dilluns, de juliol 08, 2013

Més problemes de parella, ara als quaranta!


Hem crescut amb la Celine i en Jesse i és molt fàcil identificar-se amb els seus problemes de parella, ara als quaranta anys. "Antes del anochecer" completa la trilogia del director nord-americà Richard Linklater, després de "Antes del amanecer" (1995) i "Antes del atardecer" (2004). Veient els èxits de les tres anteriors, jo no descartaria que aquesta saga s'acabi transformant en una tetralogia. Estaria bé!
 
A la Celine (Julie Delpy) i a en Jesse (Ethan Hawke) els vam deixar a París, on es van trobar per casualitat, nou anys després de passar un dia a Praga. Ara els recuperem a Grècia, on estan de vacances. No explicaré quina és la relació que els uneix, per qui encara no hagi vist la pel·lícula. Sí que diré que tornen les converses profundes sobre l'amor i els problemes que comporten, per exemple, el pas del temps, l'arribada dels fills, la gelosia... És una pel·lícula brillant; agra i divertida alhora. Fins i tot diria que èpica! Manté el nivel de les anteriors.
 
Tant la Julie com l'Ethan s'han fet grans, com nosaltres. Tenen 43 i 42 anys, respectivament; i segur que han passat per situacions molt semblants als dels personatges que interpreten. A "Antes del anochecer" hi ha tres grans converses: al cotxe, a la casa de Grècia on estan convidats i a l'hotel on passen l'última nit, abans de tornar de vacances. La del cotxe em va semblar un pèl artificial, però les altres dues són sensacionals. La pel·lícula va de menys a més i acaba de manera espectacular. Imprescindible.

"LA MEJOR OFERTA"

"Las emociones pueden falsificarse, como las obras de arte". Ho diu un dels personatges a "La última oferta", de Giuseppe Tornatore. Per a mi, és el seu millor títol des de "Cinema Paradiso" (1988). La frase que he citat pot semblar senzilla, però serveix per explicar-ho tot. Qui ja l'hagi vista, sabrà perquè. Podríem parlar de drama romàntic, amb un fantàstic Geoffrey Rush.
 
Rush dóna vida a Virgil Oldman, un ric i solitari agent de subhastes. Ric perquè ven i compra molt; i no sempre de manera legal. Solitari perquè mai se l'ha vist amb cap dona. És escrupolós (sempre va amb guants) i es malfia de tothom. Manté el control de la situació fins que s'enamora d'una noia que el contracta perquè taxi la col·lecció d'art dels seus pares, morts un any enrere. No és una persona normal. Segons ens expliquen, té por de relacionar-se amb els altres i fa molts anys que no surt de casa. De fet, triguem quasi una hora en veure-la per primer cop. La interpreta Sylvia Hoeks.
 
Per l'estructura de la pel·lícula, és millor no explicar res més. L'únic que diré és que, a partir de l'hora i quart (dura més de dues), comences a veure que alguna cosa no quadra. No és que hi hagi res mal fet, ni molt menys, però te n'adones que Tornatore t'està intentant portar, decididament, cap a un lloc concret. No saps ben bé perquè, però intueixes que al final voldrà donar un cop d'efecte, al més pur estil dels prestidigitadors. I ho acaba fent! La resolució de la història és bona, però potser no del tot sorpresiva. Massa pistes, massa preguntes que quedaven a l'aire... Com deixen anar en un moment determinat, "Estar casado es como una subasta. Nunca se sabe si la tuya serà la mejor oferta".

"INFERNO" (DAN BROWN)

Cada cop que em trobo amb Dan Brown ho explico; i aquest cop torno a fer-ho. En els últims sis anys i mig, he llegit uns 250 llibres. N'acabo un i en començo un altre, sense parar. Doncs bé. El primer de la llista, el que em va tornar a posar dins del circuit, després de molt temps allunyat de la lectura, és "El código da Vinci". És per això, que cada cop que el nord-americà publica, jo li dono la meva confiança.
 
Vaig llegir "El código da Vinci", "Àngels i dimonis", "El símbol perdut", "El gran engany", "Fortalesa digital"; i ara "Inferno". No tots m'han agradat igual. Crec que quant més llegim, més exigents ens tornem i, a mida que passa el temps, busquem coses més complexes, més profundes, més ben escrites. És el que tinc més recent, per raons òbvies, però m'atreviria a dir que "Inferno" és el llibre més complet de Brown. Es manté la mateixa estructura que els anteriors, amb aquelles persecucions contrarellotge presidint-ho tot, però té més contingut. Després d'acabar-lo, estàs obligat a reflexionar, a posicionar-te al costat d'un dels protagonistes.
 
NO HI HA RECURSOS PER A TOTHOM

En aquesta ocasió, el professor de simbologia Robert Langdon persegueix un boig (o un visionari?) que està preocupat per la superpoblació. Considera que per assegurar la continuïtat de la raça humana, n'ha de desaparèixer un terç... com va passar amb la pesta negre. Diu que no hi ha recursos per a tothom. I calen solucions, imaginatives! És per això que, amb el suport d'una misteriosa organització, en Bertrand Zobrist ha creat un perillós virus de laboratori. Aconseguirà que s'expandeixi a tot el món?
 
 El nom del virus, "Inferno", està relacionat amb el poema èpic de la "Divina Comèdia" de Dante, que Zobrist pren com a referència. En Langdon intentarà aturar la pandèmia seguint les pistes del científic per Florència, Venècia i una ciutat no italiana de la qual no diré el nom, per no donar més pistes de les necessàries. Aquest cop, els companys de viatge de Langdon són la Sienna Brooks, una noia superdotada; i la doctora Elizabeth Sinskey, al capdavant de la Organització Mundial de la Salut. Fins al final, és difícil saber qui es qui i en quin bàndol es troba. El llibre, que passa francament bé, està publicat per Empúries Narrativa i té 635 pàgines.
 
 "L'Elizabeth no sabria mai si va ser la mentida o la infertilitat el que va endurir el cor del noi. Però una setmana després va marxar de Venècia sense l'anell de compromís. L'únic bon record d'aquell viatge desgraciat va ser un amulet de lapislàtzuli. El bastó d'Esculapi era un símbol escaient, d'una medicina amarga en el seu cas, però d'ençà d'aquell dia l'havia portat sempre. "El meu amulet", va pensar. "El regal de comiat d'un home que volia que tingués els seus fills"".
 
 Bona setmana a totes i a tots.
 
 @Jordi_Sanuy

15 comentaris:

TRoyaNa ha dit...

Jordi,
tinc tantes ganes de veure aquesta "Antes del anochecer" que pense que aniré demà i ja et contaré.
Les meues expectatives son molt elevades,i més llegint les vostres ressenyes,de moment cap negativa.
M´agrada aquestes pelis de converses i relacions,em recorden un poc al estil de Woody Allen.
En fi,que ja et contaré i que m´alegre de que t´haja agradat.
bsts

ricard ha dit...

Em van agradar força les anteriors parts d'una trilogia que segurament no estava concebuda com a tal i tinc moltes ganes de veure aquesta tercera. Una abraçada.

rits ha dit...

Estic fent un remember amb les dues pelis anteriors per anar a veure Antes de medianoche. M'encanten totes dues. El curiós és, xò, que cada vegada que les he vist m'han produït sentiments diferents. Et semblarà una tonteria xò les he entés millor quan m'he acostat a l'edat dels protagonistes. Antes del atardecer no em va agradar. Espero veure-la demà i que em canviï molt, xq tinc moltes ganes d'anar a veure aquesta tercera.

XeXu ha dit...

Un altre llibre que esperaré que surti en edició de butxaca, però que llegiré segur. Dan Brown no enganya a ningú, ja saps què pots trobar en els seus llibres, oi? I per passar l'estona estan molt bé, diguin el que diguin. Encara no he llegit l'anterior, 'El símbol perdut', i no sé si valdria la pena llegir-lo mentre espero a que aquest surti en butxaca, què hi dius?

Joana ha dit...

Demà aniré a veure "Antes del anochecer" en VO, al Truffaut.Ja et diré què tal.

Bon estiu Jordi!!

Jordicine ha dit...

Besets, TROYANA. Ja ens diràs!

Una abraçada, RICARD.

Aviam què et sembla, RITS. Jo crec que es manté el nivell.

No enganya ningú, XEXU, estem d'acord. A mi m'ha durat tres o quatre dies. És àgil i molt visual. Una abraçada.

Bon estiu, JOANA.

Pons ha dit...

tothom diu que Dan Brown es baixa lectura, i jo dic: i què? a mi em distreu i pràcticament es tot el que vull en un llibre, per tan me'l llegiré!

Jordicine ha dit...

Estem d'acord, PONS.

Javier Simpson ha dit...

Hablan bien de esta última de la trilogía, Antes del anochecer. Las dos primeras, sobre todo la primera, están muy bien. Ésta, como apuntas, habla por lo que parece de la madurez del amor. Tenía que llegar eso. Supongo que par la cuarta, de haberla, tendremos que esperar unos 20 años y meternos en el amor en la vejez. Sí estaría bien, y también lo estaría que estuvieran la Delpy y Ethan.
La de Tornatore quiero verla. La ponen bien, sin embargo hay quien dice que hay momentos que se hacen demasiado densos y profundos. No sé, a mí Paradiso me gustó mucho y no tenía nada que la hiciera cargante. A ver.
Un saludo, Jordi. Buena entrada.

Jordicine ha dit...

Gracias, JAVIER SIMPSON. Cuando las veas, nos cuentas. Espero con ganas tus opiniones. Un abrazo.

TRoyaNa ha dit...

Jordi,
ja la he vista al cinema i m´ha agradat molt,igual o un poquet menys que la anterior,però de cap manera vaig eixir decebuda.Les converses més importants són les que esmentes.L´ultima,impressionant.
Un abraç

miquel zueras ha dit...

Hola, Jordi. Aquest "Antes del anochecer" és el que més m´ha agradat de la trilogia: la part més desencantada i àcida però també més rodona fins el final. A "La mejor oferta" vaig anar arrastrat per una amiga. Ja veuràs -em deia- aquest Tornatore no és el dels kleenex! No em va comvencer del tot, la vaig trobar bastant confossa i com si volessin tocar masses tecles i la durada excessiva però Rush està excel.lent.
Salut. Borgo.

miquel zueras ha dit...

Hola, Jordi. Aquest "Antes del anochecer" és el que més m´ha agradat de la trilogia: la part més desencantada i àcida però també més rodona fins el final. A "La mejor oferta" vaig anar arrastrat per una amiga. Ja veuràs -em deia- aquest Tornatore no és el dels kleenex! No em va comvencer del tot, la vaig trobar bastant confossa i com si volessin tocar masses tecles i la durada excessiva però Rush està excel.lent.
Salut. Borgo.

@ngel ha dit...

Tinc moltes ganes de veure-la i poder fer un repàs a la trilogia, salutacions jordi desde BCN!

Jordicine ha dit...

Una abraçada, TROYANA. Fins aviat.

Estem d'acord prtàcticament en tot, MIQUEL ZUERAS. Una abraçada.

Ja ens diràs, @NGEL.