dimecres, de juliol 04, 2007

Comentari: 'The host'. Nota: 7'3


El tripartit contra la sargantana gegant

2006 / Corea del Sur / Terror – Ciència Ficció / 119 minuts / Director: Bong Joon-Ho / Intèrprets: Song Kang-Ho, Byeon Heui-bong, Park Hae-il, Bae Du-na, Ko A-sung, Lee Dong-ho, Lee Jae-eung, Yun Je-mun, Kim Roi-ha, Park No-shik, Scott Wilson / Els habitants de Seül observen sorpresos un estrany objecte que penja d’un pont sobre el riu Han. L’objecte, en realitat, és una monstruosa criatura mutant que, quan desperta, devora tot allò que troba en el seu camí. Entre les seves víctimes, s’hi troba la néta del propietari d’un quiosc de menjar que hi ha al costat del riu. L’exèrcit fracasa en l’intent d’alliberar-la (és més, mai creu que estigui viva), però la família de la nena farà tot el possible per alliberar-la.

‘The host’ és una pel·lícula diferent. I per mi, diferent és una paraula positiva. No sé si és una gran pel·lícula, com ha dit una bona part de la crítica, però és molt interessant. Interessant pel monstre, que és fill de ‘The Orphanage’, l’empresa responsable de ‘Superman Returns’ i de ‘Harry Potter y el Cáliz de Fuego’; i interessant per la família de la nena, més estranya i colpidora que el propi monstre. Una família digna d’estudi, sens dubte.

La pel·lícula comença amb el buidament de tot un seguit d’ampolles amb continguts tòxics a l’aigüera. El cap del laboratori, un maniàtic despreciable, considera que estan brutes per fora, només per aquest motiu, obliga a un dels seus treballadors a llençar-les. Només perquè estan brutes? Doncs sí. L’operari ho fa a contracor i després se suïcida. El contingut de les ampolles provoquen mutacions a la fauna marina i dóna vida al monstre, que és com una sargantana gegant. El monstre, elàstic i gran nedador (clar, si en part és un peix) crea el caos a Seül, provocant destrucció per allà on passa. Però comet una errada, emportar-se la petita Park Hyun-seo. En principi tothom creu que està morta, però truca al seu pare al mòbil i li diu que està viva, amagada en algun lloc a prop d’un pont del riu Han.

La família de la Hyun-seo està totalment desestructurada, però, tot i les seves diferències, s’uneix per salvar-la. L’avi és l’únic una mica ‘normal’. El pare de la nena, en Park Gang-du, és un gandul, despreocupat de tot i tothom. S’adorm a la feina i, quan està despert, ho fa tot malament. El seu germà, en Park Hie-bong, és un ‘yuppie’ agressiu i la germana, la Park Nam-ju, una brillant tiradora d’arc olímpica. El seu problema és que pensa massa abans de disparar. A vegades, fins i tot es queda sense temps. L’únic problema de ‘The Host’, que barreja molts gèneres, és que, a voltes, no saps si et volen fer riure o por. L’exemple més clar és l’escena de la sala de vetlla, amb tota la família plorant, estirada per terra, donant-se les culpes un a l’altre i esbatusant-se sense compassió. És d’opereta; tragicòmica, com a mínim. Amb aquest panorama familiar, imagineu-vos com és el rescat...

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

No hi ha treva. L’acció és il.llimitada, espectacular. En poc temps, els timen uns sicaris (que els treuen onze mil euros per un kit de salvament patètic); els ignora la policia (que els tracta com a bojos; no sense raó)... Un caos. L’avi mor en el intent de salvar la néta, mentre que els tres germans ho intenten quasi tot. En Gang-du fa servir l’astúcia, en Hie-bong el seu caràcter emprenedor; la Nam-ju la punteria. El monstre se’ls escapa molts cops, però al final l’acaben matant. La seva perseverança pot més que un exèrcit sencer, incapaç d’aturar la destrucció del monstre marí. Això sí, es desfan de la sargantana gegant formant un ‘tripartit’, ara que aquesta paraula està tan de moda. L’emprenador li llença un munt de còctels molotov, la noia una fletxa certera (ara sí, a temps) i el pare de la nena li clava un ferro gegant a la boca.

Per desgràcia, però, tant d'esforç no els serveix de res. El monstre havia engolit la nena i, quan la treuen, ja està morta. Surt abraçada a un nen més petit, a qui sí que poden reanimar. Com també havia matat al seu pare (un sense-sostre que robava menjar), en Gang-du se’l queda i l’educa. Ha perdut la seva filla (i segur que no la oblidarà mai), però guanya un fill. El cuidarà com si fos seu. No vol tornar a patir mai més. Sóc fan del cinema oriental i ‘The host’ m’ha agradat força. Sorprèn i amb això n’hi ha prou. Bong Joon-Ho va brillar amb ‘Memories of murder’ (Crónicas de un asesino en serie) (2003) i ara repeteix amb un registre totalment diferent. De fet, quatre dels actors, repeteixen. Esperarem el seu tercer projecte. Bong Joon-Ho, promet.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

El monstre és brutal. Crec que és una bona pel·lícula. Joe.

Anònim ha dit...

Em va agradar molt. I sí, la família de la nena és única.