dijous, d’abril 19, 2007

Comentari: 'Battle Royale'. Nota: 7'5


Joc de supervivència

2000 / Japó / 114 minuts / Thriller / Director: Kenta Fukasaku, Kinji Fukasaku / Intèrprets: Tatsuya Fujiwara, Ayana Sakai, Ai Maeda, Shûgo Oshinari, Haruka Suenaga, Yuma Ishigaki, Yoko Maki, Miyuki Kanbe, Masaya Kikawada / Comença un nou mil·lenni al Japó, país que està pràcticament col·lapsat. Milions de persones deambulen sense feina. La violència a les escoles està descontrolada i els adolescents protagonitzen boicots massius. El govern contraataca amb la llei 'Battle Royale'. Cada any, un grup d'alumnes escollit per sorteig ha de participar obligatòriament en un mortal joc de supervivència.

'Battle Royale' és una petita obra mestra. Com a la majoria de pel·lícules japoneses d'acció, els actors deixen molt que desitjar i el doblatge és esperpèntic. La idea, però, és brutal (mai millor dit) i la posada en escena, molt espectacular. Han passat set anys des de la seva estrena i encara no ha perdut vigència. Es manté intacta. Tot i que dura gairebé dues hores, aquest experiment de Kenta Fukasaku i Kinji Fukasaku, que ja és un títol de culte, aguanta sense perdre ritme fins el final. Hi ha moltes diferències entre 'BT' i 'Gran Hermano? A un i altre concurs només en pot quedar un.

És d'esperar que l'argument de 'Battle Royale' no sigui premonitori, tot i que els experiments amb persones no són cap novetat. Se'n van fer a l'Alemanya nazi, salvant les distàncies, clar; i se'n continuen fent a infinitat de llocs. A l'Iraq, per exemple? La diferència és que a 'Battle Royale' es fan a ‘cara descoberta’, com una possible alternativa per frenar la violència (?) i la falta de respecte dels joves cap a la gent gran. S'emporten la classe a una illa deserta, fent-los creure que van d'excursió –els pares crec que sí que saben la veritat- i se'ls 'convida' a matar-se mútuament. Així de senzill i de complicat. No tenen cap altra sortida.

El professor que està al capdavant d'aquest joc mortal és el polifacètic Takeshi Kitano, que es va fer famós al món sencer gràcies a 'Humor Amarillo', un subproducte amb un èxit inexplicable. Actualment, aquest programa televisiu torna a triomfar a 'Cuatro' a la sobretaula dels dissabtes i dels diumenge. Personalment, a Takeshi jo el recordo per Zatoichi (2003) i Hana-bi (1997).

(La resta de comentari explica parts de la pel·lícula)


L'objectiu macabre de la llei 'Buttle Royale' és que dels 42 alumnes de la classe només en quedi un. S'han de matar entre ells, sense excuses, sense compassió. Si en sobreviuen dos, hi ha aliances entre ells o intenten escapar moriran tots. Per assegurar-se'n, els organitzadors els hi posen uns curiosos collarets amb explosius. Permeten saber on són els 'jugadors' en cada moment i els poden 'eliminar' immediatament si se salten les normes.

Mataries al teu millor amic per salvar la vida? En principi la resposta és que no, però sorpreses et dóna la vida, com diria la cançó. La violència genera violència i hi ha alumnes que demostren que són capaços de tot per sortir endavant. 'Si hay que matar, se mata' seria el seu eslògan per guanyar la partida i recuperar la llibertat. Alguns, més violents que d'altres, potser ja sabien que estaven preparats per matar; altres no. Per si fos poc, el joc és desigual, ja que cada alumne rep una bossa de supervivència amb una arma diferent: de la tapadora d'un pot d'escombreries a la pistola més sofisticada, passant per una ballesta o un localitzador. És a dir, que la sort també compte, a banda del valor i dels remordiments de consciència.

Ràpidament, es veu qui està disposat a lluitar i qui no, fins el punt de alguns se suïciden per no afrontar la realitat. La pel·lícula és violenta, és veritat. Els assassinats s'encadenen un darrere de l'altre, però res es gratuït. Podríem dir que tota la sang, que tampoc no és molta, està justificada. Una pel·lícula com aquesta la necessita. 'Battle Royale' és un compte enrere, ja que després de cada mort un ròtul i una veu en off ens explica quants alumnes queden vius.

Al final, la llei 'BR' falla perquè són tres els alumnes que queden vius, tot i que fan creure als organitzadors que només hi ha un supervivent. Dels tres, un mor en la fugida, ja fora de l'illa. Per tant, només queda una jove parella d'enamorats, que potser s'haurà d'amagar de per vida. Han violat les regles i el govern els persegueix. Abans han hagut de matar al professor, instigador d'aquest joc sense precedents. Els 'guanyadors' surten de l'illa gràcies a un concursant de l'any passat, a qui fan repetir en el concurs per obligació. N'hi ha un altre que va entrar per pura diversió. Increïble... com la pel·lícula, aterradora en molts sentits.

Cap comentari: