dilluns, d’agost 12, 2013

La mare natura és una assessina en sèrie.


El 18 de desembre farà cinquanta anys i té quasi el mateix look que quan es va donar a conèixer amb "Thelma & Louise (1991). No és un zoombie (o un no-mort), però resisteix molt bé. Em refereixo a Brad Pitt, protagonista indiscutible de "Guerra Mundial Z". És una altra d'aquelles pel·lícules que mai m'hauria plantejat anar a veure si no fos perquè ens trobem a l'estiu. Com "Expediente Warren"!

Gerry Lane (Pitt) està casat i té dues filles. A la seva dona la interpreta Mireille Enos. Ella treballa. Ell no sembla que tingui cap ocupació més enllà de preparar l'esmorzar a la família... Com a mínim, quan comença la pel·lícula, que està dirigida per Marc Forster ("Cometas en el cielo", 2007). Però tothom té un passat i, més aviat o més tard, s'hi retroba. En Gerry és un expert investigador de les Nacions Unides i, tot i estar apartat de la circulació, diria que voluntàriament, es veu obligat a participar en una última missió: saber a on i per què ha començat una pandèmia de zoombies que està envaint el món sencer. Vuit segons després que et mosseguin, només vuit segons, ja ets un  d'ells. Pot ser l'última missió, per molts motius, doncs.

I aquesta és tota la historia. Sense més explicacions. I és que, com diu un dels protagonistes, "La madre naturaleza es una asesina en serie". Una bona frase per justificar la bogeria dels zoombies. Hi ha qui diu que la pel·lícula és una crítica als sistemes polítics, però no ho veig massa clar. El que sí que he vist és en Gerry anant amunt i avall (passa per Corea, ara no sé si del Sud o del Nord), per Israel i per la Gran Bretanya, fugint dels no-morts, que corren molt i es reprodueixen com les mosques. "Gerra Mundial Z" és entretinguda, amb tensió i alguns moments emocionants.

Més enllà de Brad Pitt, que fa un bon paper, em quedo amb Daniella Kertesz. No sabia res d'ella. Té 24 anys, és israeliana i sembla ser que aquesta és la seva primera pel·lícula. Farà carrera. Aquí interpreta a una atractiva agent del Mossad. No explicaré massa cosa, però diré que el seu personatge és clau.

"SOLA CONTIGO"

Un guapo, Brad Pitt; de quasi 50 anys, i una guapíssima, Ariadna Gil, de 44. I això que, en teoria, en aquesta pel·lícula hauria de sortir desmillorada. Interpreta a una ex-alcohòlica a qui el jutge no deixa veure les seves dues filles. El seu marit la va abandonar. Doncs malgrat això, segueix estant esplèndida. La pel·lícula es diu "Sola contigo" i està dirigida per l'argentí Alberto Lecchi.

El millor és la interpretació de l'Ariadna, que està fantástica. I també el final, tot i que és un pèl rebuscat. La historia és poc creïble i el paper de Leonardo Sbaraglia, pel meu gust, més aviat fluix. La Maria (Gil) s'assabenta que li queden cinc dies de vida. És el temps que li dóna un assassí per fer balanç i demanar disculpes per tot el mal que ha fet. Quan acabin aquests cinc dies, acabarà amb ella. Però vol fer-la patir. I si mentre, si no fa cas, ho pagaran les seves filles. També m'ha agradat molt com treballa l'argentina Sabrina Garciarena, una preciositat de dona. Fa de secretaria de la Maria. Un paper curtet, però contundent. Recordo que apareixia a "Pagafantas", de Borja Cobeaga.

"PALEOVIDA" (CARLOS ´PÉREZ)

Cada dia hi ha més persones grasses, gent cansada de provar dietes que no serveixen de res. En Carlos Pérez, llicenciat en Magisteri d'Educació Física, fisioterapeuta i Màster en Psiconeuroimmunologia Clínica (PNI), creu que per perdre pes el que s'ha de fer és canviar l'estil de vida. I, més que perdre pes, el realment important és trobar-se be amb un mateix. Només tenim un cos i cal cuidar-lo. I ho hem de fer a consciència!

A "Paleovida" en Carlos ens explica què hem de menjar i, sobretot, perquè. En línies generals, ell aposta per la carn, el peix, els ous, les verdures i les fruites. No explicaré massa coses perquè el millor és llegir el llibre. Està escrit en un estil molt àgil i s'entén tot. Per contra, considera que s'han d'evitar els sucres, els làctics i els cereals. Ho justifica dient que són aliments relativament nous, sobretot si ens fixem en la historia de la humanitat. Es tractaria de menjar, salvant les distàncies, com ho feien en el paleolític. El que més m'has agradat és que no sentencia ni demana que es faci tot de cop. El canvi ha de ser progressiu i amb convenciment.

A casa ja l'hem llegit tots i ja n'he regalat un parell. Jo he anul·lat el sucre i els làctics i he reduït la quantitat de cereals. Continuo menjant pa per esmorzar. No sé amb què substituir-lo. Em sento més àgil. Una altra de les coses interessants del llibre són els menús de Raúl Sánchez, a qui podríem batejar com el cuiner de la "Paliodeta". Després de les vacances intentaré cuinar algun dels seus plats. Una altra de les coses que m'ha cridat l'atenció és l'anomenat circuit de la "recompensa", amb la idea que hem de recuperar les ganes per menjar i veure -tenir la sensació de gana i set- i no fer-ho només perquè toca. Al final del llibre, ens expliquen maneres de cuinar saludables i quins són els olis essencials.

"Paleovida", que ja ha arribat a la seva segona edició, està publicat per Ediciones B i té 213 pàgines. Un llibre per tenir a prop i anar cunsultant quan sigui necessari. La seva filosofía és aquesta: "Este no es un libro sobre una dieta para ayudarte a adelgazar. Qué va, eso es lo que hacen todos los libros de dietas y a nosotros se nos quedan muy cortos. No puedes adelgazar si no integras toda una filosofía de vida y unos hábitos en los que realmente puedas creer y sentirte a gusto. Y para creer en algo no basta con que te prometan un milagro, sino que tienes que comprobar en tus propias carnes que funciona, que es la tendencias natural y, por lo tanto, no tiene por qué ser algo temporal ni insostenible durante el resto de tus días".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

6 comentaris:

jomateixa ha dit...

Guerra mundial Z és d'aquelles que quan surto del cinema estic força alterada, però que potser acabaré anant a veure.

He estrenat una nova secció al bloc. Va de tràilers, a veure si hi passes i hi dius la teva també.

TheSawedFreak ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ricard ha dit...

"Guerra Mundial Z", un digne entreteniment per combatre la calor. Ni més ni menys. Una abraçada.

rits ha dit...

Per molt que faci broma i digui que en Brad Pitt és L'HOME, aquesta peli m'atrau ben poquet. Això dels zombies mai m'ha fet el pes....

maria ha dit...

50anys? Ara sí que m'has deixat de pedra. Tinc moltes ganes de veure-la.

Jordicine ha dit...

Ara m'hi passo, JOMATEIXA.

Estem d'acord, RICARD.

A mi tampoc,RITS. Però em va fer gràcia anar-hi.

Ja diràs, MARIA.