dimarts, de maig 15, 2007

Comentari: 'Cinderella man'. Nota: 8


Segona oportunitat

2006 / Estats Units / 144 minuts / Drama – Boxa / Director: Ron Howard / Intèrprets: Rusell Crowe, Renée Zellweger, Paul Giamatti, Paddy Considine, Bruce McGuill, Connor Price / ‘Cinderella man’, l’home ventafocs, explica la història real de James J. Braddock, un home que després d’haver-se retirat de la boxa, torna als rings durant la Gran Depressió dels Estats Units. Ho fa amb un únic objectiu: alimentar a la seva família. No tenia talent, i una mà esquerra molt ‘tova’, però el seu coratge, sacrifici i dignitat el tornen a posar en la primera pàgina de l’actualitat.

‘Cinderella man’ ha estat una sorpresa agradable. La vaig veure quasi per casualitat (la feien a Canal +) i em va semblar molt bona. És una pel·lícula que va durar molt poc al cinema i que, en els videoclubs, ha passat pràcticament desapercebuda. Una llàstima, perquè està al nivell de clàssics de la boxa com ‘Million dollar baby’ (2001), ‘Toro Salvaje’ (1980) o ‘Rocky’ (1976); i és molt millor que ‘Alí’ (2001) o Huracán Carter (1999).

La clau, un cop més, és l’extraordinadi paper de Rusell Crowe; i ja són molts consecutius. Ha deixat de ser una promesa per transformar-se en una realitat, en una assegurança de vida. ‘L.A. Confidential’ (1997), ‘El dilema’ (1999), ‘Gladiator’ (2000), ‘Una mente maravillosa’ (2001) i ‘Master and commander’ (2003) són cinc exemples clars del seu talent. A ‘Cinderella man’ ens presenta un boxejador dur dins del ring i excepcional fora (que no és incompatible, clar). Combatitu a tots dos llocs. No es deixa vèncer fàcilment per rival ni per la vida que, a voltes, és injusta amb ell.

Hi ha qui diu que, en més d’un passatge, ‘Cinderella man’ provoca el plor fàcil, però no n’estic d’acord. Que un pare no pugui donar de menjar als seus fills fa plorar, s’expliqui com s’explici. I que hagis d’enviar els vailets amb un parent perquè et tallen el llum i no tens fusta per posar a l’estufa, també. És un pecat explicar això? Penso que no. En James Braddock vol treure la seva família endavant, amb dignitat i s’hi s’ha de trencar la cara en un ring, no passa res. Hi ha una escena esfereïdora. El boxejador arriba a casa i li diuen que el seu fill ha robat un embotit. No l’esbronca, tot el contrari. L’acompanya a la botiga i li fa tornar. ‘Passem gana, és veritat, però els Braddock sortirem endavant sense prendre res’. Aquesta és la seva filosofia.

Que li donin l’Òscar ja! Parlo de Paul Giamatti, nominat com a millor actor de repartiment per aquesta pel·lícula. No li van concedir, però l’acabarà guanyant més aviat o més tard. El trobo excepcional, com ja ha deixat clar més d’un cop en aquest blog. Quatre pel·lícules imprescindibles, ‘American Spendor’ (2003), ‘Entre Copas’ (2004) i ‘La joven del agua’ i ‘El ilusionista’ (2006). A ‘Cinderella man’ es posa a la pell representant i amic (i això és el més important), de James Braddock. És qui li dóna la segona oportunitat. En un primer moment, més per caritat que per qualsevol otra cosa, però després l'allarga perquè confia en ell. Fins el punt de vendre’s els mobles de la casa per que pugui entrenar sense treballar al moll, on li donen feina ocasionalment. Renée Zellweger no fa un mal paper, però està a anys llum de la parella protagonista.

(La resta del comentari explicas parts de la pel·lícula)

L’any 29, Braddock va perdre el títol mundial en un dur combat a 15 assalts contra T. Loughran. Quasi cinc anys després, i gràcies a una cancel·lació d’últim minut (un boxejador es va fer enrere i no era fàcil trobar-li un substitut), en Bradock accepta lluitar contra John "Corn" Griffin. Acceptava fer qualsevol cosa, sempre que fos legal. Tothom deia que perdria, però guanya i reneix la seva carrera. Hi ha gent que té la sort de comptar amb una segona oportunitat i, lògicament, no la desaprofita. És el cas de Braddock.

Ell es transforma ràpidament en el boxejador del poble, en l’exemple a seguir. Tothom resa per ell, tothom li fa costat. I, clar, com que era la ‘ventafocs’ d’aquest comte real, es proclama campió del món. En l’últim combat va superar Tommy Farr, un narcicista que ja havia matat dos homes en el ring. No sentia vergonya, era la seva carta de presentació. Després, Bradock es va retirar i va viure amb els rèdits del combat. ‘Cinderella man’ és una gran pel·lícula. Recomenable en tots els sentits.

Cap comentari: