divendres, de març 02, 2007

Comentari: 'Pequeña Miss Sunshine': 7'8


Ens hem d’acceptar com som realment

2006: 2 Òscar: Millor guió original, millor actor de repertiment (Alan Arkin). 2006: Sant Sebastià: Premi del Públic / Estats Units / 101 minuts / Comèdia – Drama / Directors: Jonathan Dayton – Valerie Faris / Intèrprets: Steve Carell, Toni Collette, Greg Kinnear, Alan Arkin, Beth Grant, Paul Dano, Abigail Breslin / Els Hoover són una família inadaptada. Un cop de sort, fa possible que l'Olive (gordeta i amb ulleres) pugui participar en un concurs infantil de bellesa a Califòrnia. L'acompanyen els seus pares, el seu germà, el seu avi i el seu tiet. Tots sis es desplacen en una vella furgoneta, on al llarg de tres dies viuen un munt d'experiències. L'actuació de la nena canviarà les seves vides per sempre.

'Pequeña Miss Sunshine' és una comèdia però, en el fons, amaga una realitat duríssima; la d'una família d'inadaptats que mai s'ha sentit unida. I no s'hi ha sentit perquè cadascun dels seus components només es preocupa d'ell mateix, sense interesar-li gens ni mica el què els passa als altres. L'avi només pensa a esnifar cocaïna i 'passar-se per la pedra' totes les dones que pugui (podria haver dit fer l'amor, però aquesta expressió no lligaria amb el personatge). El seu fill, en Richard (Greg Kinnear), ha ideat un mètode de 9 pasos per arribar a l'èxit. En Dwayne, fill d'en Richard i lector embogit de Nietzsche, no parla amb ningú des de fa nou mesos. De fet, no té previst dir res fins que entri a les forces aèries. La Sheryl, que es la mare de la família, ja en té prou amb suportar-los a tots. Encara més, després que el seu germà gay hagi intentat suïcidar-se.

Emmig d'aquest panorama, l'Olive és admesa en el concurs de bellesa 'Pequeña Miss Sunshine'. I arriba de rebot, després que la principal candidata hagi estat desqualificada per haver pres unes pastilles per aprimar-se. En principi, l'Olive havia d'anar a Califòrnia acompanyada per una tieta seva, però aquesta ha de participar en una competició hípica i la deixa penjada. Com que la Sheryl no veu clar que l'avi i el germà es quedin sols, els convenç perquè s'uneixin a ella i al seu marit en el viatge de suport a l'Olive. Un viatge duríssim, tenint en compte les relacions entre ells i, sobretot, el lamentable estat de la furgoneta.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

El viatge dels Hoover, que converteix la primera part de la pel·lícula en una 'road movie', no podia ser més accidentat. Per començar, se'ls trenca l'embragatxe i no poden arreglar-lo. Perquè no s'hagin d'esperar que arribin els recanvis, un mecànic 'manetes' els aconsella que sempre la posin en marxa en una baixada col·loquin ràpidament la tercera. Si la combinen amb la quarta, no tindran cap problema per seguir el seu camí. Per tant, cada vegada que s'aturen, comencen a empentar tots i, amb l'excepció del conductor, i van pujant a la camioneta corrent, un a un i seguint un ordre preestablert. De bogeria.

Per si fos poc, l'avi es more d'una sobredosi i, per no fer tard al concurs, la família decideix robar el cadàver de l'hospital i emportar-se'l embolicat dins de la furgoneta. Ja l'enterraran a la tornada. Tan imprevist, provoca que arribin a Califòrnia quan ja fa tres minuts que s'ha tancat la inscripció al concurs. Però una gestió del tiet, que 'connecta' amb un dels organitzadors, fa possible que el somni de la nena continuï una estoneta més.

'Pequeña Miss Sunshine' és un cant a la diferència, a la transgressió de les normes. I és que l'actuació de l'Olive uneix per primer cop a la família Hoover. La nena escandalitza l'organització del concurs amb un ball 'provocatiu' que li havia ensenyat el seu avi. Ningú més de la seva família s'havia preocupat de seguir els seus assajos. El ball desperta la indignació de l'auditori (excessivament purità) i el suport incondicional de la família que, poc a poc, puja a l'escenari per fer-li costat. Per primer cop a la vida, estan units.


I és que quan accepten què són realment i no què els agradaria ser, es troben a ells mateixos. En Richard se n'adona que no és ningú i que els nou pasos per assolir l'èxit no serveixen de res. Dóna classes als altres per prevenir-los d'un fracàs en què, sense saber-ho, està instal·lat des de fa anys. En Dwayne assumeix que és daltònic i que mai pilotarà un avió comercial. La seva promesa de no parlar més s'acaba. Ja no té sentit. El tiet veu clar que pot seguir vivint tot i no tenir al costat l'home dels seus somnis. La mare pot començar a funcionar per ella mateixa, sense haver de vigilar-los a tots; mentre que la nena s'adona que pot aspirar a coses més importants que a guanyar un prefabricant concurs de bellesa. Potser no és molt maca, però és més natural i eixerida que totes les altres. Aquest tipus de concurs són insult a la intel·ligència. L'únic que es queda pel camí és l'avi, tot i que, amb el seu ball, ell és realment qui provoca tot aquest canvi. 'Pequeña Miss Sunshine' és una petita delícia.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo ja l'he vist dues vegades. I espero fer-ho una tercera. M'ha agradat molt.

Anònim ha dit...

Es un poco inverosímil, pero estoy de acuerdo en que tiene un mesaje bastante positivo. La rfecomiendo