dimarts, de gener 30, 2007

Comentari: 'Elizabethtown'. Nota: 7'1


Ella l'acaba rescatant

2005 / Estats Units / 138 minuts / Comèdia romàntica / Director: Cameron Crowe / Intèrprets: Orlando Bloom, Kirsten Dunst, Susan Sarandon, Judy Greer, Jessica Biel, Alec Baldwin / En Drew Baylor inverteix vuit anys de la seva vida en dissenyar les sabatilles esportives del futur. És l'home de moda, però quan tothom està convençut que l'èxit està assegurat alguna cosa falla. Les sabatilles tornen a fàbrica abans de començar-ne la venda i ell es converteix en un dels fracassats més grans de la història del calçat esportiu. Per acabar-ho de completar, el mateix dia mor el seu pare, que estava de viatge. En el vol cap a Kentucky, que és on s'ha de fer el funeral, en Drew coneix la Claire, una hostessa de vol que li canvia la vida.

Sempre hi ha alguna cosa que et pot sorprendre. Amb aquesta frase podem resumir 'Elizabetztown', una pel·lícula que passa molt bé, tot i no estar a l'alçada d'altres títols del director, com 'Casi famosos' o 'Jerry Maguire'. Quan menys t'ho esperes et pot sorprendre un 'fiasco' laboral (en aquest cas amb unes pèrdues de quasi mil milions de dòlars), però també et pot arribar la salvació, en aquest cas en forma de dona. Tot canvia sense preveure-ho, quan ja havies perdut l'esperança. Esperar ha valgut la pena.

'Elizabethtown' ens parla de les relacions humanes, sobretot entre pares i fills i de la impressió, a vegades equivocada, que causem en els altres. Molts cops és l'únic que queda, ens explica en Drew. Sense massa temps per pensar i enfonsat pel seu 'fiasco' laboral (que defineix així perquè diu que és molt més que un fracàs), en Drew afronta un viatge 'iniciàtic' d'anada i tornada. A Kentucky tindrà temps per conèixer una mica millor els familiars del seu pare i, a través d'ells, també sabrà moltes més coses del difunt, a qui dóna la sensació que no coneixia massa. Allà descobreix que ell ha perdut molts anys de la seva vida treballant, oblidant-se dels seus i, fins i tot, de viure com una persona.

Viatge iniciàtic d'anada; i de tornada, perquè afrofita el retorn cap a casa per veure coses que, tot i que potser havia vist, mai havia sabut valorat. Com que no estava 'viu', fins ara les veia d'una altra manera, sense valorar-les ni donar la importància que mereixien. El canvi és gràcies a la Claire, un àngel a la seva vida. Qui no voldria tenir al seu costat una dona amb aquesta clarividència? Bon paper de Kirsten Dunst; bon paper d'Orlando Bloom i excel·lent l'actuació de Susan Sarandon, com sempre. Aquí fa el paper de vídua que, després de la mort del seu marit, intenta fer tot allò que havia deixat aparcat per dedicar-se a ell. És un intent desesperat per seguir endavant i no enfonsar-se.

(La resta del comentari pot explicar parts de la pel·lícula)

El retrobament del grup musical d'el cosí d'en Drew, coincidint amb l'enterrament del seu tiet, és espectacular. Toquen en el seu homenatge i no s'aturen ni quan, per accident, s'incendia la sala. Han trigat molt en reunir-se i ara no volen perdre l'oportunitat de reivindicar-se. Vida i mort separades per una petita línia. És més, el funeral del pare d'en Drew coincideix amb un casament, tot en el mateix hotel.

En Drew no estava preparat per anar a contracorrent, com els salmons del Pacífic Boreal, però la Claire li dóna una lliçó increïble. Passa de l'intent de suïcidi a la 'vida total'. Igual d'increïble que el mapa que li regala la Claire perquè torni cap a casa, amb sorpresa inclosa. La pel·lícula és molt entretinguda, amb una bona banda sonora. Recomanable, sens dubte.

Cap comentari: