dimecres, de febrer 07, 2007

Comentari: 'La educacion de las hadas'. Nota: 6


Les fades sí que existeixen

2006 / Espanya / 103 minuts Drama / Director: José Luis Cuerda / Intèrprets: Ricardo Darín, Irene Jacob, Bebe Rebolledo, Víctor Valdivia, Jordi Bosch / En Nicolás troba la dona de la seva vida i el fill que ell no va poder tenir en un vol d'Alacant a Barcelona. Ell inventa joguines. Ella, que acaba de quedar-se vídua, és ornitòloga. Ràpidament se'n van a viure junts. En Raúl, un nen amb molta fantasia, congenia perfectament amb el seu nou 'pare'. Tot és perfecte. Però un dia l'Íngrid li diu al Nicolás que tot s'ha acabat; és impossible ser més feliços del què són ara. Millor deixar-ho abans que no sigui massa tard.

Ho veieu? Una altra pel·lícula de perdedors, tot i que a 'La educación de las hadas' ens expliquen que, a voltes, t'arriba una segona oportunitat... quan menys t'ho esperes, clar. Has d'estar preparat. En Nicolás refà la seva vida gràcies a un viatge en avió i, des d'aquell mateix moment, sap que farà tot el que estigui a les seves mans per mantenir-la unida. És el marit exemplar, el pare exemplar però, dos anys després, la seva dona li diu que ja n'hi ha prou. Primer l'envia a dormir sol, al·legant que ronca, però no triga massa a dir-li que l'ha de deixar.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

Es pot morir d'amor? Jo crec que sí. L'Íngrid està enamoradíssima d'en Nicolás i, per aquest motiu, decideix deixar-lo. No vol que pateixi davant de l'arribada d'una malaltia que pot emportar-se-la en qualsevol moment. Fins i tot fingeix entendre's amb un amic perquè ell s'oblidi d'ella, perquè no hagi d'enfrontar-se a una mort més que probable. Ell també s'inventa que té una història amb una altra dona, perquè no sigui tan difícil per a ella deixar-lo, per facilitar-li les coses. L'amor d'un i altre es tan gran, que no volen que la seva parella ho passi malament.

Però una fada, perquè existeixen, aconsegueix l'equilibri entre tots dos. És la Sezar, una caixera algeriana a qui els amics del seu xicot, que està a la presó, apallissen quan la veuen amb altres homes. La Sezar ajuda al Nicolás i, sobretot, a l'Íngrid, que li acaba explicant que s'està morint. És allò de confiar en els extranys abans que en l'amic o el conegut. Molt interessant l'actuació d'en Raúl, un nen despert i carinyós que es fa amic de la Sezar només veure-la.

Un cop més, i ja és massa habitual, el so de la pel·lícula és pèssim. A més, la vocalització de Ricardo Darín (un dels grans) i, sobretot, de la Bebe deixa molt que desitjar. L'espectador ha d'estar massa atent a la veu d'un i altre i ni així és fàcil entendre'ls. Normalment, les coproduccions hispano-argentines tenen aquest problema; i no sé per què. S'haurien d'autoexigir una qualitat mínima per estar a l'alçada de la resta de cinema europeu i internacional. 'La educación de las hadas' promet, però es queda a mig camí.

Cap comentari: