dilluns, de setembre 03, 2012

'Bonsái': El fracàs està subestimat


¿Què pensaries si en el primer minut d'una pel·lícula el narrador et diu com s'acaba? D'entrada, no sembla una bona idea, però és el que fa, i li funciona, Cristián Jiménez, director de 'Bonsái'. "Al final, Emilia muere y Julio se queda solo". Ho deixa anar i es queda tan panxo! Caldrà seguir a aquest xilè que, pel que sembla, aposta per un cinema lluny dels clixés habituals.

L'únic problema que li trobo a Jiménez és que s'agrada... i de vegades es nota. Intenta ser massa original i potser no cal. A 'Bonsái' ens explica la història d'en Julio, en el moment actual i vuit anys després. De fet, la pel.lícula avança i retrocedeix aquests vuit anys unes quantes vegades. Quan és més gran no té parella estable i intenta publicar una novel·la, sense massa èxit. De jove és un estudiant de literatura que llegeix Proust, Flaubert i Macedonio Fernández. A la nit, al llit, ho fa en veu alta, per a la seva parella. En aquest punt em va recordar 'The reader', de Stephen Daldry.

A Julio l'interpreta, i molt bé, Diego Noguera. A ella, que només la veiem de més jove, li dóna vida una expressiva Nathalia Galgani. Igual que el seu company, també fa un paperàs. No explicaré massa cosa més. L'únic que vull dir és que un dels contes de Macedonio, concretament 'Tantalia' els canviarà la vida. Potser més a l'Emilia... L'altre personatge destacat d'aquesta pel·lícula intimista és Bárbara (Gabriela Arancibia), l'amiga inseparable de la parella protagonista. Correctíssima també!

Com diu el mateix cartell, és una història d'amor -i de desamor-; de llibres, molts llibres; i de plantes... com a mínim dues, la segona un bonsái. No és una comèdia, ni molt menys, però Jiménez li dóna alguns tocs d'un humor molt pintoresc. Tota la pel·lícula és pintoresca, molt més a prop de la ficció que de la realitat. En alguns moments li he vist coses del gran Michel Gondry. És un pèl lenta, és veritat, però ho és perquè es fixa en el detalls, sempre importants. Em quedo amb un dels missatges que deixa: "Hi ha coses que tenen valor perquè no serveixen per a res".

'HONRARÁS A TU PADRE' (GAY TALESE)

He disfrutat amb 'Honrarás a tu padre', del nord-americà Gay Talese (Nova Jersey, 1932) . Per a mi, és un llibre imprescindible. Darrerament, en castellà el va publicar Alfaguara, concretament el mes de maig del 2011, tot i que no l'he pogut llegir fins aquest estiu. El llibre, però, és de l'any 1971. La CBS en va fer diverses minisèries i, més endavant, va inspirar 'The Sopranos'. Té 613 pàgines i s'ha de llegir amb atenció perquè el rosari de noms de mafiosos i els salts temporals són constants.

Talese, que fa un parell d'anys va presentar el llibre a 'Els Matins' de TV3 -anava elegantíssim, amb barret inclòs com sempre-, ens regala una història extraordinària. Una història basada en fets reals, que quedi clar: la de la família del mafiós Joseph Bonnano que, al llarg de molts anys, va tenir un grandíssim poder als Estats Units. Tot comença una nit d'octubre del 64 quan, suposadament, dos gàngsters van segrestar-lo, quedant fora de la circulació un any llarg. El van segrestar o s'amagava? Aquesta és una de les preguntes que continuen a l'aire.

El llibre és un compendi de noms. Dóna la sensació que Talese no se'n deixa ni un. Explica l'estructura de la Màfia, les lluites de poder i totes les guerres entre famílies, amb un munt d'assassinats fraternals inclosos. Molts secrets deixen de ser-ho gràcies a la seva ploma. L'altre gran protagonista, a banda de Joseph Bonnano, és el seu fill Salvatore, que té un respecte total pel seu pare. Potser li hauria agradat guanyar-se la vida d'una altra manera, però la sang obliga. També és molt interessant veure com pateix la dona de Salvatore -conegut amb el diminutiu de Bill- que, tot i ser filla de personatges del mateix ram, sempre intenta apartar-se de les activitats del seu marit. L'únic que vol és protegir als seus fills, que potser tampoc no ho tindran fàcil.

El millor del llibre és l'epíleg, en el qual Talese explica com es va apropar a la família Bonnano i les relacions que ha tingut amb Joseph, Salvatore i molts d'altres. En la contraportada del llibre es fa servir la paraula 'infiltrar', però el nord-americà, tot un mestre del que es va anomenar el 'Nou Periodisme', el que realment va fer és crear un vincle afectiu amb ells, explicant-los des del primer dia, segons escriu, que volia publicar un libre sobre ells, amb la Mafia italiana als Estats Units com a rerafons.

"Si no tuviera los recursos de su padre para respaldarlo, es posible que estuviera mucho mejor, o mucho peor, eso dependía del punto de vista de cada uno. Bill creía que podía ganarse la vida por su cuenta, aunque sospechaba que en el mundo legítimo se encontraba en una tremenda desventaja. Con ese apellido y una educación incompleta, era probable que tuviera que empezar desde abajo, sin contar con amigos influyentes de la familia que lo ayudaran a escalar posiciones". Un peix que es mossega la cua.

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.

18 comentaris:

pons007 ha dit...

lo de "Bonsai" es molt al estil crònica d'una mort anunciada del Marquez, no?

David Amorós ha dit...

Doncs ja fa uns dies, desde que el vas recomenar per twitter, que tinc anotat el llibre per properes lectures. La pe´l.lícula tampoc la he vist, tot i que en tinc ganes. Espero fer-ho en breu. Una abraçada.

maria ha dit...

Ni l'he vist, ni l'he llegit. Em pensava que ens parlaries de "La culpa"...^-^.

Marion ha dit...

Hola Jordi, sóc la Marion i sóc nova en Blocville. La Nimue em va recomanar el teu bloc i com que m'agrada molt el cinema i la literatura... El meu bloc es diu gustdemaduixes, si tens algun consell per a una amateur, el llegiré encantada.
Fins aviat!

rits ha dit...

Doncs així, de primeres, no em diuen gaire, ni la peli ni el llibre. Espero equivocar-me i trobar el moment per veure-la i adonar-me de l'error.

babel ha dit...

Hola Jordi!
Vuelta de vacaciones, este año me las he tomado de todo. De cine, no, no hacían falta, je!
Varias veces he estado tentada a ir a ver Bonsai. El trailer me mató, y ahí está, pendiente...
Headhunters me gustó mucho. No es ninguna maravilla, pero el guión está trabajado y es muy entretenida. Se lleva una un par de sustos, y eso a estas alturas es de agradecer. El irlandés también está bien. De ese actor había visto "Escondidos en brujas", que me gustó bastante más, pero la película se deja ver, la verdad, y es divertida.
Bueno, pues aquí estamos ya, a seguir hablando de cine. Hasta pronto, pues. Un beso!

Deric ha dit...

Curiosa la pel·lícula, no l'havia sentit.

TRoyaNa ha dit...

Jordi,no he vist "Bonsai" però m´ha agradat el que has contat,així que es possible que li done una oportunitat.
bsts

BEATRIZ ha dit...

Mi estimado Jordi, magnificas recomendaciones.

Voy a buscar el libro, a veces cuesta reconocer la buena literatura americana, entre tanta cosa ligt.

Un placer visitarte, como siempre. Saludos.

BEATRIZ ha dit...

Mi estimado Jordi, magnificas recomendaciones.

Voy a buscar el libro, a veces cuesta reconocer la buena literatura americana, entre tanta cosa ligt.

Un placer visitarte, como siempre. Saludos.

Jordicine ha dit...

No, jo diria que no, PONS007. Té un inici "anunciador" però poques coses té a veure amb la novel·la. És una peli molt maca. Una abraçada.

Doncs ja ens diràs, DAVID AMORÓS. M'agradarà molt saber la teva opinió. Una abraçada.

Aviam si en puc parlar la setmana que ve, MARIA. Se m'acumulen les pelis. Avui, en David Victori, ha estat als 'Matins' explicant-nos dels seus nous projectes. Hem estrenat secció de cinema! Un petó.

Me n'alegro de veure't per aquí, MARION. La Nimue és increïble! Passaré aras mateix pel teu bloc. Un petó i fins aviat.

Jajaja. Un petó, RITS. Fins aviat.

Estamos de acuerdo con 'Headhunters', BABEL. Está basadas en una novela de Jo Nesbo, que me encanta. 'El irlandés', también me gustó mucho, como 'Escondidos en Brujas', con Colin Farrell. Pasó muy desaspercibida, no? Ya me dirás que te parece 'Bonsái'. Es 'diferente' y esto siempre suma. Seguimos en contacto. Un beso.

Està bé, DERIC. Una abraçada.

Ja em diràs que t'ha semblat, TROYANA. Un petó.

Saludos, BEATRIZ. Encantado de verte por aquí. Un beso.


Bombero ha dit...

He visto esta de Bonsai y me ha gustado. Un abrazote.

kweilan ha dit...

M'apunto el llibre. Com sempre trobo molt interessants les teues recomanacions. Bon cap de setmana!

jomateixa ha dit...

Curiosa manera de començar una peli.
bona setmana per a tu també.

tetealca ha dit...


Bueno,por fin terminaron las vacaciones.ya veo que tu también has vuelto al trabajo.
Tiene buena pinta el libro. lo que me estraña es no haber oido de el antes si es del año 71.
Un abrazo.

Jordicine ha dit...

Me alegro! Un abrazote, BOMBERO.

Fins aviat, KWEILAN. Aviam si em poso al dia de tots els blocs aviat. He de recuperar el ritme. Un petó.

Ens llegim, JOMATEIXA. Un petó.

Es francamente bueno, TETEALCA. Un abrazo y hasta pronto.

Ŧirєηzє ha dit...

interesantisimos todos tus apuntes.... pero esta pelicula me ha enganchado quiza mas que ninguna...
intentare conseguirla a ver que tal...

gracias por mantenernos siempre informados con lo ultimo de lo ultimo...
Un abrazo...¡¡¡

Déjame que te cuente
www.dejamequetecuente.net

Jordicine ha dit...

Ya me contarás, amiga FIRE. Un bezo y hasta pronto.