diumenge, de desembre 30, 2012

Jo també he somiat amb Anne Hathaway


No he tingut la sort de veure "Los Miserables" al teatre. Per tant, m'és impossible comparar l'obra amb la pel·lícula, que m'ha semblat extraordinària. El més important és que ha aconseguit emocionar-me; sobretot quan Anne Hathaway està en pantalla. Serà difícil que algun dia faci un paper millor. Ja ha guanyat un Satellite Awards i també és candidata als Globus d'Or.

L'Anne dóna vida a la Fantine, una noia que es veu obligada a prostituir-se després que la facin fora de la feina. Necessita diners per mantenir a la seva filla Cosette. Momentàniament, la nena està a càrrec d'una singular parella de taverners, interpretats per Sacha Baron Cohen i Helena Bonham Carter. A banda de l'Anne, l'altra gran actuació d'aquesta pel·lícula dirigida per Tom Hooper ("El discurso del Rey", 2010) és la del polifacètic Hugh Jackman, impressionant com a Jean Valjean. Els seus primers minuts com a presidiari són brutals.

El gran duel de "Los Miserables"enfronta Valjean amb Javert, un despietat inspector de policia. En el seu dia, Valjean va trencar la llibertat condicicional i l'inspector, que no perdona mai ningú, el perseguirà fins a on faci falta. Si cal anar a l'infern, hi anirà. En Javert està interpretat per Russell Crowe, un actor que converteix en or tot el que toca. Això sí, cantant està a anys llum de Jackman, que té una veu portentosa. Tots els números musicals són espectaculars, com la posada en escena. En alguns moments, Hooper potser abusa massa dels primers plans, però suposo que vol rendibilitzar un repartiment de molts quilats. No passa res!

"Los Miserables" està basada en la novel·la de Victor Hugo. Es va publicar l'any 1862 i ja en fa quasi trenta que es representa als teatres. Entre d'altres coses, ens parla dels somnis, de les diferències entre classes socials, de la fe en Déu i en la llibertat i, sobretot, ens demostra que, si ens ho proposem de debò, les persones tenim l'oportunitat de canviar. De vegades, fins i tot poden caure els principis més sòlids. Amanda Seyfred (Cosette de gran) i Eddie Redmayne, que fa de Marius, el seu xicot, també estan francament bé. A ell el recordava de la sensacional "Mi semana con Marilyn" (2010). "Los Miserables" serà una de les grans pel·lícules de la temporada. No en tinc cap dubte.

"OUTRAGE"

Com diu el cartell de la pel·lícula, Takeshi Kitano ha tornat. El problema és que ho ha fet sense sorprendre ningú. Dotze anys després del seu darrer títol de "yakuzas" ("Brother", 2010), a "Outrage" repeteix tots i cadascun dels esquemes habituals en ell. Una venjança darrera d'una altra i dits tallats per honor. No està gens malament, però el déjà vu és constant.

Hi ha tantes traïcions entre grups i subgrups que, a mitja pel·lícula, ja no sabia qui anava amb qui. Tampoc crec que sigui importantant. L'únic que cal tenir clar és que el personatge que interpreta Kitano, com passa habitualment, és el més dur de tots. I de llarg! Les dues o tres escenes més violentes les protagonitza ell, evidentment. Immensa la del dentista. Aquest any s'estrenarà "Outrage 2". Haurà de buscar nous "yakuzas", perquè en aquesta entrega moren pràcticament tots. Cauen com mosques!

"HEADHUNTERS" (JO NESBO)

Després de veure la pel·lícula, que em va agradar moltíssim, vaig tenir clar que llegiria el llibre en què s'havia basat. Del seu autor, el danès Jo Nesbo (Oslo, 1959), ja havia gaudit amb "El Pit-roig", una de les novel·les protagonitzades pel detectiu Harry Hole. Sabia que "Headhunters" tampoc no em decebria. Està publicada per l'editorial Proa -la portada és el cartell de la pel·lícula- i només té 244 pàgines. Es fa curtíssim.

Les novel·les de Nesbo són molt visuals. No és estrany que acabin al cinema, perquè donen per molt. El protagonista d'aquesta última és Roger Brown, un caçatalents d'èxit; un "headhunters", vaja. Guanya molts diners, però mai en té prou. En necessita més. És baixet -fa 1'68 metres- i intenta esquivar el seu complexe d'inferioritat omplint de regals la seva dona, una guapa, i també alta, galerista d'art. Per poder mantenir el seu alt ritme de vida, roba obres d'art. Sempre que fa una entrevista de feina, pregunta als candidats si en tenen alguna de valor. És una pregunta més del formulari, aparentment sense més importància.

Tot funciona fins que un dia en Brown coneix en Clas Greve, que li complicarà la vida fins a punts insospitats. Aquest exdirector d'una companyia de GPS -amb passat militar inclòs- sembla tenir els mateixos recursos que ell. O potser més? Des del dia que els seus camins es creuen, un i altre saben que no hi haurà marxa enrere. Possiblement només en podrà quedar un dempeus. "Hedhunters", un llibre amb molt de diàleg, és la història d'una fugida desesperada, plena d'enganys, un munt d'assassinats i molta violència. Frases curtes, àgils i moltíssima emoció. Després d'escampar un munt d'elements per les seves pàgines, sembla increïble que, en tant poc espai, Nesbo sigui capaç de tornar-ho a lligar tot amb tanta precisió. Memorable.

"Vaig descartar la idea, vaig travessar el carrer i vaig entrar al local en què segons el nom preparen sushi i en realitat només serveixen peix mort. Res a dir del cafè, però. Estava mig ple. Roses platí esveltes que acabaven de fer exercici, encara amb el xandall posat perquè no els passaria mai pel cap dutxar-se al gimnàs davant de tothom. Curiós, segons com, perquè s'havien gastat una fortuna en aquells cossos, que celebraven el triomf de la ficció. Elles també pertanyien al sector dels serveis; més concretament, estaven al servei de les necessitats dels seus marits rics".

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bon Any 2013 a totes i a tots.

Aquest 2012 han "caigut" 52 llibres i 93 pel·lícules.

15 comentaris:

Bargalloneta ha dit...

Buuuf!!!
Un honor de poder ser la primera a comentar aquesta pel·lícula... ja saps que m'ha encantat i tot i que fa temps que no t'escric i que tinc el blog un xic abandonat amb aquesta història no m'he pogut resistir!!
Ja l'he vista dues vegades... i estic completament i totalment d'acord amb tot e l que dius... només una cosa... si Hooper utilitza (que jo no crec que n'abusi) els primerissims primers plans es precisament per què es un recurs cinematogràfic que no es pot utilitzar a teatre i a més fa que la interpretació en algun moment desgarradora interpretació d'alguns dels seus actors fent els solos (Hathaway, Marius i Éponine), sigui molt més impressionant... és nota que no són cantants professionals i en la seva interpretació i en tots els seus fallos fan que sigui molt més real i molt més impactant... no creus???
Per altra banda et deixes la que per a mi , després de Hathaway és clar que està BRUTAAAAL!!! ja li poden donar l'Oscar sense passar per ningú més! és Samantha Barks, Una Éponine extraordinària, cantant , aquesta si! que ja va fer aqeust paper als miserables de Londres en la celebració dels 25 anys de representació de l'obra. Ella és la que em va fer posar més els pèls de punta amb el seu Own my On.... Impressionant!!
De les altres dues no sé!!!!
Bona entrada d'any!!!

maria ha dit...

Ja ho sé que no és el mateix, però l'obra de teatre està penjada al youtube, la sevz celebració dels 25 anys. I ja es veu brutal; tinc moltes ganes de veure-la.

Amb Nesbo tinc poc a dir,estic completament d'acord amb tot el que dius. Aquest senyor si que és d'aquells que tot el que toca es converteix en or. Fins i tot en el món musical.
Bon any!

Carme ha dit...

Crec que hi somiaré jo i tot, sense haver vist la peli, de tant que en parleu tots... :)

Ja veig que cal no perdre-se-la!

Quants llibres i quantes pelis! De fet m'impressiona molt més la quantitat de pelis que la de llibres...

Bona entrada d'any, Jordi!

Vaja, millor Bon any tot senceret!!!

Marion ha dit...

Les misérables de Víctor Hugo és una novel.la èpica de gran intensitat que no deixa indiferent a ningú.

Fan del clàssic, quan van fer el musical el vaig anar a veure i em va semblar brutal, amb aquelles veus impressionants dels artistes.

El dia de Nadal tenia molt clar que aniria a veure l'estrena de la pel·lícula, que no em va decebre gens, ans al contrari, em va impressionar el dramatisme dels decorats i l'actuació dels actors: una Anne Hathaway sublim i un Hugh Jackman sorprenent, perquè demostra que és molt més que un actor amb un bon físic. Russell Crow també està fantàstic, però tal i com dius, la seva veu el desmereix una mica al costat de la resta dels seus companys de repartiment. Samantha Barks ja feia d'Eponine a la versió teatral anglesa. I Eddie Redmayne està impressionant.

La recomano especialment als addictes als musicals, perquè són els que més gaudiran amb l'espectacle, però vaja, crec que és una pel.li que deixarà a tothom garratibat i absolutament impressionat per les emocions que provoca l'escenificació cinematogràfica de la novel.la.
No se l'hauria de perdre ningú!

Estava esperant amb candeletes que fessis el comentari d'aquesta pel.li. ;) Que tinguis una bona entrada d'any!

Manderly ha dit...

Yo sí que he visto el musical en el teatro y por supuesto la mágia del teatro y del directo es muy superior a la pantalla del cine, pero la película no me ha decepcionado nada.
Todos los actores no cantantes están genial. Crowe es el que menos voz tiene pero no hay más que reprocharle.
También opino que hay demasiados primeros planos.
La comentaré también en mi blog.

En cuanto a Headhunters, me ha entusiasmado. Engancha de principio a fin!!! Creo que ha pasado un poco despercibida y es una pena. Buena trama y buena acción.

Feliz Año!!

Elfreelang ha dit...

home jo em vaig llegir Los miserables fa una pila d'anys ..no sé perquè però em fa cosa veure pel·lícules basades en llibres que he llegit...ja veig que has llegit moolt i has vist quasi un centenar de films...bufa! bon 2013!

ricard ha dit...

"Los miserables" està molt ben interpretada i el recurs dels primers plans és conseqüent. Llàstima que Tom Hooper no vagi una mica més enllà.

Tampoc Kitano s'arrisca gaire a "Outrage". Però almenys manté l'elegància visual dels seus altres títols. Una abraçada i un bon any!

Crític de cine ha dit...

Impressionant els Miserables!! Coincidim en la nostra crítica, tot i que jo sóc un pél (molt poc) més dur amb en Russel Crowe. Jo tampoc he vist l'obra de teatre i ara me'n penedeixo.
'Headhunters' és genial!! Cada cop m'agrada més el thriller dels païssos nòrdics. S'estan especialitzant en la matèria!!
Bona entrada a l'any 2013, Jordi!!!

Joana ha dit...

Jo tampoc he vist l'obra de teatre però la pel.lícula és impressionant, la llàstima és que en R. Crowe no canta gaire bé però broda el paper.
He vist el trailer de l'Anna karenina que s'estrenerà el març... també s'haurà de veure :)
Bon Any Jordi!!!!

rits ha dit...

Com m'agrada la teva ressenya dels Miserables, com tb m'agrada molt el comentari de la Bargalloneta. Jo si que he vist el musical i sé que ella li agrada moltíssim.

En tinc moltes ganes, tot i que em porta records gens relacionats amb l'obra sinó de quan vaig anar a veure el musical i que no m'agrada recordar. Xò espero tornar-me a emocionar amb aquesta gran obra mestra.

Molt bon any nou!!!!

Jordicine ha dit...

Possiblement tens raó, BARGALLONETA. Jo només l'he vista un cop. No repeteixo quasi mai. Avui he apostat per "Zero Dark Thirty". M'ha semblat una gran pel·lícula. Hathaway està brutal! I sí, sensacional Samantha Barks. Però és que no m'hi cabien tots ;) Bona entrada d'any i fins aviat.

El llibre de "Headhunters" és igual o millor que la pel·lícula. Bon Any, MARIA.

Bon Any, CARME. Fins aviat.

Doncs estem d'acord en tot, MARION. Bon Any i fins aviat. Jo la novel·la encara no l'he llegida!

Pues pasaré a leer qué has escrito de "Los Miserables", MANDERLY. El libro de "Headhunters" és igual o mejor que la peli. Feliz año.

Llegir i anar al cinema són els meus vicis, ELFREELANG.

Completament d'acord, RICARD. Kitano està per sobre de la mitjana, però s'arrisca poc. Amb "Los miserables" m'ho vaig passar de conya. Bon Any.

Celebro coincidir amb tu, ALBERT. Crowe és un gran actor, però això de cantar li costa una miqueta. Jo ho faig pitjor, t'ho asseguro. Jo Nesbo és dels grans. Bon Any.

"Anna Karenina" l'estic esperant. Fins aviat, JOANA.

T'agradarà segur. Un petó, RITS. I fins aviat ;)

Ŧirєηzє ha dit...

interesantes propuestas...¡¡
que ganas tengo de ver los miserables....

un abrazo jordi...feliz año...

Jordicine ha dit...

Feliz año, FIRENZE. Un beso.

PULGACROFT ha dit...

Bueno te hablo de la peli que vi porque las otras todavía no han caído. "Outrage" la verdad es que no terminé ni de verla. No puedo hablar del cine de Kitano porque ésta es la pimera que veía pero de momento no me han qudado ganas de más...
Se me hizo bastante aburrida y falta de interés...
Jordi aprovecho para decirte (ya que sueles comentar mis reseas en mi blog, "Películas Desordenadas" que a partir de ahora mis reseñas las haré en un blog de cine que llevo con unos amigos, así será más variado y dinámico.
Te dejo el enlace por si quieres pasarte. Este tuyo ya lo he enlazado allí para poder seguirte más fácilmente.
Saludos!!!!

www.polemicine.blogspot.com

Jordicine ha dit...

Gracias, PULGACROFT. Y me apunto tu nuevo enlace. No he había fijado de tu comentario hasta ahora. Un abrazo.