dilluns, de maig 07, 2012

Perdre el cap és més fàcil del què sembla


Segueixen arribant pel·lícules protagonitzades per persones amb problemes psicològics. Després de 'Take shelter', ara és el torn de ‘Martha Marcy May Marlene’. Un títol estrany per a una pel·lícula estranya, amb un final obert al més pur estil de Michael Haneke. És l’òpera prima de Sean Durkin, un nordamericà de només 30 anys. Va rebre el premi de Millor Director al festival de Sundance.

El més destacable de la pel·lícula, molt ben interpretada per la guapísima Elizabeth Olsen ('Luces rojas', 2012), és que Durkin no jutja la protagonista. Ens explica el seu cas, de manera ambígua, i no comet l’errada d'anar més enllà. Que ho faci l’espectador, en cas que ho cregui convenient... En la vida real, l’Elizabeth és germana de les bessones que es van fer famoses, fa molts anys, amb la sèrie de televisió ‘Full house’. Ara li toca triomfar a ella i, si treballa com ho fa aquí, segur que ho aconseguirà.

La Martha s’escapa d’una secta per motius desconeguts. L’acullen la seva germana i el seu marit, que intenten que recuperi la felicitat perduda, amb el pas del temps d'aliat. Però no ho tindran fàcil. Els seus records d'un passat massa proper són dolorosos i l’angoixa, per un o altre motiu, sempre va en augment. Es tracta d’una pel·lícula lenta, potser experimental i amb una fotografia molt opaca, que no deixar passar la llum, ni sortir, de dins del seu cos, els mals que acumula la paranoica protagonista.

Al cap i a la fi, de la manera que ho planteja el director, fa la sensació que allò que li passa a la Martha ens podria succeir a qualsevol de nosaltres. Persones més o menys normals, amb una vida més o menys normal que, un dia, pràcticament sense adonar-se’n, cauen en una depressió i no saben com sortir-ne. La Martha fins i tot creu que la segueixen perquè, en un parell d'ocasions, confon el present i el passat. La pel·lícula està plena de flashbacks i es pot interpretar de moltes maneres, com passa habitualment amb les obres de Haneke (per exemple 'La cinta blanca') o, fins i tot, darrerament, les del grec Giorgos Lanthimos 'Alps'.

‘LOS VENGADORES’

I d’una pel·lícula intimista, a una de les més taquilleres del moment: ‘Los Vengadores’, de Joss Whedon (‘Serenity’, 2005). Haig de dir, abans de res, que no m’emociona el cinema de superherois, tot i que cal reconèixer que aquesta està molt ben feta. Té un ritme frenètic i una llista de bons actors inacabable. Jo em quedo amb Robert Downey Jr. i amb la guapa i sensual Scarlett Johansson.

L’argument és senzill. Nick Fury, director de la SHIELD (una agència fictícia d’intel·ligència i antiterrorisme) ha de lluitar contra una força invasora que ve d’un món exterior. L’únic que li passa pel cap per intentar salvar la Terra és reunir a cinc superherois i, sempre que sigui possible, fer-los treballar en equip. Tots ells són ecogèntrics i individualistes, però potser, per un dia, poden deixar de pensar en ells mateixos... ‘Los vengadores’ és un divertimento de qualitat, perfecte per anar al cinema, amb tota la família, diumenge a la tarda.

Els cinc superherois són Iron Man (sensacional Downey Jr.), el Capità Amèrica, Thor, Hulk (un gran Mark Ruffalo) i la Vídua Negra (Johansson). Samuel L. Jackson és Fury i Gwyneth Paltrow segueix al costat de Howard Stark, l’alter ego d’Iron Man. A més d’acció, a ‘Los Vengadores’ també tenim uns quants gags força bons, com quan li diuen ‘Légolas’ (arquer de la saga de ‘El senyor dels anells’) al personatge que interpreta Jeremy Renner, que sempre va amb l’arc a l’esquena.

‘NOCHE DE LOS ENAMORADOS’ (FÉLIX ROMEO)

‘Noche de los enamorados’ es l’obra pòstuma de Félix Romeo, escriptor, crític i traductor que va morir, d’un atac de cor, el 7 d’octubre de 2011. Havia nascut a Saragossa 43 anys abans. El seu títol més conegut és ‘Dibujos animados’ (1994) ‘Noche de los enamorados’ és un llibre de petit format i molt curt. Està publicat per Mondadori i només té 139 pàgines. Romeo, amb una escriptura molt senzilla i clara -no sobra ni una paraula- reflexiona, de manera punyent, sobre la mort de María Isabel Montesinos.

Voluntàriament o no, a Isabel l’ha matada el seu marit, Santiago Dulong. Com assegurava l’autor en el seu dia, “aquest llibre s’acabaria si deixés de fer-me preguntes”. Per què l’interessa tant aquest cas? Doncs perquè quan va estar empressonat per insubmís, Romeo va compartir cel·la amb el mateix Dulong. La notícia ja li havia cridat l’atenció quan la van tractar els diaris aragonesos... i, com per obra de Déu, es troba amb la possibilitat d'investigar-la en primera persona...

Romeo va definir ‘Noche de los enamorados’ amb una afirmació contundent: “No és un llibre sobre la justícia impossible que s’administra sobre dels morts, sinó un llibre sobre les paraules”. L’escriu parlant amb Dupong, amb veïns i amics de la parella, policies, advocats... i llegint tot el que es va publicar en el seu dia. Després ho tritura tot i ho passa pel sedàs de la memòria. Un llibre molt i molt interessant.

Atenció amb aquest paràgraf que, ben bé, li podria servir d’epitafi al mateix autor: “En 1960, Santiago Dulong tiene treinta y dos años, los mismos cuarenta y dos años que tengo y ahora, cuando escarbo entre gusanos. Me pregunto qué intento encontrar reflejándome en este espejo oscuro”. Romeo en estat pur.

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.

28 comentaris:

Sergi ha dit...

Desconec l'autor del que parles avui, i em temo que ja no en podré llegir res de posterior... de totes maneres, em sembla que no m'atrau massa la història que explica en aquest llibre pòstum.

Avui sentia que 'Los vengadores' ha batut records la primera setmana, oi? És un d'aquests experiments que fan de tant en tant de barrejar personatges? Com tu dius, ideal per veure-la al cine, en format gran. Encara que no crec que l'arribi a veure. Tot i que si hi surt la Johansson... No, seriosament, el repartiment és espectacular. Em sembla que em seria impossible no quedar-me amb Samuel L. Jackson, que és una bèstia!

Seo ha dit...

hola¡ tengo problemas para entrar en tu blog, porque sale una ventana con un mensaje que dice que en el hay algo peligroso y se cierra.
les pasa a varios bloggers pero no sé el motivo.

yo te dejo el aviso, por si no lo sabías aun

saludos

Crític de cine ha dit...

La de 'Marta May' no m'acaba de convéncer.
Acabo de veure 'Los vengadores' y, tot i que coincideixo amb tu en això que no sóc gaire seguidor de les pel·lícules de superherois, et puc assegurar que ho he passat molt bé al cinema. Feia temps que no anava a veure un blockbuster tant carregat d'acció (i exageració) Pur entreteniment.

ricard ha dit...

En pocs dies, he vist "Capitán América", "Iron Man 2" i aquesta. Resulta curiós comprovar com els personatges i les trames s'entrellacen, situant-nos en una mena de realitat paral·lela; igual com passa en els còmics Marvel.

P.S.: Ja has passat pel meu bloc?

CDS ha dit...

Esta Olsen es guapa de verdad. No tienes mal gusto. Un abrazote.

miquel zueras ha dit...

M´ha agradat força sobre tot per el treball de la protagonista, Olsen, encara que la he trobat una mica massa fragmentada i confossa. Això si, és una pel.licula interessant. Borgo.

DANI ha dit...

Felix Romeo, "El placer de la lectura" :))

Jo es que soc pro-radio3

Una abraçada Jordi

rits ha dit...

mmm, crec que em quedo amb el divertimento, no passa res, oi? hehehe

TRoyaNa ha dit...

Jordi,
m´atrau molt la peli "Marta.....".
He llegit la crítica que li ha fet Babel i també la posa molt bé.
Una de les coses que més m´atrau és eixe punt de thriller que no es thriller,d´ horror psicològic al sentir que ningú pot escapar de viure una situació similar.

Bsts

maria ha dit...

Diuen que té molt de futur aquesta noia. A luces rojas va estar bé. Aquesta no l'he vist. los vengadores tampoc i no em crida massa tot i l'èxit de taquilla.

Camy ha dit...

Tendré que ponerme al día de cine.
Jordi, desde casa no me puedo entrar en tu blog. ,me avisan de página sumamente peligrosa y que podría dañar mi ordenador.
Un beso

jonceltic ha dit...

Tinc un nadó i no tinc temps per cinema :,( em fa pena llegir les teves propostes...

Un salut i merci

babel ha dit...

Otra vez, hemos ido a ver la misma película! Totalmente inquietante, aguanta la historia hasta el final, a pesar del pulso lento. Me gustó, el único "pero" es el corte al final. Sí, deja libertad al espectador y todo eso, pero parece faltar algo... Más que un final abierto parece un sin final, supongo que es lo que pretende.

Un saludo ;)

Jordicine ha dit...

Posterior segur que no, XEXU! 'Los vengadores' està arrassant, és veritat. Cinema de crispetes, diria jo, però ben fet. S'ha de reconèixer. I sí, barrejen superherois... La Johansson cada cop està més guapa. Aquí, Samuel L. Jackson té un paper petitó. Una abraçada.

Ya está solucionado, SEO. Gracias por avisar! Era una "trampa" que alguien me puso, con muy mala leche, y si querías saber que riesgo corrías --y entrabas en la dirección que sugería-- te llevaba directamente a un blog de regalos. Menudo morro. Saludos.

Doncs està força bé, ALBERT. 'Los vengadores' passa francament bé. I sí, com dius, frenètica i exagerada. Una abraçada.

Jo 'El Capitán América' no l'he vista i 'Iron Man 2', tampoc. Ja he passat pel teu bloc! Merci pel premi. Una abraçada.

Guapísima, BOMBERO. Un abrazote.

Ho fa molt bé, MIQUEL ZUERAS. Confosa ho és, però potser acaba sent un punt a favor, no? Una abraçada.

Una abraçada, DANI. El llibre està francament bé.

Clar que no, RITS. Petons.

Està molt bé, TROYANA. Per a mi, el que diu la Babel va a missa! Ningú se'n pot escapar. Estem d'acord. Un petó.

Jo cres que sí, MARIA. A 'Luces rojas' feia un paper de poc pes, però aquí brilla. 'Los vengadores' és un divertimento en estat pur. Un petó.

Jordicine ha dit...

Creo que el problema ya está resuelto, CAMY. En el caso contrario, me lo vuelves a decir, vale? Además, como le decía a Seo, era una "trampa", sin consecuencias para el ordenador. Si querías saber el que riesgo corrías -y entrabas en la dirección que sugería- te llevaba directamente a un blog de regalos. Besos.

Merci a tu, JONCELTIC. Jo també vaig passar per l'etapa nadó. Però aquella personeta, aquest mes fa onze anys! I ve molt al cinema amb mi. Una abraçada.

Me encanta que veamos las mismas películas, y eso que yo no veo tanto cine como tú, BABEL. Para estar al día, me faltan dos, que no hacen en ningún cine cercano: 'Milagro' y 'El hombre sin pasado'. Este fin de semana creo que apostaré por la de Tim Burton, a pesar de que no me gustó nada 'Alícia'. Es lenta, pero avanza segura, no? El final es un no-final, buena definición. Me recordo 'La cinta blanca', 'Caché' y 'Canino', que acaban cuando menos te lo esperas. Un beso.

BEATRIZ ha dit...

Jordi,

Creo que podría disfrutar La Martha, la línea que sigue la producción suena interesante, el juego con los tiempos y los estados del personaje. Las distintas realidades....superb!

El libro pinta bien también.

Muy buenas recomendaciones. Gracias.

jomateixa ha dit...

les meves filles volen veure "los vengadores", però aquest cap de setmana encara hem d'anar a veure "Los juegos del hambre".
Així que m'espera unes jornades de cinema molt "..." i amb la crisi que hi ha potser haurem de restringir-ho tot.

Jordicine ha dit...

Gracias a tí, BEATRIZ. Un beso y hasta pronto.

Normal, JOMATEIXA. Jo 'Los juegos del hambre' encara no l'he vista. Als teus fills 'Los Vengadores' els agradarà segur. Ens llegim ;)

Mario Salazar ha dit...

Voy a verla pronto, tengo el Dvd esperando de un tiempo, junto con la de kevin serán próximas. Y vi the avengers en el cine, entretenida sin más, Hawkeye era el que más me intrigaba pero es poco en el filme. Me quedo con Ironman, sus bromas estuvieron bastante buenas algunas. Saludos.

Jordicine ha dit...

Yo la de Kevin tampoco la he visto todavía. Estoy completamente de acuerdo con tu opinión sobre 'Iron Man'. El mejor de largo! Un abrazo, MARIO SALAZAR.

tetealca ha dit...

Esta pelicula de los vengadores me recuerda mis 14 ó 15 años, que no haciamos otra cosa que leer novelas de los vengadores y otros superheroes que tambien han versionado en peliculas. No está mal, siempre que esten bien hechas.
Un abrazo.

CDS ha dit...

La he visto y me ha parecido un peliculón. Abrazote.

Jordicine ha dit...

Está bien hecha, TETEALCA. Te lo aseguro. Un abrazo.

No es mi estilo, pero la verdad es que está francamente bien, BOMBERO. Hasta otra.

TRoyaNa ha dit...

Jordi,
al final,m´he decidit a fer una entrada de la pel.lícula.passa´t si vols,et faig menció.
Bsts

TRoyaNa ha dit...

Ais, que m´he rallat....volia dir a Tim Burton,ehhh....
bsts

Jordicine ha dit...

Ja he passat, TROYANA. Merci i un petó.

TRoyaNa ha dit...

Jordi,
torne a aquesta entrada teua per a dir-te que he vist la peli aquest cap de setmana i m´ha agradat,encara que no m´ha donat por com jo esperava.
T´esmente a tu i a Babel perquè els dos vareu despertar la meua curiositat.
bsts

Jordicine ha dit...

Gràcies, TROYANA. Demà passaré pel teu blog per llegir-ne el comentari. Marxo al dentista amb el nen. ;)