dijous, d’agost 27, 2015

"El mal camino" (Mikel Santiago)


Amb només dues novel·les, Mikel Santiago (Portugalete, Biscaia, 1975) ha aconseguit que el comparin amb alguns dels grans mestres del suspens i del terror, com Stephen King o Patricia Highsmith. “El mal camino” és igual o encara més bona que "La última noche en Tremore Beach" amb la qual es va donar a conèixer internacionalment. Està publicada per Ediciones B i té 426 pàgines. És una història apassionant.

Aquest cop, el personatge central del llibre és Bert Amandale, un escriptor d’èxit. Està triomfant amb “Amanecer en testamento” i les seves seqüeles, protagonitzades per un assassí en sèrie. En Bert viu temporalment a la Provença, amb la seva dona, la Miriam, i la seva filla adolescent, la Britney. Ells són de Londres. Condueix un Alfa Romeo Spider del 88, del qual n’està perdudament enamorat; i, sempre que pot, intenta fugir de les reunions socials que li prepara la família. Prefereix passar l’estona amb el seu amic Chucks Basil, una estrella del rock en hores baixes. Està en procés de gravació del disc que l’ha de tornar a l’estrellat. Ara sí!

Tot va més o menys bé fins que en Chucks atropella a una persona en una carretera rural del sud de França. A partir d’aquí, la situació s’embolica. En Bert no acaba de veure-ho clar. I si l’accident és una de les paranoies inventades pel seu amic, que, de tant en tant, confon la realitat amb la ficció? Aquest és el tema central de la novel·la: saber si les sensacions que tenen en Chucks i en Bert estan fonamentades o, per contra, són fruit de la seva il·limitada imaginació. Les drogues, l’alcohol i les pastilles per dormir poden fer molt mal! Es dóna la circumstància que, quan era jove, Mikel Santiago també tocava en bandes de rock, com en Chucks. No sé si hi ha alguna similitud entre tots dos.

PERIODISME I ADDICCIONS

En el fons de la història, hi ha el periodisme d’investigació i els últims mètodes psicològics descoberts per intentar frenar les addiccions. La misteriosa clínica Van Ern, molt propera a les cases on viuen en Chucks i en Bert, és realment el que sembla? Diuen que la família que la dirigeix és encantadora, però l’escriptor no hi està massa d'acord. I això que la Britney surt amb el fill! La Miriam està encantada amb tots els amics que ha fet des que ha arribat a la Provença. En Bert, no tant. Pot semblar un tòpic, però, un cop començada, deixar de llegir “El mal camino” és pràcticament impossible. Es tracta d'una molt bona novel·la, plena de diàlegs, en què sempre passen infinitat de coses. Addictiva de principi a final.

"Llegó la siguiente mañana, prístina y azul, y yo, pese a que la historia de Chucks me repicaba en la mente, seguía siendo un escritor con ciertas obligaciones.
 Me levanté pronto, preparé café y lo bebí junto con el primer cigarrillo del día sentado en nuestra mesita del jardín trasero, observando el glorioso espectáculo primaveral que se desarrollaba ante mis ojos. En la Provenza las coses tienen aura y aroma. La hierba, los árboles, la lavanda. Las coses huelen bien, resplandecen, están pidiendo que las pintes; no me extraña que tantos pintores de renombre se quedaran a vivir bajo esta luz. Además, dicen que la lavanda es un aroma que produce confianza. Está científicamente probado que le prestarías dinero a un tipo que oliera a lavanda antes que a cualquier otro".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari: