diumenge, de novembre 24, 2013

Setè aniversari de "Paranoia 68"


Doncs sí; "Paranoia 68" torna a fer anys. Ja en són set sense faltar ni una setmana a la cita del blog amb el cinema i els llibres, les meves grans passions. Les xifres em marejen: 269 llibres comentats i 731 pel·lícules. Un total de 704 entrades, amb més de 282 mil visites i quasi 16 mil comentaris. Moltes gràcies a totes i a tots els que passeu per aquí habitualment.

"LA POR" (JORDI CADENA)

El missatge de "La por", de Jordi Cadena, és clar: fuig mentre puguis. La pel·lícula fa un gran retrat sobre la violència de gènere, amb un contundent final. Els primers minuts, sense que passi res, posen els pèls de punta. Veiem com el maltractador s'aixeca del llit i es prepara per anar a treballar. La resta de la família ni respira. Un pare encantador fora de casa i aterridor dins.

La força de les imatges, amb uns enquadraments excepcionals, i la bona feina dels protagonistes fan que la por que ells pateixen t'entri per tots els porus de la pell i et glaçi la sang. Viure una situació com aquesta ha de ser pitjor que baixar a l'infern. Pateixes, sobretot, pel que no es veu perquè Cadena només deixa intuir, fins a l'explosió final. Al pare, que surt més aviat poc, l'interpreta Ramon Madaula i a la mare una excepcional Roser Camí. El fill gran és el "Polseres vermelles" Igor Szpakowski i la petita la debutant Alícia Falcó. Una nena que deixa anar frases com aquesta: "La mare i nosaltres de qui som?", li deu al seu germà. "Som del papa, oi?", afegeix. Crec que no cal dir res més.

"DON JON" (JOSEP GORDON-LEWITT)

Josep Gordon-Lewitt sempre m'ha sembla un actor molt original. "Brick" (2005), "(500) Días juntos" (2009), "Origen" (2010), "50/50" (2011) i "Looper" (2012) són algunes de les seves perles. Ara ha debutat com a director; i ho  fet amb nota. "Don Jon" és una divertidíssima comèdia sobre un jove addicte al sexe, interpretat per ell mateix. Una de les sorpreses de la temporada.

De "Don Jon" m'ha agradat tot; començant per les dues actrius que fan els papers principals: l'exhuberant Scarlett Johansson i la bellesa etèrea de Julianne Moore. Que llest que ets Gordon-Lewitt! Però és que els integrants de la família Martello els pares i la germana d'en Jon, no podien estar més ben trobats: Tony Danza, Glen Hadly i Brie Larson. El pare no deixa de mirar esports a la televisió, la mare "plora" perquè no la fan àvia i la filla està enganxada al mòbil fins i tot a l'església. Només parla un cop en tota la pel·lícula. Brutals.

La historia és força original; tot i que, en algunes coses, m'ha recordat la duríssima "Shame" (2011). A "Don Jon", però, l'addicció al porno està tractada amb ironia i un punt de sarcasme. El protagonista gaudeix més de la masturbació -mirant vídeos en el seu portàtil- que del sexe real; i això que lliga sense aturador. Ell creu que el que fa és absolutament normal, fins que algú li obre els ulls. En resum; estem davant d'una pel·lícula àgil, moderna visualment i amb uns protagonistes que et cauen bé, tots ells, des que apareixen en pantalla.

"LEGADO EN LOS HUESOS" (DOLORES REDONDO)

Dolores Redondo (Donostia, 1969) encara està escrivint la tercera part de la trilogia de Batzán i el que voldria jo és començar a llegir-la avui mateix. Es titularà "Ofrenda a la tormenta". La segona part, "Legado en los huesos", se m'ha fet curtíssima... i això que té 551 pàgines. En castellà l'ha publicat Destino i en català Columna. És igual o millor que "El guardián invisible", la novel·la que obria la sèrie. Un cop més, l'entrellat no es descobreix fins ben bé el final.

"Legado en los huesos" és una obra matriarcal. Quasi tot és femení: la vall on passa tot, la protagonista principal -la inspectora de la Policia Foral Amaia Salazar-, la seva terrible mare, les seves germanes Flora i Ros, l'encantadora tieta Engrasi... Els homes sempre estan en un segon pla i, en molts dels casos, associats a coses dolentes. El que més m'agrada d'aquesta trilogia és que Redondo barreja la novel·la negra criminal (amb la ment científica de Salazar) amb la mitologia i la comunió de l'home -i de la dona, com no- amb la natura. Si en el primer llibre prenia protagonisme el Basajaun o senyor del bosc, en aquest qui té molta força és el Tarttalo, un personatge fabulós de l'imaginari popular basc, semblant a un cíclop, amb un ull enmig del front.

De la historia explicaré ben poca cosa. S'ha de llegir i gaudir-la pàgina a pàgina! Només puc dir que l'Amaia va darrere d'un altre assassí en sèrie. Atenció, però, perquè aquest despreciable personatge no mata a les víctimes personalment. El què fa és induir a tot un seguit de persones, suposo que ja descarrilades, perquè siguin elles qui acabin amb les seves parelles... i després se suicidin. Però el més important és que tots els assassins només volen parlar amb l'Amaia, l'estrella de la policía vasca. Per si fos poc, totes les pistes, per petites que siguin, tenen relació amb ella i amb el seu passat. En quin joc ha entrat, i per què, sense voler-ho? Una novel·la imprescindible.

"No hay miedo como el que ya se ha probado, del que se conoce el sabor, el olor y el tacto. Un viejo y mohoso vampiro que duerme sepultado bajo la cotidianeidad y orden, y que mantenemos alejado, fingiendo una calma tan falsa como las sonrisas sincronizadas. No hay miedo como el que conocimos un día y que permanecía inmóvil, respirando con un jadeo húmedo en algún lugar de nuestra mente. No hay miedo como el que produce la sola posibilidad de que el miedo regrese".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

13 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Moltes felicitats Jordi!!!

Set anys són molts en un blog, sobretot per estar al peu del canó cada setmana. Això significa moltes pelis vistes, molts llibres llegits i molta bona ressenya feta. Enhorabona!

Ja has llegir la segona part de El guardià invisible?, vas molt ràpid. Jo també tinc ganes de fer-ho, el primer em va agradar força (he llegit la ressenya de passada).

TRoyaNa ha dit...

Moltes felicitats i per molts més anys!
Per altra banda,tinc moltes ganes de veure " Don Jon".
Un abraÇ

maria ha dit...

7 anys, ja? Ostres nano,moltíssimes felicitats. T'ho mereixes.^-^

Joana ha dit...

Moltes felicitats Jordi!!!!
Vull anar a veure la por,Camille Claudel i Blue Jasmine.
No m'agrada dir " com passa el temps... però passa :)
una abraçada i endavant!

@ngel ha dit...

Moltes felicitats Jordi pels 7 anys que portes donant cultura cinéfila i amb els llibres. Segueix fent-ho tant bé com sempre...salutacions blogeres!

Sergi ha dit...

Felicitats per l'aniversari, però sobretot per les xifres que esmentes, hi ha molta cultura resumida en les teves pàgines, i moltes visites que demostren l'interès que desperten les teves ressenyes, la feina ben feta dóna els seus resultats.

Descubrepelis ha dit...

I per molts anys Jordi, una abraçada :)

Elfreelang ha dit...

enhorabona una pila d'anys!

Desde mi Interior ha dit...

¡Que pena que tu blog ya no este en español, fue siempre uno de mis favoritos! Despues de un largo silencio, he reorganizado mi pagina y vuelvo con mayores impetus. Eres bienvenido. Un gusto saludarte.

Desde mi Interior ha dit...

P.d. Mi pagina: www.desdemiinterior.com

Jordicine ha dit...

Gràcies, QUADERN DE MOTS. Té truco. La vaig tenir uns dies abans perquè me'l va enviar l'editorial. Millor que l'anterior!

Una abraçada, TROYANA.

Gràcies, MARIA.

Passa, JOANA, passa. Una abraçada.

Salutacions, @NGEL!

Gràcies, XEXU. Ho faig el millor que sé ;)

Una abraçada, DESCUBREPELIS.

Una pila, ELFREELANG :)

Un abrazo, MARIA RENÉE BATLLE. En la parte derecha hay un traductor que funciona a las mil maravillas. Pasaré por tu blog.

rits ha dit...

Amb molt de retard,... moltíssimes felicitats i endavant!!!! Set anys, caram!!! que no pari ni el cine ni les lletres!!

Jordicine ha dit...

Gràcies, RITS! Un petó.