dimarts, de maig 01, 2007

Comentari: 'Tú, yo y todos los demás'. 7'8


Yo, mí, me, conmigo

2005 / Sundance Film Festival: Premi Especial del Jurat per la seva originalitat. Cannes: Càmara d’Or / Estats Units / 95 minuts / Directora: Miranda July / Intèrprets: John Hawkes, Miranda July, Miles Thompson, Brandon Ratcliff, Carlie Westerman, Brad Henke / La Christine Jesperson (Miranda July) és una artista fantasiosa i solitària que fa de taxista. En Richard Swersey (John Hawkes) és un venedor de sabates acabat de separar i amb dos fills, de 7 i 14 anys. El petit és addicte a internet. El gran és el ‘conillet d’índies’ de dues noies que tenen por de decebre sexualment als seus futurs marits. Per tant, practiquen amb ell, un ‘desconegut’. Possiblement, tots els personatges busquen companyia a través del camí més difícil.

Original al màxim. ‘Yo, tú y todos los demás’ no és una pel·lícula per a tothom. És complexe i delicada, per pensar molt abans de valorar-la. Possiblement, el dia de la seva estrena hi va haver molta gent que va dir ‘quina decepció, una hora i mitja sense que passi res’. Mentida; i de les grosses. En passen moltes, però cal trobar-les, valorar-les en la seva justa mesura. Aquesta delícia de Miranda July (guionista, directora i actriu principal) ens parla de les relacions personals, moltes vegades buides i excessivament complicades. July és com Juan Palomo, ‘yo me lo guiso y yo me lo como’.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

La Christine s’expressa a través de l’art, però no domina les relacions personals. Té una feina feixuga i, pel que sembla, li falta sort amb els homes. En Richard ven sabates, té contacte directe amb el públic, però fora de la botiga també té problemes per relacionar-se. La Christine el treu de pollagera. S’agraden mútuament, però potser fracassos anteriors (a ell l’acaba de deixar la dona) condicionen la seva possible relació. A la vida real, a tots dos els costa expressar-se.

‘Yo, tú y todos los demás’ és una pel·lícula coral, amb un tema principal (la ‘relació’ de la Christine i en Richard) i dos de secundàries: les experiències dels dos fills d’ell, que pràcticament acaben de sortir de l’ou. Sobretot el petit, tímid, introvertit, però amb capacitat per atreure a una dona... a través d’internet. Al carrer no és capaç de dir ni una paraula, però a la xarxa és el rei. Fins el punt de seduïr a la galerista on la Christine envia la seva obra. Esperança, emoció al màxim i al final, decepció. S’arriben a trobar en un banc. Ell li toca el cabell. Ella li dóna un petó. S’ha acabat. Es porten mil anys. Junts no tenen res a fer. La ‘caca de ida y vuelta’ haurà d’esperar. Aquesta era l’atrevida proposta del xavalet. Defecar un en el cul d’ella i a l’inrevés. Anar i tornar. Així fins a l’eternitat. La imaginació al poder

Problemes de cominicació de la Christine, d’en Richard, del fill petit, del fill gran i, fins i tot, de les seves amigues. No tenen xicot, però ja estan preocupades per quan els tinguin. Els decebran sexualment? Millor fer ‘pràctiques’ amb homes pels qui no sentin res i perdre la por i la vergonya. Lògicament, en Peter n’està encantat. Tocaments i felacions gratuïtes, a casa i sense contraprestació. Què més pot demanar? Per què aquesta por de les noietes per quedar malament? Arribat el moment podrien PARLAR amb els seus marits, si acaben tenint-los, i intentar no fallar. En cas contrari, ja ho tornaran a intentar. La pràctica fa molt, senyoretes. Encara té més delicte la nena que no aixeca un pam de terra i ja prepara el seu dot, com si es casés l’endemà.

La comunicació ha de començar per un mateix, està clar. Trobar-se individualment per poder buscar un enteniment col·lectiu. ‘Tu, yo y todos los demás’ és una pel·lícula ‘naïf’, amb bones persones, però amb inseguretats i dificultats, com nosaltres mateixos. Per acabar, la frase que tanca el vídeo que la Christine envia a la galerista amb la seva obra: ‘si te gusta, me llamas, dices macarrones y cuelgas, nada más. Si teniu el número de la Miranda July me’l passeu. Tinc moltes ganes de trucar-la i dir-li ‘macarrones’ . Res mes.

1 comentari:

MiLi ha dit...

Yo también le diría Macarrones hasta la eternidad! En cuanto la vi pasó a encabezar mi lista de películas preferida...es tan aparentemente sencilla y a la vez las historias son tan íntimamente complejas que la veo mil veces y siempre me encanta...