dilluns, d’abril 01, 2013

Quan començar de zero és l'única opció


"Los últimos días", d'Àlex i David Pastor, enganxa. Feia temps que no veia tanta gent en un cinema. Enfrontar-se a una Barcelona apocalíptica - l'any 2013; és a dir, a l'actualitat- té el seu morbo. A més a més, l'ambientació és molt bona. Tot és reconeixible, però desert, destrossat, sense vida... Els exteriors buits; i els interiors plens de gent i de pobresa.

Què ha passat a Barcelona? Doncs el mateix que a la resta del planeta. Suposo que fruit de l'estrès d'una societat malalta, un atac de pànic inexplicable fa que la població no s'atreveixi a sortir al carrer. Primer afecta només uns milers de persones, però acaba damnificant tothom. En Marc (Quim Gutiérrez) queda atrapat a la feina. Tres mesos després, cansat de no fer res, intentarà anar a buscar a la Julia, la seva xicota (Marta Etura). Ho ha de fer sense sortir a l'exterior, està clar. En Quim està francament bé, com sempre. Ella té un paper curtet, però el seu somriure, com és habitual, omple la pantalla.

El company de viatge d'en Marc és l'Enrique, interpretat per José Coronado. Ell també busca algú. És per això que faran part del camí junts, pels túnels del metro. Són molts els perills que els esperen, perquè la gent s'ha tornat boja, sense res per menjar, ni agua ni per veure ni rentar-se. Viuen en la foscor, matant-se els uns als altres, si és necessari. El missatge de "Los últimos días" sembla força clar. Un món millor és possible. Això sí, per renéixer com a societat de vegades potser és necessari començar de zero, liderats per una generació "no contaminada". Interessant.

"LIMÓNOV" (EMMANUEL CARRÈRE)

És un llibre dens, però apassionant. Es tracta de "Limónov", d'Emmanuel Carrère (París, 1957). Dens perquè fa referència a un munt d'escriptors i polítics russos i, malauradament, no els coneixia a tots. Per tant, m'he vist obligat a buscar informació d'ells. A través dels moviments d'Eduard Limónov (Dzerzhinsk, 1943), Carrère retrata la Rússia dels últims 50 anys. Podríem parlar de novel·la biogràfica, amb un personatge irrepetible.

Ni el mateix Carrère, que coneix personalment Limónov i s'ha entrevistat un munt de cops amb ell, és capaç d'estimar o odiar amb determinació aquest escriptor i polític rus, fundador i líder del Partit Nacional Boltxevic. El llibre comença l'any 1943, amb el naixement de Limónov i, seguint-lo a ell, passa per Moscou, Nova York, París, Jàrkov, Vukovar, Sarajevo, República Sèrbia de Krajina, Altai, Lefortovo, Saràtov i Èngels. Allà on hi havia un conflicte bèlic, allà estava Limónov, amb predisposició total per complicar-se la vida. Ell es defineix com a nacionalista moderat o socialista de línia dura i, a més a més, activista pels drets constitucionals.

Després de llegir el llibre, només tinc una cosa clara: Limónov és un lluitador nat; amb fortes idees feixistes. Dóna la sensació que ha tingut mala sort amb les dones -que sempre l'han abandonat- i, possiblement, s'ha envoltat de les persones que menys li convenien. Ha gaudit vivint de la marginalitat, bebent i drogant-se fins a límits inimaginables. La seva escriptura sermpre ha estat bruta i provocadora, fins al punt que un dels seus llibres es va titular "El poeta ruso prefiere los negrazos". I és que, en una fase de la seva vida, va practicar sexe homosexual amb negres, sempre com a passiu. Busca-raons, vagabund, majordom d'un milionari, proserbi... Ha fet tots els papers de l'auca. Fins i tot va ser engarjolat per temptativa de cop d'estat.

"El plan de nuestro Eduard, ese Barry Lindon soviético, no era solamente acostarse con Ana, sino instalarse directamente en su casa, en el sanctasanctórum de la bohemia, y pasar así del papel de pequeño proleta que se incrusta al de amante titular y señor del dominio. Como el piso que comparten tiene dos habitaciones, un lujo inmenso, la madre de Anna, Celia Yákovlevna, al principio finge que no se da cuenta de que él se queda a dormir, pero no tarda en adoptarle, porque él tiene buena mano con las ancianas y también porque ella le está agradecida por haber puesto fin al desfile de amantes que eran la comidilla del inmueble".

"Limónov", que comença amb l'assassinat dAnna Politkóvskaia, té un munt de referències cinematogràfiques, inclosa una de les meves pel·lícules preferides, "La invasión de los ladrones de cuerpos" (1956). En l'actualitat, Limónov és un dels dirigents del bloc polític The Other Russia, al costat de l'excampió mundial d'escacs Gary Kaspárov, opositors de Vladímir Putin. Un llibre imprescindible, sens dubte.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

17 comentaris:

Manderly ha dit...

Los últimos días tiene un argumento interesante. Parece que la película está gustando... y me apetece verla.
Saludos.

Josepe Machado ha dit...

A mi també m'ha agradat força, la peli i veure el cinema ple per una peli d'aquí. Lo de veure la Barcelona apocalíptica té el seu morbo, a més està molt ben aconsseguit. El guió no mata, però al final el que busca es entretindre i això ho aconsegueix.
Salut!

Bargalloneta ha dit...

Jo també hi vaig anar a veure-la i em va sorprendre molt gratament!!

Les interpretacions són molt sòlides i l'argument enganxa per si sol!! però sobretot veure a aquesta Barcelona apocalíptica fa fredor!!!

petons de retrobada

Pons ha dit...

Esteu fatal aquesta gent de Barcelona, mira que no voler sortir al carrer XD

David Amorós ha dit...

Jo encara no he pogut veure "Los últimos días", pero em moro de ganes. Ja et comentaré. La veritat és que pinta de maravella i el trailer amb la Barcelona apocalíptica és molt adictiu.
Una abraçada.

jomateixa ha dit...

Crec que "Los últimos dias" m'agradarà. En tinc moltes ganes.

Deric ha dit...

En Quim i la Etura... qui pot resistir-se?!

El porquet ha dit...

Pel que fa a la pel·lícula, en principi no tenia pas massa ganes de veure-la, però potser la posarem a l'agenda!

tetealca ha dit...

debe ser impresionante ver un escenario como ese de barcelona para los que vivis allí.
Un abrazo

miquel zueras ha dit...

He vist "Los últimos días" i té un començament fantàstic i la primera meitat molt bona però després fa aigues: la escena de la pluja sembla d´un anunci de telefonis mòbil. Allò de l´os és ridicul, no em sembla gens creible que un oficinista com el Quim Gutierrez, tot el dia davant un ordinador, pugui carregar-se un ós. I després s´el mengen en plà cavernicola! El final... boreja el ridicul. Em sembla una pel.licula fallida però ben filmada, això si.
Salut. Borgo.

rits ha dit...

Vaig anar a veure "Los últimos dies" una mica a contrapeu (no vaig trobar quòrum per "Anna Karènina" snif, snif)... i bé,... està bé, xò no em va matar gaire.

La peli visualment està molt bé, ells ho fan francament bé, la idea és molt bona i el missatge també, xò.... no deixa de ser una pelicula de guió americà de peli normaleta. Ens agrada xq és d'aquí i fer pelis així, doncs encara ens sorpren, xò el guió i escenes previsibles o completament fora de lloc, s'haguéssin pogut millorar.

Està bé, xò no em va convèncer.

Jordicine ha dit...

Saludos, MANDERLY.

Estem completament d'acord, BCNdays. Salut.

Petons, BARGALLONETA. Encantat de tornar a veure't per aquí.

Jo visc a Granollers, PONS :)

Una abraçada, DAVID AMORÓS. Tinc ganes de saber la teva opinió sobre la peli. Una abraçada.

Ja ens diràs, JOMATEIXA.

L'Etura és una passada, DEIRC ;)

Molt bé, EL PORQUET.

Lo es. Un abrazo, TETEALCA.

No és una pel·lícula rodona, tens raó, MIQUEL ZUERAS. Però jo crec que hi ha més coses bones que dolentes. Una abraçada.

Estem força d'acord, RITS, però com li deia al Miquel, per a mi, les coses bones peses més. Un petó.

Camy ha dit...

Hola Jordi, además de todo cuando señalas, la curiosidad por ver una Barcelona distinta harán que la vea, además, me gusta mucho Quim Gutiérrez y no te digo nada de Marta Etura...
Un beso

TRoyaNa ha dit...

Jordi,
té molt bona pinta i la teua resenya encara m´anima més a veure-la.
Abraç

Jordicine ha dit...

Un beso, CAMY.

Ya nos contarás, TROYANA. Besets.

TRoyaNa ha dit...

Jordi,
torne per a dir-te que ja he vist "Los últimos días" i a més a més al cinema,en pantalla gran.M´ha impressionat,és una peli molt visual.
L´he dedicat una ressenya,junt a una altra peli que no té res a veure "La vida de los otros".
Bsts

Jordicine ha dit...

Me n'alegro de coincidir amb tu, TROYANA. Besets!