de dir a jo a un catedràtic!

"Ningú no parlava, però, de la insurrecció més propera: la revolta de la natura, disposada a fer prevaler una vegada més la seva emprenta per damunt de l'emprenta dels humans. Francesc Bertrán, el poeta que, a mesura que recuperava l'harmonia de les metàfores, vivia més de prop l'esfrondament social i físic del món més immediat que l'envoltava, va perdre la mirada en aquell quadre d'una dona desconeguda que posava fruits a les mans de dones negres aparentment felices al mercat".

JA PODEU VOTAR ALS PREMIS C@TS

Si en teniu ganes, tot aquest mes de setembre podeu participar en la votació dels Premis C@ts, coneguts com els premis populars de la catosfera. Com explicava fa un parell de setmanes, aquest bloc, 'Paranoia 68', és un dels cinc finalistes en la categoria de cultura. Si em voleu donar el vostre suport podeu fer-ho en el formulari que hi ha a la pàgina web del certamen. Ho veureu només entrar. És molt fàcil. Gràcies d'avançada.

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.

20 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Tant la peli com la novel-la fan de bon mirar i agafen ganes de veure i de llegir....però ara tinc ja el temps minvat i no podré fer tot allò que voldria... bona sort pel c@ts! jo ja vaig votar!

Laura Uve ha dit...

La peli sembla de les entretingudes... i la novel.la l'apunto.

I ara vaig a veure si sé donarte el vot que jo sempre m'embolico amb aquestes coses.

Abraçada!!

XeXu ha dit...

A priori la pel.lícula pinta bé, bons ingredients, però també em sembla d'aquelles que a mi em remouen una mica per dins. Suposo que no l'acabaré veient, de totes maneres.

Sort en la votació final, jo ja he dit la meva!

rits ha dit...

Llàstima, xq pel que vas explicant de l'argument, sembla que hauria de ser una pel·lícula ben interessant.

M'apunto el llibre!

Enhorabona per la secció i nominació. Encara no he votat, aviam si m'hi poso!

TRoyaNa ha dit...

Jordi!
el tema de la primera peli m´interessa molt.No fa tant varem dedicar algunes "zinefiles" una entrada al tema de les relacions a tres bandes:)encara que dius que penses que podria haver eixit una peli molt millor(ja et contaré)li donaré una oportunitat.
Per cert,jo crec que això de que algú sempre pose més a una relació es una mica inevitable,o potser també que cadascú dona el que dona a la seua manera i de vegades això ens sembla menys....
El curt per cert té molt bona pinta també.
Bsts

babel ha dit...

Vaya, pues me acabas de dejar de piedra, porque aunque no la he visto me habían hablado muy bien de esta peli. Lo que no ha acabado de animar es el tema, que fuera un melodrama total sin más chicha, y parece que tu crítica va por ahí. Bueno, supongo que lo mejor será verla y luego opinar, pro ya no sé si esperarme al deuvedé.

Saludos!

Roser ha dit...

La peli no l'he vist, ell libre l'he llegit i el considero una autentica meravella, es una prosa poètica amb descripcions fantastiques i tracta els personatges amb una sensibil.litat inmillorable. Tal com dius es una llibre amb molt de color. He tingut la sort de poder assistir a una de les moltes presentacions que ha fet l'autor i es molt agradable i enriquidor parlar amb ell

maria ha dit...

La pel·lícula m'atrau. Bona, la buscaré. Segur! Ostres si que treballa la Rachel Weiz.
Nova secció?Oh!Mala hora per mi. Us buscaré per internet.
"La culpa" gran curt.Recargolat, però intens.
No llegit res d'ell. Me'l miro.
La votació ja està feta. Escollit estàs!^^

ricard ha dit...

Doncs la pel·lícula em fa gràcia; vaig veure fa molts molts anys "Distant voices", del mateix director, i em va semblar fascinant. En canvi, el curt m'ha decebut una mica, més que res per la bona premsa que el precedeix; trobo que no n'hi ha per a tant, tot i que cal reconèixer que David Victori té talent i esperem que ens sorprengui en el futur, sobretot ara que té l'aval de Ridley Scott. Una abraçada.

P.S. Ja t'he votat. Que hi hagi sort!

Crític de cine ha dit...

Jo també vaig parlar de 'La culpa' al CineFòrum. Em va semblar sensacional. Enhorabona a David Victori.
Per cert, ja estàs votat als Premis Cats!!

jomateixa ha dit...

Tornem a la rutina i hem de reorganitzar-ho tot una mica. Bones recomanacions.
(jo ja he votat)

Jordicine ha dit...

Jo també, ELFREELANG! Moltíssima sort també per a tu. Un petó.

Jajaja. Gràcies, LAURA UVE. Una abraçada i fins aviat.

I jo, XEXU. Molta sort també. Ens llegim.

Doncs vinga, RITS. Sort també per a tu. Un petonarro!

El curt és brutal, TROYANA. No te'l perdis. La peli no m'ha convençut, però hi ha un parell de crítics que l'han catalogada d'obra mestra. No ho sé. I en això de l'amor tens tota la raó. Un petó.

Pueda que la viera en un mal momento, BABEL. Como le comentaba a Troyana, la crítica la está dejando francamente bien. Yo creo que se puede ver perfectamente en casa, como tú dices. Ya me contarás. Un beso.

Segur que sí, ROSER. Els últims dies ens hem parlat a través del Twitter i m'ha semblat una persona molt interessant. El llibre és impecable. Si no l'has llegit, et recomano 'La dona veloç', d'Imma Monsó. L'he trobat sensacional. Passaré per 'casa teva' per veure de què escrius. Una abraçada.

A mi la Rachel Wisz també m'agrada molt, MARIA. La secció de cinema la fem a quarts d'una, sí. I 'La culpa' em va semblar un curt magnífic. 'Tot el soroll del món' és la primera novel·la de Vicenç Llorca. Majoritàriament, fins ara, s'havia dedicat a la poesia. Gràcies pel vot! Un petó.

Gràcies pel vot, RICARD. A mi 'La culpa' no em va decebre. El vaig trobar rodo! I la peli potser la veig veure en un mal dia. N'estan dient meravelles. Jo la vaig trobar massa plana. Una abraçada i fins aviat.

Estem d'acord, ALBERT. I gràcies pel teu suport als premis C@ts. Una abraçada.

Jo també, JOMATEIXA. Un petó i fins aviat.

Bombero ha dit...

Me gusta Rachel Weisz. Seguro que vale la pena ver la peli sólo poir ella.Un abrazote.

Mario Salazar ha dit...

La había visto mencionar pero no le había dado mucha atención, quizás la vea, no se pero Weisz es guapa pero poco me atrae, después no había tanto interés, veo que a ti tampoco te ha gustado. Quien sabe y me gusta. Un abrazo.

Descubrepelis ha dit...

La veritat que a mi també hem fa por la pel·lícula, tinc moltes ganes de veure-la, però alguna cosa hem diu que hem passarà com a tu i no acabarà de convencem... Esperem que no sigui així.

Enhorabona per la decisió de donar més presencia al cinema Als Matins!

Una abraçada!

Manderly ha dit...

Me gusta Rachel Weisz pero me parece una actriz muy irregular o quizás sea mejor decir que me gustan sus interpretaciones pero no demasiado las películas en las que las realiza.

En cuando al corto, a mi me ha encantado!!

Saludos.

pons007 ha dit...

The Deep Blue Sea es drama, romanç i anys 50, que pot ser menys interessant per mi? ah si! un musical!

Per cert, segon cop que veig recomanada La Culpa. A la tercera segur que cedeixo i perdo 14 minuts de la meva vida...

tetealca ha dit...

Me encanta esa idea de hacer de la ciudad un personaje más. Nunca me habia fijado.
Entraré a votar y con mucho gusto. Como ya te dije, seguro que ganarás, pues tu blog es una clara apuesta por la cultura. te lo digo yo que no tenía idea de cine y ahora vacilo con los amigos.
Un abrazo

TRoyaNa ha dit...

Jordi,
ja t´he votat!sort!
bsts

Jordicine ha dit...

Un abrazote, BOMBERO.

No me ha convencido, MARIO SALAZAR. Tienes toda la razón. Un abrazo.

Ja ens diràs, DESCUBREPELIS. La secció de cinema em fa molta il·lusió. Una abraçada.

Es iregular, MANDERLY. Estamos de acuerdo! Yo me quedo con ‘My blueberry nights’. El corto es brutal. Saludos.

A mi els musicals tampoc m’agraden, PONS007. ‘La culpa’ és un curt espectacular. Una abraçada.

A ver cómo van las votaciones, TETEALCA. Hay blogs muy buenos. Y, como siempre, gracias por tus palabras ;) Un abrazo.

Moltes gràcies, TYROYANA. Un petó.