Diuen que si cent mones es posessin davant de cent màquines d’escriure i es passessin l’eternitat polsant aleatòriament les tecles, al final, per pur atzar, algun d’ells acabaria redactant “El Quijote”. Mallorquí ens ho explica a “Cien monos”, que està relacionat directament amb l’epíleg, “Ochenta y siete monos muertos”, que és sensacional. Després del pròleg de Juan Manuel Santiago, el llibre es posa en marxa amb “El decimoquinto movimiento”, en què ens parlen d’una partida d’escacs eterna. La juguen les famílies Scopo i Dunkel, cansats de resoldre els problemes que els separen matant-se els uns als altres. Fan un moviment cada mig segle. Poden pensar-s’ho molt...
A “Virus” l’autor fa el seu particular homenatge a Antoni Gaudí, capaç de dissenyar amb la ment fins i tot després de mort. El protagonista de “Cuentos de Verano” és un home que ven joguines sexuals durant els Jocs de Londres. Fins que un fantasma comença a fer-li la vida imposible! Entendríem que algú que té l’oportunitat d’escollir allò que el faci més feliç - a qui mai li surt res li bé, es decanti per un simple GinTònic? Doncs l’home que apareix a “El regalo” ho té claríssim. El dimoni en persona apareix en aquest conte; i Déu a “Todos los pequeños pecados”. Ens diuen que per avançar cap al futur cal resoldre tot allò que ens neguiteja del passat, sempre que sigui possible.
UN LLIBRE MOLT VISUAL
“Trece Monos” és un llibre molt ben escrit, amb un llenguatge àgil i molt visual. Ciencia ficció en estat pur. No costa massa imaginar-nos les interessants històries que Mallorquí ens explica. A “El muro del trillón de euros” convivim amb un grup de jubilats que, gràcies als avenços mèdics, superen els 150 anys. El problema, vist des de fora, és que no aprofiten massa el temps. Només viuen del passat. Molt més filosòfics són “Océano” i “Naturaleza humana”, amb les noves tecnologies i el control de la ment com a temes de base. “El Jardín prohibido” i el divertidíssim “Ensayo general” també són francament bons. El primer el va tenir molts anys en un calaix perquè diu que s'assemblava massa a "El sexto sentido", de M. Night Shyamalan, i a "Los otros" d'Amenábar. Ell va escriure escriure'l abans que s'estrenessin les pel·lícules.
Completen el llibre “Fiat tenebrae”, amb un munt de personatges similars a “Jesús” -o no- que podrien estar naixent en planetes diferents seguint el model del cristianisme (?), i “La isla del cartógrafo”, en el qual un jove enamorat regala a la seva parella una illa inexistent. M’he quedat amb les ganes de llegir més de Mallorquí, a qui recordava pel seu treball a la mítica “La codorniz” i per novel·les com “El juego de Caín”. Molt recomanable.
“Llegó media hora tarde a La Torre. Sumaye ya estaba en el despacho, enfrescado en el trabajo, pero, salvo para intercambiar un rápido saludo, el militar no le prestó la menor atención. De hecho, un par de horas más tarde desapareció de la oficina y no volvió a aparecer durante el resto de la jornada. Qué extraño era Sumaye, pensó Cecilia. Tan frío como un témpano y tan terco como una mula. Y totalmente hermético. En realidad, salvo en lo referente a su historia militar, Cecilia lo ignoraba todo acerca de su vida”.
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada