La vida és un joc de miralls molt complicat

"Tesis sobre un homicidio" és un joc de miralls constant. Diu la saviesa popular, que les coses són del color del vidre amb què es mira; i hi estic d'acord. Però és que, a més a més, Hernan Goldfrid omple la pel·lícula de miralls, on sovint s'hi veuen reflectits els protagonistes. Miralls i vidres, que ens parlen de dobles visions i, de vegades, de transparència.

El duel interpretatiu entre Ricardo Darín i Alberto Ammann ("Celda 211", 2009) és espectacular. Podríem parlar d'un combat de boxa sense victòria per KO, aprofitant l'esport que practica un dels protagonistes; concretament Roberto Bermúdez (Darín). És advocat, però no exerceix com a tal. Fa classes de Dret Penal a la Facultat. Ammann dóna vida a Gonzalo Ruiz Cordera, potser l'alumne més brillant de la classe. En Gonzalo és el fill d'un amic i antic rival d'en Roberto. Entec que quan el noi era petit -ara fa anys que no tenien relació- fins i tot s'hi emmirallava!

El millor d'aquesta interessant pel·lícula de Goldfrid és el final, al més pur estil de Michael Haneke. L'argument és aquest. Davant de la Facultat de Dret, una noia ha estat brutalment assassinada. Quan es troba el cos, en Roberto, que està donant classe, s'acosta a la finestra, com els seus alumnes. Se n'assabenten que passa alguna cosa per l'enrenou que hi ha al carrer. En Gonzalo també és a classe. Malgrat això, un temps després, en Roberto assegurarà que l'ha matada l'alumne. No en té cap dubte. És més; creu que el noi l'està desafiant, fent-lo protagonista d'un joc macabre. Molt recomanable.

"GATACA" (FRANCK THILIEZ)

L'Alba Fité, de Destino, em va dir que si m'agradava la novel·la negra havia de llegir el francès Franck Thilliez (Annecy, 1973) i vaig fer-li cas. Ahir vaig començar "Atomka", després d'acabar "Gataca". Fa tres setmanes ja vaig parlar d'"El síndrome E", el primer llibre d'aquest autor que vaig devorar. És addictiu. A "Gataca", els protagonistes són els mateixos: la tinent Lucie Henebelle i el comissari Franck Sharko, amb unes vides familiars marcades per la desgràcia.

Es pot llegir "Gataca" sense haver atacat "El síndrome E", però és millor fer-ho, perquè estan relacionats. De fet, "Gataca" comença explicant com es resol el segrest amb què acaba el llibre anterior. Si parlem de novel·la negra hem de fer-ho també de violència, però Thilliez sempre va una mica més enllà. El seu objectiu no passa per explicar un o molts assassinats en concret. El que intenta, com a mínim així ho veig jo, és anar al moll de l'os d'aquesta xacra social. Intentar explicar què la provoca i perquè. A "El síndrome E" es preguntava si hi havia un gen de la violència. A "Gataca" -654 pàgines que es llegeixen en un obrir i tancar d'ulls- va encara més lluny i parla de la genètica i de la teoria de l'Evolució, intentant arribar a les mateixes arrels del mal.

Els casos en què treballen la Lucie i en Franck són el d'un pare infanticida apunyalat en el seu cotxe però, sobretot, el d'una estudiant de biologia a qui troben dins de la gàbia d'un ximpanzé, aparentment assassinada pel primat. El de l'estudiant és el primer de tot un seguit de crims en cadena. Una de les baules és Grégory Carnot, a qui recordaran els lectors de "El síndrome E". No explicaré perquè però és la persona que més odia en el món la Lucie Hanebelle. I té molts motius per fer-ho. Un llibre apassionant i totalment recomanable.

"Si existen los zurdos es porque pelean mejor. En combate se benefician de una ventaja estratégica: el efecto sorpresa. En un enfrentamiento, el zurdo lleva ventaja porque tiene costumbre de enfrentarse a un diestro, mientras que el diestro se siente desorientado por alguien que prefiere utilizar la mano o el pie izquierdo. No ve venir los golpes. Es por el hecho de ser menos numerosos, menos conocidos, por los que llevan ventaja". Coses de la lateralitat, molt ben tractada al llarg del llibre.

Per cert, Franck Thilliez: Jo sóc esquerrà! Espero no ser més violent que els dretans. Com a mínim, no sóc intolerant a la lactosa.

SEGONA EDICIÓ DE "TU TAMBÉ POTS"

Avui dilluns, ha entrat a impremta la segona edició del llibre "Tu també pots", que he escrit conjuntament amb el fisioterapeuta Lluís Puig. Estem molts contents i agraïts. Entre tots el farem gran! Aquesta setmana tenim tres presentacions. DIMECRES, dia 10, serem a la LLIBRERIA EMPÚRIES de GIRONA, a les set de la tarda. L'acte el conduïrà l'escriptor i company d'Els Matins Martí Gironell.

DIVENDRES, dia 13, "Tu també pots" farà parada a BERGA, a les vuit del vespre, a la BIBLIOTECA MUNICIPAL, amb la presència del maratonià muntanyenc Quico Soler.

I DISSABTE, dia 14, acabarem la setmana a PALAMÓS, a la LLIBRERIA LA GAVINA. Ens farà la presentació el professor d'història i excalcalde de Girona JOAQUIM NADAL.

Lògicament, hi esteu convidats.

Bona setmana a totes i a tots. I sí, @tutambepots.

@Jordi_Sanuy