dilluns, d’abril 09, 2007

Comentari: Elephant'


Un segon, una eternitat

2003: Cannes: Palma d'Or (Millor Pel·lícula i Millor Director) / Estats Units / 81 minuts / Drama / Director: Gus Van Sant / Intèrprets: Alex Frost, Eric Deulen, John Robinson, Elias McConnell, Jordan Taylor, Carrie Finklea, Nicole George, Alicia Miles, Timothy Bottoms, Matt Malloy / Recreació, en clau de ficció, dels assassinats de l'institut de Columbine per part de dos adolescents. Camí de l'escola, l'Eli convenç a una parella de joves d'estètica punk per fer-los unes fotografies. Després de l'entrenament de futbol americà, en Nate se'n va a dinar amb la Carrie, la seva xicota. En John deixa al conserge de l'institut les claus del cotxe del seu pare, que està begut. Més tard, les ha de passar a recollir el seu germà. Aparentment, es un dia normal a Columbine, però tot està a punt de canviar per sempre.

'Elephant' sorprèn. És impossible que et deixi indiferent. Pensant-t'ho bé, fins i tot diria que és aterradora. Per què? Doncs perquè en un segon es pot passar d'una aparent normalitat al caos més absolut. Sabem que a totes les escoles hi ha adolescents inadaptats, però molts cops no reaccionem fins que ja és tard. A Gus Van Sant no li interessen els motius que van portar l'Alex i l'Eric a disparar contra els seus companys i professors. D'això ja se'n va encarregar Michael Moore a 'Bowling for Columbine' (2002). A 'Elephant', l'objectiu del director de Louisville no és un altre que explicar-nos la quotidianeïtat de l'abans de la tragèdia. M'imagino que vol deixar clar que la societat està malalta i que fets com els de Columbine es poden repetir en qualsevol moment en qualsevol lloc... quan menys t'ho esperes. Abans de perpretar una venjança tan injusta com innecessària, l'Alex i l'Eric eren dos nois més, ningú hauria dit que serien capaços de protagonitzat una salvatjada.

Gus Van Sant ens retrata com és la vida dels estudiants en un dia de classe. Ens parla de Columbine, però podria tractar-se de qualsevol altre institut, als EEUU o a qualsevol altre país. La vida és igual de cruel en tots els llocs, independentment de nacionalitats o banderes. Les tres noies que van a vomitar al lavabo després d'esmorzar per mantenir la línia poc es podien imaginar que, un instant després, quan encara s'estaven eixugant la boca, moririen cosides a trets. Tot canvia en un segon, una eternitat. La narració d''Elephant' és innovadora. Hi ha un alumne que fa una foto a un altre. Una acció sense transcendència que Gus Van Sant creu convenient explicar-nos-la des de tres punts de vista diferents: el del fotògraf, el del retratat i el d'una noia que passa corrent pel costat. A més, no ens fa arribar les tres versions de manera consecutiva, les alterna amb d'altres que per a ell tenen igual o més valor.

De fet, posa a la mateixa alçada l'escena del noi que fa fotos al que mata als seus companys amb una normalitat esfereïdora. Tot té el mateix valor. La normalitat de l'abans, el caos de l'ara i la reflexió del després. El títol, 'Elephant', no sé si és casual. Potser té a veure amb el dibuix d'un elefant que l'Alex té penjat a l'habitació. Per acabar dues preguntes: Com és possible que dos nois vestits de militar i armats fins a les dents entrin sense cap problema a l'Institut? I la segona, era necessària l'escena de la dutxa, quan l'Alex i l'Eric, que mai havien donat un petó a ningú, es fonen en un morreig interminable? M'imagino que es tracta d'una casualitat i que no volen relacionar homosexualitat i assassinats en massa. Seria una barbaritat.

Cap comentari: