dimarts, de gener 23, 2007

Comentari: 'Verano en Berlín'. Nota: 6'9


Es necessiten per sortir endavant

2005 / Donosti: Premi del Jurat al Millor Guió / Alemanya / Drama / 107 minuts / Director: Andreas Dresen / Intèrprets: Inka Friedrich, Nadja Uhl, Andreas Schmidt, Stefanie Schönfeld, Vincent Redetzki, Christel Peters, Kurt Radeke, Hannes Stelzer / Estiu a Berlín. La Katrin i la Nike són dues amigues que viuen en una casa antiga on abans era Berlin Est. El pis de la Nike té balcó, on totes dues passen nits senceres parlant i bebent. La Katrin viu a la planta baixa amb el seu fill. Cap de les dues ha tingut massa sort a la vida. Mentre prenen la fresca al balcó, reflexionen sobre els homes, les seves vides i, com no, sobre els seus desitjos. Una es recolza en l'altre i a l'inrevés.

El cine alemany continua en forma. Des de 'Good By Lenin' (genial en tots els sentits), han estat moltes les pel·lícules d'aquesta nacionalitat que m'han agradat molt. 'Los Edukadores', 'Contra la pared' (imprescindible), 'El hundimiento' i 'Sophie Scholl' (que completen la trilogia sobre el nazisme amb 'Amén', una coproducció de França, Alemanya i Rumania) i ara 'Verano en Berlín'. Potser aquest títol d'Andreas Dresen no està a l'alçada de tots els altres, però és quotidiana, fresca i molt simpàtica.

'Verano en Berlín' és una pel·lícula de perdedors; o de perdedores, per ser més exactes. Tant la Nike com la Katrin no han tingut massa sort a la vida i, superada la trentena, intenten sobreviure com poden. Em dóna la sensació que la Nike tampoc no és massa exigent. Durant el dia s'encarrega de cuidar uns quants avis i a la nit en té prou amb prendre l'aire al seu balcó mentre parla amb la seva inseparable amiga. Qui no es conforma és perquè no vol. La Katrin pateix més, però també és veritat que té més motius per fer-ho. No té feina i està al càrrec d'un fill de dotze anys a qui, entre d'altres coses, no li pot comprar les sabatilles d'esport que desitja des de fa temps. I això és el menys important. El balcó de la seva amiga també és un oasi per a ella, tot i que, a voltes, les seves converses estan excessivament regades d'alcohol.

Totes dues han fracassat en l'amor de parella. La Katrin està separada i pensa més en ella que en el seu fill, que creix pràcticament sol. La Nike es troba en una situació similar. Parlen i parlen en el balcó de casa seva, però no solucionen res. Espectacular la interpretació d'Inka Friedrich, que ens apropa una Katrin humana i senzilla. Podria ser la nostra veïna. També brilla a un gran nivell Nadja Uhl (molt atractiva) i Andreas Schmidt, l'egoista camioner que, inicialment, sembla que l'una i l'altra es disputen. Acaba amb la Nike, que l'accepta perquè no té res més. És un 'amor' amb resignació; suposo que pensa que és millor tenir algú entre els braços que abraçar el coixí.

(La resta del comentari explica parts de la pel.lícula)

Genial l'escena en què un professor prepara la Katrin per una entrevista de treball. Està desesperada i ha de trobar una solució amb urgència. Quan més preparada, millor. És molt dura la part de l'argument en què la Katrin s'adona de la seva dependència de l'alcohol. Li costa assumir-ho, però quan ho veu clar, intenta posar-hi remei. Tot en un estiu molt calurós a Berlin. La fresca és l'únic consol dels protagonistes.

Cap comentari: