dijous, de març 29, 2007

Comentari: 'Ficció'. Nota: 8


Desitjant estimar

2006 / Espanya / 107 minuts / Drama / Director: Cesc Gay / Intèrprets: Eduard Fernández, Javier Cámara, Montse Germán, Carme Pla, Ágata Roca / L'Àlex (Eduard Fernández) és un director de cinema tímid i introvertit. Per acabar el seu últim guió, deixa la seva dona i els seus fills a Barcelona i es trasllada a casa d'un amic que viu al Pirineu. Allà espera trobar la inspiració que busca. Casualment, l'Àlex coneix la Mònica (Montse Germán), una violinista que està de vacances a casa d'una amiga comuna. L'amor neix entre tots dos, un sentiment que intentaran controlar com sigui.

'Ficció' és una pel·lícula encantadora, d'aquelles que t'encisen poc a poc. És voluntàriament lenta perquè, d'aquesta manera, gaudim encara més dels paisatges, del sol, de la pluja, de la música, de les mirades. Podríem dir que és una pel·lícula minimalista, de personatges, igual que l'anterior de Cesc Gay, ‘En la Ciudad’ (2003). És una història d'amor total que, en alguns moments, em va recordar l'inoblidable 'In the mood for love' de Wong Kar-Wai. Estimar i no poder-ho demostrar, amagar allò que és inamagable, decidir qui ets, cap A on vas i a qui esculls perquè et faci costat. Preguntes que, abans o després, tothom es pot fer.

Desconec si és una pel·lícula autobiogràfica, però podria ser-ho perfectament. Cesc Gay té 40 anys, igual que l'Àlex. Tots dos són directors de cinema i, segons es desprèn de 'Ficció', les pel·lícules del personatge que interpreta magistralment l'Eduard Fernández no serien massa diferents a les del cineasta barceloní. La Mònica, guapíssima, ho explica perfectament: 'Quan arribem a aquesta edat mirem cap endavant, cap enrere i ens preguntem què hem fet fins ara i cap on anem...'. És exactament el que pensa l'Àlex i, perquè no, potser el mateix Cesc. Tan l'Eduard com la Mònica han estat arrossegats per la inèrcia i, en un moment donat, se n'adonen que potser els hauria agradat agafar un altre camí. Mai és tard, o sí...

(La resta de comentari explica parta de la pel·lícula)

'Ficció' és una història d'amor esplèndida; un amor que arriba sense avisar, sense que el busquin. Es coneixen per casualitat i a base de mirades (espectaculars quan van en cotxe cap a Puigcerdà), de gestos i de petites converses cada cop estan més units. L'Àlex té dona i dos fills. La Mònica viu en parella i està a punt d'adoptar una nena. Ella se l'insinua en un parell d'ocasions, però ell l'esquiva com pot, tot i que també la desitja. La pluja és sinònim de perill. Tant en el refugi com en el bar la passió ho envaeix tot, però opten per ser fidels a les seves respectives parelles.

En un munt d'ocasions, Cesc Gay ens ensenya la realitat a través de les finestres de les cases del Pirineu o fins i tot dels cotxes. Ens ensenya la realitat des de fora, tot i que el principal objectiu del director és fer-nos partíceps de la mateixa, vol que la visquem al costat dels personatges. De fet, pateixes al seu costat, sobretot quan veus que s'estimen i que no s'atreveixen a demostrar-s'ho mútuament. Hi ha qui dirà que a 'Ficció' no passa res... i potser és veritat. Passa el què ha de passar i res més. Històries humanes i properes, com la vida mateixa.

El final és impressionant. L'Àlex i la Mònica reconeixen que s'estimen i s'acomiaden petonejant-se amb passió. Són els primers i els últims (almenys de moment) perquè ella marxa cap a Madrid. 'És bo enamorar-se de tant en tant' assegura ella. 'Krámpack' (2000) no em va desagradar. Vaig quedar enganxat amb 'En la Ciudad' (2003) i 'Ficció' m'ha enamorat, com als protagonistes. Cesc Gay, amb o sense crisi dels quaranta, promet.

3 comentaris:

Marta ha dit...

Encantadora en tots els sentits.

bajoqueta ha dit...

És que hi ha alguna película que no haigues vist? Ja saps que sempre vinc aquí quan ne veig alguna, i tu l'has vist! Ets un crack!

Ahir la vaig vore, i em va encantar com totes les altres d'este director.

Genial i minimalista, com tu dius. Et fa estar en tensió tota l'estona, i és genial el lloc on està rodada.
I els personatges perfectes, i els dos actors principals ho fan genial, transmeteixen tot lo que han de transmetre.
Sort que al final tenen el seu moment per despedir-se sinó jo me moro! jajaja.

jordicine ha dit...

Encantadora és una bona definició, MARTA.

Totes no, BAJOQUETA. Però m'agrada estar força al dia i en Cesc Gay m'encanta. Estic esperant que la darrera que ha rodat, 'V.O.S.' surti en DVD. A Palamós i a Granollers, on jo vaig habitualment al cinema, ni s'ha estrenat. Quina vergonya! Un petó.