dijous, de juliol 26, 2007

Comentari: 'Brick'. Nota: 7


Torna el cine negre de veritat

2005 / Estats Units / 119 minuts / Drama - cinema negre / Director: Rian Johnson / Intèrprets: Joseph Gordon-Levitt, Lukas Haas, Nora Zehetner, Matt O'Leary, Noah Fleiss, Richard Roundtree, Emilie de Ravin, Meagan Good, Noah Fleiss, Brian J. White / En Brendan Frye (Joseph Gordon-Levitt) és un estudiant d'institut del sud de Califòrnia. És molt intel·ligent i sempre prefereix quedar-se al marge de tot. Un dia, però, rep una trucada de la seva exnòvia que, poc després, desapareix. Arribat en aquest punt, decideix passar a l'acció i descobrir els obscurs secrets de l'institut. Pel camí es troba la Laura (una sofisticada nena rica), en Tugger ( un assassí sense escrúpols), en Dode (un ionqui amic de la seva ex-xicota), la seductora Kara i el sinistre The Pin.

'Brick' té moltes coses bones; promet, però és un pèl buida, un pèl freda, un pèl llunyana. La història està molt bé, és molt potent, però costa acabar de creure. Hi ha màfia a l'institut, correcte, però és tan bèstia que supera l'àmbit escolar. Hauria de ser la policia qui intentés resoldre-ho tot, però ni tan sols se n'assabenta. Drogues, segrestos, assassinats, tot sense sortir del cercle de l'escola, sense despertar cap sospita fora. És com si hi hagués un món paralel. Cinema juvenil? Estem jugant a cuit i amagar? No, ni molt menys, però a vegades ho sembla. El millor és que 'Brick' és cinema independent i que 'només' és la primera pel·lícula de Rian Jhonson. I, atenció, perquè encara no ha complert els 34 anys! Cal aplaudir el seu intent de fer reviure el gran cinema negre... i esperar.

Com cal esperar també la consagració de Joseph Gordon-Levitt, el protagonista de 'Brick'. La seva interpretació és senzillament brillant, sense cap mena de fissura. Havia fet unes quantes pel·lícules, però l'única que recordo és 'Coacción a un jurado'(1996). Potser era el noi que interpretava al fill de la Demi Moore? És possible, perquè actualment té 26 anys. Quí sí que és segur, i d'aquí li ve part de la seva fama, és el fill petit de l'extranya família de la popular sèrie de televisió 'Cosas de marcianos'. Quí no l'ha vist algun dia? En aquesta pel·lícula, amb ulleres i el cabell tapant-li una bona part de la cara, està irreconeixible. Ha madurat moltíssim!

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

La veritat és que més de la meitat de 'Brick' és Josep Gordon-Levitt. Ens presenta un Bredan tremendament intel·ligent, moderat, seriós, sec i, sobretot, sobri. La veritat, és que ja estic esperant la seva propera pel·lícula. En Gordon-Levitt és l'extensió del director a 'Brick'. Tot gira al voltant d'ell. El seu ritme vital és el ritme de l'acció. Quan ell s'accelera, tot va més ràpid; quan s'atura, tot queda congelat, com per art de màgia. Excepcional, en tots els sentits.

En Brandon és com un 'agent doble'. Està disposat a qualsevol cosa per saber què ha passat amb la seva antiga xicota: Mig treballar per l'institut, mig treballar per 'The Pin' (que és el traficant escolar)... anar d'un costat a l'altre, en plan dur això sí, encara que rebent cops per tots els costats. Però dóna la sensació que no l'importa que tothom l'estomaqui, perquè a mida que va passant el temps el van respectant una miqueta més. Fins el punt que es converteix en el centre de totes les mirades, en el negociador, fins i tot.

Vol justícia? No queda clar. L'únic que intenta aquest 'Humphrey Bogart' modern és trobar el culpable. Saber qui i per què es va carregar l'Emily. L'executor va ser en Tugger, però la Laura (una guapíssima i sensual Nora Zehetner) va ser qui va empentar l'Emily (interpretada per l'Emilie de Ravin, coneguda gràcies a la sèrie de televisió 'Perdidos')cap a la mala vida. Tot per unes 'rajoles' de cocaïna i la promesa vida fàcil. Molt trist, al cap i a la fi.

Què li falta a 'Brick'? No ho sé. Potser treure l'acció de l'institut (que es queda petit) i portar-la a la gran ciutat, obrir-li espai, donar-li aire a la història. Aconseguir que personatges, com 'The Pin' no siguin tan còmics. He llegit en algun lloc que és un dels valors positius de la pel·lícula, l'humor, però no puc estar-hi d'acord. En 'The Pin' és el rei de la droga, però viu a casa, amb la mama, que li serveix el suc de taronja. I en aquest cas, queda clar, té diners suficients per independitzar-se. On és la seva credibilitat? Segur que és un 'gag' de la pel·lícula, però se'l podien haver estalviat. 'Brick' promet. Atents a Rian Johnson i a Josep Gordon-Levitt que, des d'avui, és el seu actor fetitxe.

1 comentari:

jordicine ha dit...

M'autocensuro després d'haver llegit una entrevista amb el director. Ja vaig dir en el seu dia que era una gran pel·lícula, però que no entenia que se centrés en un institut, que s'allunyés de la resta de la societat.

Doncs bé, sembla ser que ho ha fet voluntàriament. Volia traslladar tots els personatges bàsics del cinema negre (el detectiu bo, l'ajudant, el dolent, la femme fatale...) a uns institut, a un món tancat, aïllat de l'exterior. Si és així, chapeau! És l'únic que no m'agradava i resulta que es voluntari; un exercici d'estil. Per quan la segona pel·lícula?