dimarts, d’octubre 09, 2012

'Salvajes': Tot és a tres bandes


Fumar marihuana i traficar-ne és guai. Encara més si la puresa del teu material és superior a la de tots els altres. Traficants guapos, forts, llestos i, fins i tot, intel·ligents. Aquest és el perfil dels protagonistes principals de 'Salvajes', l'última pel·lícula d'Oliver Stone. Són tan autèntics que fins i tot comparteixen la mateixa xicota. Ella n'està encantada. Seria impossible escollir-ne un dels dos!

Els dos amics traficants, que arriben a dir-se un parell de cop que s'estimen, viuen idílicament a Laguna Beach. Sol, platja, diners i dona... perquè en aquest cas no podem parlar en plural. La vida els somriu fins que un càrtel mexicà els demana que s'associïn amb ells i els expliquin tots els seus secrets. Ha arribat el moment d'agafar els bàrtols i marxar? En Ben (Aaron Johnson), que és el cervell d'aquest simpàtic duo, diu que sí. En Chon (Taylor Kitsch), la força de la societat -amb un important passat militar-, diu que no. Cal plantar cara. Que n'aprenguin sols.

Els responsables del càrtel, amb Salma Hayek de cap suprem i el gran Benicio del Toro de braç executor, es prèn molt malament que aquests dos nens pijos es neguin a col·laborar i els segresten la xicota. A partir d'aquest moment, en Ben i en Chon seran capaços de qualsevol cosa per alliberar-la. L'altre personatge destacat de la pel·lícula, tan entretinguda com prescindible, és el policia que interpreta John Travolta, que juga a tres bandes. De fet, a 'Salvajes' tot és a tres bandes: l'amor, les amistats, les baralles, les traïcions... Més d'un cop vaig tenir la sensació d'estar presenciant una llarga i violenta partida de billar.

El millor d'aquesta nova aposta d'Oliver Stone és el primer dels finals, perquè n'hi ha dos. L'altre és una mica de pa sucat amb oli. De fet, tota la pel·lícula és poc creïble, per al lluïment dels dos actors protagonistes. Estètica de videoclip -tampoc molt exagerada- i molt llarga perquè dura quasi dues hores i quart. Es deixa veure, però està molt lluny d'altres títols del director, com per exemple 'Platoon' (1986) o 'Nacido el 4 de julio' (1989).

'MAGIC MIKE'

'Magic Mike' és un show d'strippers masculins, del començament al final. L'argument és el mateix espectacle. Ens expliquen la història d'un d'aquests strippers que comença a cansar-se de la feina que està fent -i estudia sortir d'aquest món- i un que hi acaba d'entrar... mogut per la promesa de diners, cotxes, drogues i dones fàcils. La pel·licula, dirigida per Steven Soderbergh ('Bubble', 2005), es queda en un divertimento.

L'actor que interpreta a l'stripper que vol plegar i començar una altra vida és Channing Tatum, que balla francament bé. Al debutant li dóna vida Alex Pettyfer. Però tots dos queden amagats darrere de la gran interpretació de Matthew McConaughey, que fa un dels millors papers de la seva carrera. Amb una samarreta groga curta i molt apretada -marcant-li els mugrons- i uns shorts també curtíssims està sensacional. La seva imatge frega el ridícul. Podríem dir que la pel·lícula és una mescla de comèdia i de cinema de denúncia, excessivament plana i amb poca llum.

'EL PIT-ROIG' (JO NESBO)

Diuen que la història hauria de servir per no repetir errades però, possiblement, el dia que el professor ho va explicar molts no van anar a classe. Han passat molts anys de la Segona Guerra Mundial (1939-45) i encara hi ha gent que defensa el Nazisme o qualsevol altra ideoloia feixista. I no cal anar gaire lluny... Encara que sigui en un segon pla, el nazisme està ben viu a 'El pit-roig', escrita perl noruec Jo Nesbo (Oslo, 1959).

Igual que Haruki Murakami -que estava al capdavant d'un club de jazz-, Nesbo també té un passat musical: va ser guitarrista i lletrista d'un grup de rock de molt èxit, però ho va deixar per dedicar-se a la novel·la negra. El seu personatge estrella és Harry Hole, un detectiu de quasi dos metres, amb el cap pràcticament rapat i calçat amb unes botes Dr. Martens. Fuma, beu -a vegades molt més del compte- i condueix un Ford Escort blanc que quasi mai arrenca. Un pèl bord, però cau simpàtic.

A'El Pit-roig', Hole va darrere d'algú que ha comprat un rifle Märklin, caríssim i amb una potència desmesurada. No és a l'abast de tothom ni fàcil de fer servir. "Qualsevol assassí a sou podria literalment picar al timbre i disparar-li amb una pistola a boca de canó. Això és una mica com... com... disparar pardals amb un canó". És aquesta "contundència" la que provoca que Hole s'obsessioni amb el cas. L'acaben de traslladar al CNI (Centre Nacional d'Intel·ligència), perquè no molesti, i té molt temps lliure. Els seus caps, però, volen que investigui un grup de neonazis.

La història que ens explica Nesbo va endarrere i endavant en el temps. Comença l'1 de novembre de 1999 -a Noruega el llibre es va publicar al 2000- i acaba l'1 de juny del 2000. Però una part de la trama està datada a partir de l'any 1942, en el moment en què alguns noruecs van lluitar al front amb les tropes nazis. En tornar al seu país, van ser rebuts com a criminals. Un d'ells, Daniel Gudeson, era conegut amb el sobrenom del Pit-roig perquè tallava el coll dels enemics i els tacava el pit de sang.

'El Pit-roig' és una novel·la molt emocionant perquè mai acabes de tenir clar qui ni perquè ha comprat el temut Märklin. Nesbo, que és un mestre del gènere, a l'alçada de Henning Mankell i Stieg Larsson, ens dibuixa uns personatges que pateixen, amb un difícil món interior. Alguns d'ells viuen encorats en el passat i, malalts o no, seran capaços de qualsevol cosa per aconseguir els seus malvats objectius. Assassinats -fins i tot de personatges principals-, traïcions, abusos de  poder i amors que no poden durar per sempre. Com sempre, tot és relatiu.

D'aquest llibre de Nesbo, he llegit la versió que va publicar l'editorial Proa -col·lecció la Butxaca Negra- el mes de maig de l'any passat. Té 559 pàgines. És provocador, amb un punt de melanconia i  força addictiu. Totalment recomanable.

"Van riure i van discutir de pel·lícules bones i dolentes, de concerts bons i dolents on havien estat, i després d'una estona en Harry es va adonar que hauria d'esmenar les seves primeres impressions d'ella. Per exemple, havia viatjat per tot el món ella sola quan tenia vint anys, una edat en què l'únic que en Harry podia explicar, en termes d'experiències adultes, era un viatge fracassat d'Inter-Rail i un problema d'alcohol creixent". Per cert, dues de les pel·lícules que surten al llibre són 'Todo sobre mi madre' (1999), de Pedro Almodóvar, i 'Tomàquets verds fregits' (1991).

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.

18 comentaris:

tetealca ha dit...

Me llama la atención el libro y nunca he leido nada de su autor. Las pelis no tanto.
Un abrazo.

Mario Salazar ha dit...

Me entretuvo la de Stone aunque la moral esta al servicio de lo cool y es difícil compaginar con tanta libertad y "buena onda", del grupo me parece que Hayek y De Toro se lucen bien, sobresalen del grupo. Los jovenes protagonistas y la chica no están mal pero fácilmente podían ser intercambiables. Me recordó un poco a asesinos por naturaleza, como siempre Stone ha sido irreverente recogiendo la obra de Winslow auqnue sus mejores películas son otras. La de los strippers ni hablar, me parece una tontería, no creo que la vea, Soderbergh tiene eso, hace tanats veces películas de un nivel poco prometedor. Un abrazo.

TRoyaNa ha dit...

Uff,
aquesta vegada les pelis no em diuen molt i mira que has despertat la meua curiositat amb la samarreta del Matthew McConaughey ;)ja,ja ,però no,no al menys fins al punt d´anar a veure-la al cinema.
bsts

Marion ha dit...

A mi, com a tu, també em va agradar més el primer final de "Salvajes", molt més poètic i creïble pel fil de la història. Suposo que Stone va posar el segon per ensucrar una mica el tema i perquè tothom sortís de la sala amb posat de content. Superflu.
Els nois, vaja, per sucar-hi pa i la noia, també, és clar. Ara bé, trobo que Benicio del Toro segueix mostrant que és un monstre del cinema. Impressionant!
La dels strippers... res! No diuen que només surten nus de noies? A què juguem? (Ep, i que consti que no ho dic perquè tingui ganes de veure cosos de nois nus, que no estaria pas malament, sinó perquè la doble moral em posa negra).
Fins aviat!

pons007 ha dit...

quina punxada avui, cap de les 3 em convenç gens

rits ha dit...

Em passa una miqueta com en Pons,... no m'acaben de convéncer...La peli de l'Oliver Stone no em diu res, anava llegint i pensava,... el John Travolta no serà un dels narcos atractius, oi? no podia ser... sort que després ens desvetlles que no!! Per cert, La Lively no sé què, què tal? tothom en parla molt bé, d'un paper molt allunyat del de la série que fa, a l'estil d'una altra peli que ja va fer amb el Ben Affleck i que no aconsgueixo recordar el nom....

I de la del Soderbergh,.... doncs vaig veure el cartell a Roma i vaig al·lucinar, vaig pensar que era algo així com Ressacón en las vegas o Amrican Pie,... i tinc els cables com molt creuats... estranya peli... xò crec que serà de dvd i diumenge a la tarda al sofà.... hehehe... això que expliques del Mattew McConaughey és ... res, que s'ha de veure! hehe

Javier Simpson ha dit...

Bueno, a mí la de Stone me convenció más bien poco. Tiene alguna cosa que merece la pena, pero mal en general. Creo que es una salida de hoya considerable, y algo ingenua de más.
Un saludo, Jordi. Buen post.

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Ara m´adono que he enyorat molt les teves crítiques de pel·lícules...feia molt de temps que no et visitava i no pot ser!!
Estic peix total i no conec aquestses pelis però en prenc nota...i el llibre m´ha semblat força interessant...petonssss

Bombero ha dit...

Me gusta Jo Nesbo. Un abrazote Jordicine.

Jordicine ha dit...

Un abrazo, TETEALCA.

Estamos completamente de acuerdo, MARIO SALAZAR. Totalmente prescindible. Y sí, Soderbergh hace un poquito de todo. Ésta sobraba. Un abrazo.

Quan surti en DVD, TROYANA. Bsts.

Oi que sí, MARION? És molt més poètic; estic d’acord. El segon és molt fluixet. Tots els actors estan força bé, però la peli és fluixeta. Nus de noies a ‘Magic Mike’? Però si són strippers masculins! Jajaja. Fins aviat.

El llibre està bé, PONS007 Les pelis te les posts estalviar perfectament.

Ho entenc perfectament, RITS. No, en John Travolta és el poli currupte! La Lively treballa molt bé. Té una bellesa ‘diferent’. La peli d’en Ben Affleck es deia ‘The Town’. ‘Magic Mike’ és més seriosa que les pelis que cites, però és prescindible. McConaughey fa un paperàs. Un petó.

Estamos de acuerdo, JAVIER SIMPSON. Es tremendamente superficial. Un saludo.

Jajaja. Gràcies per les teves paraules, MªJOSÉ-DIT I FET. Petons.

Y a mí, BOMBERO.

Marion ha dit...

Ah, doncs algú em va comentar que, tot i ser strippers masculins, sortien més nus de noies que de nois. Llavors... potser sí que la vagi a veure, jajaja... Gràcies per l'avís!! ;)

jomateixa ha dit...

Ara entro en una època de l'any en que tinc poc temps pel cinema i he de triar molt. Crec que de moment no serà cap d'aquestes.

Crític de cine ha dit...

D'acord amb el que dius sobre 'Salvajes'. El final una mica agafat pels pèls. Però m'agrada la progressió dels personatge, perquè al final no saps quins són més salvatges, si els mexicans o els americans. Gran Benicio del Toro!!

ricard ha dit...

Les amigues del bloc "la màgia del setè art" (lamagiadelseteart.blogspot.com) van convocar a través del seu post del 4 de setembre ("1ª edició del Catcrítica") un concurs de crítiques en català per promocionar els blocs de cinema en el nostre idioma. Em sembla una iniciativa simpàtica i jo hi participo però es veu que no tenen més concursants i si no n'aconseguim un parell més se suspendrà. T'animes? Pots animar algú més? Per presentar els textos hi ha temps fins el 4 de novembre; enviar a l'adreça de correu laura21.lluna@gmail.com .

Gràcies anticipades.

Ricard.

Jordicine ha dit...

Gràcies a tu, MARION!

Perfecte, JOMATEIXA. Un petó.

Gran Benicio del Toro, ALBERT. Tornem a estar d'acord. Una abraçada.

Ara mateix els hi envio alguna cosa, RICARD. No conec el blog. Una abraçada i fins aviat. Per cert, avui es fallen els C@ts. Aviam...

MBosch ha dit...

El tràiler de Magic Mike ha fet anar una mica boges algunes amigues meves. Suposo que ja deuen haver vist la peli. A mi no em crida gens l'atenció.

Jo aquest cap de setmana he vist Frankenweenie. M'ha agradat. Aviam si trobo temps per parlar-ne.

Bombero ha dit...

Si son salvajes los traficantes estos. Un saludo Jordicine.

Jordicine ha dit...

Acabo d'escriure sobre 'Frankenwennie', MBosch. Aviam què et sembla. Un petó.

Estamos de acuerdo, BOMBERO. Un saludo también para tí.