dissabte, de maig 12, 2007

Comentari: 'Déjà vu'. Nota: 6'1


Temps al temps... o no

2006 / Estats Units / 128 minuts / Thriller – Acció – Ciència Ficció - Terrorisme / Director: Tony Scott / Intèrprets: Denzel Washington, Val Kilmer, James Caviezel, Paula Patton, Bruce Greenwood, Adam Goldberg, Elden Henson, Erika Alexander / Després que exploti un Ferry a Nova Orleans, amb un balanç de mig centenar de morts, l’agent Doug Carlin (Denzel Washington) descobreix que no ha estat un accident. Té clar que es tracta d’un atemptat terrorista. En Carlin té la fama de distingir ràpidament els detalls rellevants i els secundaris en l’escenari del crim. Per aquest motiu, l’assignen a un misteriós i nou equip d’investigació que fa servir una sofisticada màquina que permet veure el passat... i fins i tot pot arribar a canviar-lo, encara que sembli impossible.

Déjà vu és una pel·lícula més. Deixa veure's... i ja està. I és que del seu director, Tony Scott, només podem dir això, que és un director més. Va donar un cop d'efecte amb 'Amor a quemarropa' (1993) i porta 14 anys amb títols correctes, de '6' diria jo. Ni bons, ni dolents. Entre ells, 'Enemigo público' (1998) i 'Domino' (2005), on Scott va ressuscitar Mickey Rourke, a més de tirar de beta del fenòmen Keira Kinghtley... ara apaivagat per Scarlett Johansson.

És veritat que en el seu primer tram 'Déjà vu' entretén, però a mida que passen els minuts (més dels necessaris, com és habitual darrerament) perd interès a marxes forçades. És un títol de ciència ficció, està clar, però això de posar-se nu i ajupidet dins d'una màquina i viatjar en el temps (sempre quatre dies i mig enrere) és difícilment assumible. A més, ni l'explicació 'científica' que donen els responsables de l'equip d'investigació ni la destinada als 'mortals', a petició de Doug Carlin, resulta mínimament creïble... ni una mica.

La presència de Denzel Washington, genial, com sempre, és l'únic que et manté 'viu' dins de la pel·lícula. Ell, i l'espectacular Paula Batton, a qui vaig descobrir a 'London. Oscura obesión' (2006). Aquesta preciositat, que té una gran retirada amb Halle Berry, dóna vida a la noia que mor dues hores abans que exploti el Ferry. De Washington, poc a dir. Dos Òscars al millor actor, 'Training day' (2002) i 'Glory' (2000), i tot un seguit de pel·lícules d'èxit, com 'Philadelphia' i 'Mucho ruído y pocas nueces (1993) i 'Malcolm X' (1992), dirigida pel gran Spike Lee. James Caviziel 'La pasión de Cristo' (2004) dóna vida al patriota que posa la bomba al Ferry. I un gras Val Kilmer al cap dels investigadors.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

La pitjor part de 'Déjà vu' és el final. D'acord que hi pot haver diferents línies de temps que poden coincidir en paral.lel, caminar totes juntes alhora. Pero no és lògic que en Denzel Washington mori en l'explosió i als dos minuts apareixi caminant tan tranquil. Si canvia el passat, ressuscitant a la noia i salvant tots els passatgers del Ferry, s'entén que ja res és igual i, per tant, el més lògic és que ell morís. El director Tony Scott, més llest que ningú, es queda amb el millor de les diferents línies temporals. Una estafa! Per cert, que aquest és el tercer projecte en comú del duet Scott-Washington, després de 'El fuego de la venganza' (2004) i 'Marea Roja' (1995).

Seguint l'habitual tarannà d'aquest tipus de pel·lícules nordamericanes, a 'Déjà vu'no hi falta el toc patriòtic. Aquesta està dedicada a la força i a l'esperit de la gent de New Orleans. I és que el personatge que interpreta Washington evita que morin més de 500 persones en una Ferry. La catàstrofe s'hauria afegit a la de l'huracà Katrina, que va deixar mort i desolació per on va passar. La pel·lícula s'acaba amb els plànols de les cases totalment anegades, intentant tocar la fibra de l'espectador. I és que com diu l'agent Doug Carlin, 'no importa mucho lo que te aferres a algo. Al final, siempre lo acabas perdiendo'. Just a la fusta.

Cap comentari: