dijous, de juliol 26, 2007

Comentari: 'Juegos secretos'. Nota: 8'5


Ningú pot canviar el passat

2006: 3 nominacions als Òscar: milor actriu (Kate Winslet), millor actor secundari (Jackie Earle Haley) i millor guió adaptat / Estats Units / 110 minuts / Director: Tood Field / Intèrprets: Kate Winslet, Jennifer Connelly, Patrick Wilson, Ty Simpkins, Tom Perrotta, Noah Emmerich, Sadie Goldstein, Jackie Earle Haley / Les vides d'un grup de persones es creuen de forma sorprenent en una petita ciutat. Entre elles, hi destaquen la Sara (Kate Winslet), una mare avorrida de tot i de tothom; en Brad (Patrick Wilson), un pare sense feina que es queda a casa cuidant del seu fill; y la seva dona, la Kathy (Jennifer Connelly), que viu per treballar, sense temps per res més. Hi ha dos personatges principals més: en Larry, un expolicia amic d'en Brad (Noah Emmerich) i un pedòfil que acaba de sortir de la presó. Es tracta d'en Ronnie, interpretat magistralment per en James Earle Haley.

'Juegos Secretos' és una de les grans sorpreses del 2006. Després de 'En la habitación' (2001), Tood Fiel torna a encertar-la de ple. Ha aconseguit rodar una pel·lícula que és impossible treure't del cap, per molt que ho intentis. Al llarg de quasi dues hores s'ho carrega pràcticament tot: el conservadorisme, la moralitat i, sobretot, la dificultat dels humans per prendre decisions importants. Analitzat la por al risc, a les coses desconegudes. Només començar, en una conversa entre tres mares 'puritanes', assegudes en un banc d'un parc, ens presenta un diàleg més o menys com aquest:

-L'altre dia em vaig adormir fent l'amor amb el meu marit. I clar, li vaig demanar perdó.
-I què et va dir? (li pregunta una de les amigues)
-Res. Ni s'havia adonat.
-Jo sempre ho dic (explica la tercera). S'ha de trobar el moment correcte per fer l'amor. El meu marit i jo hem escollit els dimarts a les nou.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

Quina vergonya! Una s'adorm. I l'altra té planificat el sexe com si fos una partida d'escacs! D'això se'n diu ceguera mental... No m'extranya que la Sara, més idealista, no s'entengui gens bé amb elles. Se sent una nova 'Madame Bovary', amb ganes de provar coses noves per sentir-se viva. Per això, i quasi per accident, sense buscar-ho, comença una tòrrida relació amb en Brad, un aspirant advocat que sempre suspèn l'exàmen decisiu. La seva dona l'anul·la. És molt guapa, molt més que la Sara, però no s'ocupa massa d'ell, per no dir gens. Només l'interesa la feina i potser el seu fill, a qui només veu a la nit. Qui hi ha a les graderies de l'estadi quan aconsegueix el seu touchdown en un partit nocturn de futbol americà. La Sara, està clar.

En Brad i la Sara s'enamoren de veritat. Primer comparteixen passió a les golfes de casa d'ella, però després decideixen fugir junts. Però la nit que han de marxar, ell s'entretén veient com un grup de joves proven tot un seguit de salts amb els seus monopatins. Fruit de la seva immaduresa? Per por al fracàs? No ho sé. La seva amant l'està esperant al parc i ell es queda embadalit mirant com juguen uns adolescents. Normal no és, està clar. Salta, intentant imitar els nois, cau i es fa mal. No pot ni aixecar-se de terra. La fugida amb la seva amant es queda en un no res. Potser és allò que volia?

No es pot canviar el passat -ens diu un extraordinari narrador-, el futur ja és una altra història. I, està clar, en algun punt ha de començar aquest canvi. Per tant, tot just acabar de caure i a l'espera que arribi l'ambulància, en Brad decideix, es fa enrere i opta per tornar a casa amb la Kathy. Paral·lelament, la Kate se'n va a la seva amb el seu marit, un executiu agressiu que, quan està sol, només es preocupa per masturbar-se mirant pàgines pornogràfiques a Internet. Cóm pot tornar a casa? Vol seguir vivint com fins ara? Per què no agafa la filla i se'n va? Pot fer-ho sola!

Aquest triangle amorós rivalitza amb una altra història molt gris. En Larry està amargat. Quan era policia va matar un noi per accident en un centre comercial(però el va matar) i la seva dona l'ha abandonat. Ha marxat de casa amb els seus fills. Per què? doncs perquè ell, amb un gran sentiment de culpabilitat, està obsessionat amb vigilar un pedòfil que viu al barri. En Ronnie ja ha complert condemna, però en Larry segueix agobiant-lo a tota hora. Potser vol netejar la seva consciència? Una nit va a casa seva i el provoca; a ell i a la seva mare. La dona pateix un atac de cor i mor uns dies després. Aquí, en Larry obre els ulls i se n'adona que ha trencat una altra família; la tercera. La del noi del centre comercial, la seva i ara la d'en Ronnie. A partir d'aquest moment, l'únic que vol fer és ajudar al pedòfil, si és que pot...

Per sort, arriba a temps. En Ronnie s'acaba de tallar el penis que, segons creu, és la seva font de perdició. 'Ma mare m'ha dit que sigui bon noi' -explica- 'i he decidit tallar-me-la'. A grans mals, grans remeis, suposo que pensaria. Gran sorpresa narrativa i gran paper de Jackie Earle Haley, a qui en aquest 2006 també vam veure a 'Todos los hombres del rey'. Extraordinària pel·lícula, amb extraordinaris actors, començant per la Kate Winslet, que es va fer famosa gràcies a 'Titanic' (1997). A aquesta pel·lícula cal afegir-hi tres grans títols: 'Criaturas celestiales, (1994)'Olvídate de mí (2004) i 'Descubriendo Nunca Jamás (2004).

Jennifer Connelly va guanyar un Òscar per 'Una mente maravillosa' (2001), tot i que a mi em va impressionar molt més a 'Réquiem por un sueño' (2000). Una pel·lícula igual o més inquietant que l'extraordinària 'Hard candy' (2005), on va brillar Patrick Wilson, en Brad de 'Juegos secretos'. Aquesta pel·lícula fa pensar moltíssim. La Sara i en Brad s'havien d'haver arriscat? Tornen a casa per por, per conformisme, pel què diran? Junts eren feliços, separats no. On és l'esperit de 'Madame Bovary'? O potser és allò que, al cap del temps, perdrien la passió i tot seria igual que actualment amb les seves parelles. Com diria aquell, reflexionem-hi.

Cap comentari: